Per 498 vots a 114, el Parlament britànic ha donat via lliure per iniciar el procés que durà al Brexit. La majoria de conservadors i laboristes han avalat la posició de Theresa May, tot i que 47 diputats dels dos grans partits, més els liberals i els escocesos del SNP, s'han oposat a la sortida, sumant 114 vots. Ara la llei presentada per fer efectiva la sortida seguirà un tràmit parlamentari amb la discussió d'esmenes i el debat i votació a la Cambra dels Lords.     

Hi ha dies a Westminster que confirmen que el sistema polític del Regne Unit és, per damunt de tot, el Parlament. La primera ministra, la conservadora Theresa May, ha sotmès a la cambra l’autorització per invocar l’article 50 del Tractat de la UE que és l’inici real, no merament declaratiu, del procés de sortida de la Unió. Ho ha fet per decisió del Tribunal Suprem, que li ha exigit que anés a la Cambra dels Comuns. No hi ha hagut sorpreses, però tot i així, hi ha hagut tensió en el debat iniciat ahir, ple de moments brillants, com solen ser els moments històrics al Parlament britànic.

El debat no ha estat del tot “lliure”. Perquè ha vingut després del referèndum del 23 de juny que, tot i el resultat ajustat (51,9% a 48,1%), va atorgar la victòria al Brexit per damunt dels qui volien romandre a la Unió Europea (UE). Era difícil d’imaginar que ara el Parlament esmenés la plana al sufragi ciutadà. Però els partits han volgut dir la seva i, sobretot, dins de cada partit les diverses veus –amb posicionaments diferents sobre Europa- han volgut ser escoltades.

May ha optat per un Brexit dur. L’estratègia del govern conservador en aquest debat ha estat subratllar que es tracta de ratificar la decisió adoptada pel poble. El ministre David Davies, exponent del sector més dretà i antieuropeista de l’executiu de May, ho va deixar molt clar ahir, quan va dir que els votants ja van dir la seva i el Parlament no s’hi podia oposar.

Els grans partits, dividits

Conservadors i laboristes no són forces cohesionades sobre Europa. I això es va evidenciar ahir. El sector euroescèptic dels tories va parlar, a banda del ministre Davies, per boca de John Redwood, un històric de l’ala dura, qui va dir que si hagués guanyat el Remain, ell hauria dimitit per no haver de votar contra la seva consciència.

Però l’estrella del debat va ser Kenneth Clarke, un històric del sector avui minoritari de conservadors moderats i europeistes. Clarke té darrera seu una carrera llarga en molts governs i és una figura respectada. És dels pocs dirigents tories que s’han mullat sempre pel projecte europeu. Va dir que ell votaria en contra de la llei del Brexit defensada per May, la líder del seu partit, i que els diputats havien de votar seguint la seva consciencia. Per atacar Redwood i els qui pensen com ell, va assegurar que si el referèndum hagués estat victoriós pel Remain (romandre a Europa), els diputats euroescèptics no haguessin canviat d’opinió i avui votarien en contra de continuar a la UE. Per Clarke, molta gent “espera el Brexit com si fos Alícia al país de les meravelles”.  

En el laborisme, Jeremy Corbyn ha fixat una posició de suport a la proposta de May, però es preveuen moltes desercions. La temptació d’un càstig al govern conservador és patent, com també la posició europeista d’un sector del partit i la possibilitat de desestabilitzar un Corbyn que no acaba de controlar la formació i a qui el sector més tradicional del partit detesta. La posició oficial del Labour la va expressar Emily Thornberry, que és la ministra d’Exteriors a l’ombra, quan va dir que els laboristes creien en la UE, però abans creuen en la democràcia.
 
Escocesos i liberals, els més pro-Europa

Els qui no tenen dubtes interns són els nacionalistes escocesos de l'SNP i els liberals, dues formacions fermament europeistes. Els seus diputats votaran en contra de les pretensions de Theresa May. Per Nick Clegg, el líder liberal –ahir viceprimer ministre de David Cameron i avui cap d’un grup reduït-, l’ideal seria anar cap a un segon referèndum que esmenés l’anterior, una via avui per avui impensable.

Pels nacionalistes escocesos, que veuen com creix el sentiment independentista després del Brexit, la sortida de la UE pot donar aire a les seves pretensions d’exigir un altre referèndum, però aquest per sortir del Regne Unit.