Otegui condemnat a 10 anys de presó. Foto: ACNLa secció quarta del Penal de l'Audiència Nacional espanyola ha condemnat a 10 anys de presó i a l'exportaveu de Batasuna Arnaldo Otegi i a l'exsecretari general de LAB, Rafa Díaz Usabiaga, per considerar-los dirigents d'ETA. La sentència, que pot suposar un atac a la línia de flotació al procés de pau, també suposa vuit anys de presó tres altres membres de l'esquerra abertzale: Miren Zabaleta, Arkaitz Rodríguez i Sonia Jacinto per pertinença a l'organització.
El tribunal espanyol considera que el projecte polític Betargune, successora de Batasuna, seguia les ordres d'ETA. Per contra, l'Audiència Nacional absol altres tres acusats perquè la fiscalia no considerava provat que formessin part de l'entramat.
Segons els magistrats de la Secció Quarta del Penal, presidida per Ángela Murillo, Otegi i Usabiaga "feien tasques d'impuls, responsabilitat i coordinació" del projecte i la seva influència i predomini respecte a la resta dels condemnats era "evident". La condemna a 10 anys de presó va acompanyada d'una inhabilitació també de 10 anys, de manera que no podran presentar-se a les eleccions ni formar part de cap partit.
L'Audiència es basa en els "indicis" que segons els magistrats proven la seva pertinença a ETA. Entre altres, les reunions que van mantenir a la seu del sindicat LAB, els desplaçaments a França per "entrevistar-se de forma reservada i intercanviar impressions amb diverses persones de l'entorn d'ETA", a més dels documents d'ETA "en què s'ordenava a l'esquerra abertzale emprendre accions polítiques.
El tribunal també considera com a proves els documents de l'esquerra abertzale "complint aquest mandat", la coincidència de la nomenclatura o terminologia utilitzada per ETA i l'esquerra abertzale "representada pels acusats als documents, comunicats i actes que exterioritzaven" i "l'absència a data del judici d'actuacions dels acusats que denotin un autèntic i real distanciament de les tesis armades defensades i executades per ETA".
La sentència assenyala que el 2007 ETA va fer un procés de reflexió sobre com utilitzar l'esquerra abertzale "com el seu braç polític" i va impartir ordres i instruccions per "actuar des de la posició de superioritat orgànica que ETA ostenta sobre el conjunt de l'esquerra abertzale".
El desembre del 2008, segons els magistrats, la cúpula de l'organització va encarregar als condemnats la formació d'un organisme o comissió de "coordinació i direcció que planifiqués i gestionés la nova línia estratègica per a la culminació del procés independentista".
Bateragune
La sentència afirma que la paraula "Bateragune" fa referència a un organisme de direcció integrat per militants d'Ekin i representants d'altres estructures de l'esquerra abertzale, malgrat que "no existeix prou constància per atribuir aquesta denominació a l'òrgan que van formar Otegi i els altres quatre dirigents condemnats". Amb tot, els magistrats mantenen que encara que el seu organisme no es digués Bateragune ha quedat provat que formaven un òrgan per traslladar les directrius d'ETA al plànol polític.
Els jutges també entenen que tots ells han "traspassat els límits de la llibertat d'expressió i opinió i del dret a la participació política" i han "contribuït i consentit" que altres "membres de la mateixa estructura" amb els què "comparteixen idees" utilitzin mitjans "violents i intimidatoris" per "imposar les seves tesis radicals".
Otegi està a la presó des del 13 d'octubre del 2009 per ordre del jutge Baltasar Garzón. El 22 de juliol del 2011 va ser absolt d'un delicte d'enaltiment del terrorisme en u homenatge el 2005 a José María Sagarduy. A més, encara ha de ser jutjat pel cas de finançament de Batasuna a través de les herriko tabernes.
