Per què el llac Crawford?
El llac Crawford té només dues hectàrees i mitja i està situat a una distància similar de les ciutats canadenques d'Otawa i Toronto. La seva elecció com a possible testimoni de l'inici de l'Antropocè s'ha fet entre centenars de llocs –des d'esculls de corall a glaceres- i una dotzena de candidates finalistes. De fet, el llac Sihailongwan d'origen volcànic a la Xina i la badia de Beppu, al Japó, van arribar fins a l'última votació i serviran com a referències secundàries.L'existència de la nova etapa geològica, que doni per acabada l'Holocè, la van proposar el 2000 el químic Paul Crutzen i el biòleg Eugene Stoermer. No ha estat acceptada –ni de bon tros- pel conjunt de la comunitat científica i com una manera d'avançar cap a la resolució d'aquesta discussió el 2009 la Unió Internacional de Ciències Geològiques, (IUGS) va crear un grup de treball sobre l'Antropocè, AWG per les seves sigles en anglès.
[noticia]259880[/noticia]
L'elecció del llac Crawford es va oficialitzar aquest dimarts en una reunió de la Comissió Internacional d'Estratigrafia que se celebra a la ciutat francesa de Lilla. De fet, per tal que s'oficialitzi l'Antropocè el camí és llarg. Ha de ser aprovada per majories qualificades en diverses subcomissions i comissions fins a arribar al Congrés Internacional de Geologia que se celebrarà el 2024 a Corea del Sud –però es pot aturar en qualsevol dels passos-.
Els sediments del llac, un autèntic anuari
El llar Crawford és un “registre exquisit” de la història, segons explica Simon Turner, secretari de l'AWG. En aquest sentit, es tracta d'un estany on les aigües fredes del fons no es mesclen amb les de la superfície i això en facilita l'estudi.Cada any es dipositen dues capes de sediments. A l'estiu de color blanc d'origen càlcic i a l'hivern negre o marró de fangs amb matèria orgànica. D'aquesta manera, la columna sedimentària extreta del fons del llac, de 22 metres de fondària, és com un llibre o un anuari de la història geològica.
[noticia]259912[/noticia]
El gran canvi es comença a produir a partir del 1950, punt d'inici de l'Antropocè. En aquest sentit, el gran canvi són les proves nuclears –amb restes de plutoni-, però també la presència de cendres de combustibles fòssils, metalls pesants i fibres i fragments de plàstic. Pels científics de l'AWG són indicis clars de la magnitud de l'impacte humà al planeta i que “persistiran durant mil·lennis i estan alterant la trajectòria del planeta, en alguns casos amb efectes ja permanents”.
