Segons Clinton, les pors que hi ha a l'entorn de la lliura esterlina i les promeses de més poders per a Escòcia formulades pel primer ministre britànic, el conservador David Cameron justifiquen un vot negatiu al referèndum de demà.
"Escòcia ha estat beneïda per tot un seguit d'impressionants recursos naturals i humans, i un potent desig de prosperitat i solidaritat social. Tot amb tot, desitjo que els escocesos votin per continuar en el Regne Unit. La separació requerirà un llarg i complex procés de negociacions que comportaran una incertesa considerable que podrien afeblir l'economia escocesa. La unitat amb el màxim d'autogovern envia un poderós missatge a un món esquinçat per conflictes identitaris, en el sentit que és possible respectar les nostres diferències mentre vivim i treballem junts", ha declarat Clinton.
Aquestes paraules no han caigut gens bé en el si del moviment independentista escocès. L'ús del terme "separació" els enerva. "O potser la Declaració d'Independència dels Estats Units s'anomena 'Declaració de Separació'?", s'exclama en Tony, un activista del Yes profundament decebut amb Clinton.
