L'objectiu, segons el departament d'Estat, comandat per Hillary Clinton, és fer arribar la informació al públic castellanoparlant en el seu idioma natal, i no pensant només a la nombrosa comunitat hispana dels EUA -es calcula que més de 50 milions d'habitants dels EUA són d'origen llatinoamericà-, sinó també en tot Amèrica Llatina i l'Estat espanyol.
Hammer, fill de mare espanyola i que ha viscut en varis països llatinoamericans, va justificar que l'administració Obama havia pres la decisió justament ara, en plena precampanya electoral, perquè ja feia anys que els periodistes hispans hi insistien.
"Creiem que és important que siguem nosaltres els que comuniquem, i no pas que siguin d'altres els que interpretin la nostra política i la posin als mitjans. És quelcom que volem potenciar", va assegurar Hammer. "Com a diplomàtics, sabem que si parles l'idioma de la persona, la gent para més atenció i és més fàcil comunicar-se. No és qüestió que algú tradueixi allò que diem, ho estem dient nosaltres mateixos".
Anglès, única llengua oficial
Diversos analistes nord-americans asseguren que Obama ha decidit adoptar aquesta postura en contraposició a les sensibilitats del Partit Republicà, que demanen que l'anglès sigui designat única llengua oficial dels EUA.
Cada cop més, cadenes com Univisión i Telemundo estan captant més audiència entre la població nord-americana, fins al punt que la conservadora Fox, de Rupert Murdoch, ja disposa d'un canal d'esports en castellà. Aconseguir-ne seduir l'audiència, per mitjà de la llengua, pot ser decisiu de cara a les eleccions.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=DhL2ttj-tBI[/youtube]
