El president de Corea del Sud Yoon Suk Yeol ha fet marxa enrere i ha anunciat que retirarà la llei marcial el mateix dia que havia anunciat la seva implementació. El líder asiàtic s'ha vist superat pel rebuig polític i social unànime que ha tingut la mesura, tombada pel Parlament aquest mateix dimarts per 190 vots contra 300 a favor, i que ha fet sortir ciutadans al carrer i plantar-se davant la cambra, custodiada per un fort desplegament de l'exèrcit i la policia. Segons la legislació sud-coreana Suk Yeol estava obligat a acatar la votació al Parlament.
El president fa només unes hores explicava que instaurava la mesura per "erradicar les forces afins a Corea del Nord" i garantir "la llibertat i felicitat" de la població sud-coreana. Aquesta legislació arribava en ple augment de la tensió entre tots dos països arran de l'acostament entre Pyongyang i Moscou que s'ha anat produint durant els últims mesos. Yoon, que s'havia dirigit al país per anunciar l'adopció d'aquesta mesura d'emergència, havia assenyalat que la llei marcial és necessària per "protegir l'ordre constitucional" al país asiàtic, que continua tècnicament en guerra amb Corea del Nord des dels anys 50, quan les parts van acordar un armistici que va posar fi als combats mancant un tractat de pau.
La mesura ha portat el Ministeri de Defensa a convocar una reunió d'emergència amb els principals comandants i alts càrrecs de les Forces Armades, una trobada que ha tingut lloc fa tot just unes hores, segons informacions recollides per l'agència sud-coreana de notícies Yonhap. L'exèrcit havia anunciat la prohibició de les activitats dels partits polítics, així com de la cambra i futures noves manifestacions. De la mateixa manera, havien expressat que les editorials i els mitjans de comunicació passaven a estar sota el control del comandament de la llei marcial.
Aquesta ha estat la primera vegada des del 1980 que s'ha declarat una situació d'aquest tipus a Corea del Sud. Segurament per això, la mesura ha causat una forta commoció al país, que va tenir una sèrie de líders autoritaris al començament de la seva història. No obstant això, es considera democràtic des de la dècada de 1980.