La líder opositora birmana i Premi Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi (tercera per l'esquerra), s'adreça als seus partidaris en un míting de la campanya electoral, als afores de Yangon, aquest passat dimecres. Foto: AFP/Getty Images.

Amb les eleccions legislatives de l'1 d'abril tan a prop, el règim de Myanmar cerca donar penyores de bona voluntat a la comunitat internacional. El govern de Naypyidaw ha autoritzat, per a aquesta ocasió, la presència d'observadors de l'ASEAN (Associació de nacions del sud-est asiàtic), a la qual pertany el país des de 1997, així com dels Estats Units, de la Unió Europea i de les Nacions Unides (New York Times, Wall Street Journal).

Un "pas modest, però simbòlic" en comparació amb l'escrutini parlamentari de novembre de 2010, completament bloquejat per la Junta, anota la BBC. Vol dir això que el canvi, del qual el president i exgeneral Thein Sein n'ha fet model de virtuts, és una realitat absoluta? Ben lluny d'això, car si, per primera vegada des de 1990, a la premi Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi, se l'hi permet concórrer (The Independent), i si les reformes econòmiques es concreten de mica en mica (Foreign Policy), altres punts foscos romanen, sobretot pel que fa al respecte dels drets humans.

D'acord amb un informe d'Human Rights Watch, de què The Independent i Voice of Amèrica se'n fan ressò, l'exèrcit birmà s'hauria lliurat a múltiples abusos contra els rebels de Katxin, al nord-est del país, des de juny de 2011. Fins al punt que aquesta ONG reclama la intervenció de l'ONU, indica Radio Free Asia.

A principis d'aquest mes, Thein Sein va afirmar al Parlament que volia ajudar "els joves que brandaven les pistoles" a "utilitzar els ordinadors portàtils" (Khaleej Times). Declaració sincera o maniobra destinada a alleujar les sancions que pesen sobre el país?