
Una nova generació de plaguicides, principalment l'imidacloprid que produeix Bayer, està fent que les abelles siguin molt més susceptibles a la intoxicació, la desorientació, les malalties i la mort, fins i tot en petites dosis, i pot ser una pista per al trastorn de l'anomenar col·lapse de de les colònies (CCD en anglès), el misteri que devasta les abelles arreu del món, segons que revela avui The Independent , que cita una investigació del govern dels EUA. El descobriment ha restat inèdit durant gairebé dos anys des que va ser fet pel laboratori d'investigació sobre abelles del Departament d'Agricultura dels Estats Units.
Aquesta descoberta, posaria un signe d'interrogació sobre l'ús dels insecticides neonicotinoides —compostos relativament nous que imiten les propietats de la nicotina de matar els insectes, i que són cada vegada més utilitzats en els cultius als EUA, la Gran Bretanya o Catalunya, tot i que han estat prohibits en d'altres països com França, Alemanya, Itàlia i Eslovènia.
Bayer, el gegant químic alemany que desenvolupa i produeix la majoria d'insecticides, insisteix que són segurs per a les abelles si s'usen correctament, tot i que diversos estudis els vinculen a la seva mortalitat. Els resultats dels EUA, plantegen interrogants sobre la substància utilitzada en els experiment de laboratori, l'imidacloprid, l'insecticida de Bayer de major venda el 2009, amb què va guanyar uns 485 milions d'euros.
El fet preocupant és que els neonicotinoides, que són neurotoxines —és a dir, ataquen el sistema nerviós central— també són "sistèmics", el que significa que afecgen cada part de la planta que es tracta amb ells, incloent el pol·len i el nèctar. Això significa que les abelles i altres insectes pol·linitzadors els poden absorbir i trasnportar de tornada als seus ruscos o nius encara que no siguin espècies de de destinació de l'insecticida.
Els plaguicides, agroquímics o, vulgarment, pesticides, són substàncies químiques que s’utilitzen amb l’objectiu de matar, repel·lir, atreure, regular o interrompre el creixement d'éssers vius considerats plagues.
Acció mortal d l'imidacloprid
L'imidacloprid s'aplica a la terra, les llavors, la fusta i les plagues d'animals, així com al tractament de diversos conreus com els de cotó, cereals, llegums, patates, fruites, llavors com l’arròs, hortalisses i gespa. Comercialitzat per Bayer amb els noms de Confidor, Escocet i Gaucho, afecta el sistema nerviós central, bloqueja de forma irreversible els receptors nerviosos i s'uneix al receptor nicotínic acetilcolina (nAChRs).
Els símptomes en les abelles es deixen sentir a nivell de fertilitat, navegació/orientació, mobilitat i processos d'aprenentatge.
L’imidacloprid es degrada molt ràpidament un cop ingerit per l’abella (aproximadament 5 hores), gràcies al fet que les abelles tenen un sistema de degradació per diferents vies metabòliques. En comparació amb altres plaguicides s’ha observat que la seva mortalitat és major.
Segons diversos estudis, s’ha arribat a la conclusió que cal menys quantitat del plaguicida a l’estiu per assolir el mateix grau de mortalitat respecte a l’hivern.
L'expert català Esteve Miràngels defensa que "la utilització indiscriminada de tot tipus de productes en l’agricultura i en la jardineria, condicionarien en molts casos la viabilitat d’aquests insectes, que per la seva tasca pol·linitzadora, visiten constantment les flors".
La llista de pesticides perillosos és molt llarga i no para de créixer, però en els darrers anys, els malauradament més famosos són el Fipronil i l’Imidacloprida. Aquests principis actius tindrien la facultat d’actuar a nivell cerebral, fet que provocaria transtorns nerviosos en les abelles, que comportarien la pèrdua de memòria i una deficient capacitat orientativa, fet que explicaria el no retorn de les abelles a l’arna. Serien per tant, els governs i sobretot la capacitat divulgativa dels apicultors, els responsables de sensibilitzar els agricultors del dany que farien aquests productes a les abelles, i en últim cas, una decidida actitud denunciant de les nostres associacions d’apicultors.