El conclave per triar nou papa es preveu equilibrat entre moderats i conservadors Foto: REUTERS/ACNL'ara ja Papa Emèrit Benet XVI va establir just abans de fer-se efectiva la seva renúncia un període màxim de 20 dies fins que els cardenals electors es tanquessin a la Capella Sixtina.
Es preveu que el conclave duri entre dos i tres dies, com a molt quatre o cinc, que és la mitjana de les últimes eleccions de Papa. Aquells dies els cardenals s'allotjaran a la Casa Santa Marta, que el papa Joan Pau II va fer adaptar a les necessitats dels purpurats. Antigament els conclaves eren especialment incòmodes per tal d'accelerar les eleccions, però ara les condicions s'han tornat més confortables.
S'especula que el nou papa serà italià o no europeu, i que tindrà el repte de mantenir l'equilibri entre tradició i canvi. Aquest mateix equilibri és el que hi haurà en el conclave, ja que es mantenen tradicions centenàries i hi haurà algunes innovacions.
En contra de la creença general, l'elecció del Papa no es regeix pel Codi de Dret Canònic, sinó per normes específiques que tracten sobre l'elecció del bisbe de Roma, el càrrec pel qual és elegit originàriament el pontífex. La fórmula actual d'elecció prové de l'Edat Mitjana i és el resultat de la modificació del 1996 aprovada pel papa Joan Pau II i matisada per Benet XVI.
Dimarts al matí es farà una missa d'inici del conclave i a la tarda serà quan els 115 cardenals electors es tancaran a la Capella Sixtina per iniciar les votacions. Se'n faran dues al matí i dues a la tarda, però les paperetes només es cremaran un cop al matí i un cop a la tarda, en cas que no hi hagi acord.
El vot és secret i l'escriu cada cardenal a mà i en una lletra poc reconeixible en un paper que doblegarà en dos. Quan se'l cridi pel nom, s'aixecarà del seu lloc i anirà fins la urna, damunt de la qual hi haurà una safata. Allà dipositarà la butlleta, que farà caure dins la urna. Els cardenals que per motius de salut no puguin ser a la Capella Sixtina, votaran des de les seves habitacions de la Casa de Santa Marta, garantint el secret del seu vot.
Quan hagin votat tots, tres cardenals escrutadors aniran llegint els noms i foradaran les butlletes amb fil i agulla. Si no hi ha dos terços dels vots favorables a algun candidat, s'haurà de repetir l'operació. En cas de desacord, les butlletes es cremaran i sortirà la famosa 'fumata nera'.
Si algun candidat obté els vots mínims necessaris, haurà d'acceptar verbalment l'encàrrec de ser el successor de Pere. Si ho fa, les butlletes es cremaran amb una substància perquè la 'fumata' sigui blanca, cosa que anunciarà al món sencer, a través de les nombroses televisions, que l'Església ja té nou Papa.
