"Això és una traïció. Pagaran un preu molt car". Recep Tayyip Erdogan va prometre aquest dissabte a la matinada castigar els qui s'havien alçat contra el seu govern, i ho està fent. Després de l'intent de cop d'estat, que ha acabat amb més de dos-cents morts i mil ferits, el president de Turquia ha iniciat una purga judicial i a l'exèrcit. S'han detingut 6000 persones, entre elles més de 2.700 jutges, nou d'ells membres del Tribunal Suprem. El ministre de justícia turc, Bekir Bozdag, ha anunciat que el número augmentaria

Erdogan ha acusat Fetullah Gülen, exiliat als Estats Units, d'estar darrere del cop d'estat i n'ha demanat l'extradició. Una petició que el Secretari d'Estat estatunidenc, John Kerry, ha dit que estudiaria. Gülen va negar el mateix dissabte qualsevol vinculació amb el cop d'estat. La repressió serà dura, el parlament turc està pensant en restaurar la pena de mort, segons informa la BBC. La pena capital va ser eliminada el 2004, però de fet no s'havia aplicat des del 1984.

El suport popular i internacional van salvar Erdogan

La imatge d'un Erdogan dèbil i quasi derrotat que s'ha vist al principi, va anar guanyant volada a mesura que milers de ciutadans turcs li van fer cas i van sortir a enfrontar-se als militars, frenats en algunes ocasions per persones que no anaven ni armades. L'impuls de l'aixecament, vist en silenci per la comunitat internacional en el seu inici, es va anar desinflant quan van començar a aparèixer les primeres veus polítiques, que van aturar el temor de desestabilització d'un país estratègic en la geopolítica mundial.

Cap partit de l'oposició turca va avalar el cop després que el president dels Estats Units, Barack Obama, fes una compareixença pública per evidenciar el seu suport a Erdogan. Amèrica va obrir el camí, i Alemanya, Rússia i l'OTAN la van seguir per condemnar els atacs i demanar respecte per a l'ordre democràtic a Turquia.

Paral·lelament, una part de l'exèrcit fidel al govern va sortir a contraatacar els rebels, una determinació que va acabar amb enfrontaments pels carrers. La remor de trets i explosions va ser una constant durant les hores que va durar el cop militar, que va provocar víctimes mortals.