Després de quatre anys de conflictivitat, amb més de 220.000 morts i, segons les Nacions Unides, uns 4 milions de desplaçats, Síria ha evolucionat d'una guerra civil a un conflicte a gran escala. L'escenari bèl·lic esclata inicialment a escala local amb una revolta insurgent sunnita al març del 2011 contra la minoria alauita del poder, personalitzada en el president i dictador Baixar al-Assad, en el context de les "primaveres àrabs".
  La resposta violenta del règim contra els rebels serveix de pretext a països de la regió interessats a desestabilitzar Síria per involucrar-se en el conflicte. Els estats del golf Pèrsic, encapçalats per Aràbia Saudita i Qatar, amb el suport de Turquia i els Estats Units, donen suport a l'oposició i els proporcionen armes i finançament. Rússia es posiciona a favor d'al-Assad, el seu aliat a la regió.

No obstant, l'entrada d'un nou actor al país al 2014, l'Estat Islàmic (EI), fa que el conflicte prengui un nou tomb i una dimensió més internacional. Implica més directament països de fora la regió, en especial les grans potències d'Estats Units i Rússia, units contra un enemic comú.

Progressivament, més actors s'afegeixen a la guerra de Síria, guiats pels propis interessos i obviant els interessos de la població local, si bé utilitzant-la sovint com a excusa per a justificar les accions. Síria es converteix en un embolic bèl·lic. Els actors implicats comparteixen un objectiu, derrotar l'EI, però divergeixen en la postura respecte al règim de Baixar al-Assad.
 
Els actors del conflicte

Baixar al-Assad: president de Síria des de l'any 2000, encapçala la branca del partit panarabista Baaz. Pertany a la creença islàmica heterodoxa alauita, una escissió del xiisme, que és una minoria al país –a professa poc més d'un 10% de la població siriana-. Els seus aliats són Rússia, que ofereix suport armamentístic i recentment participa en atacs directes, milícies de Hezbolllah del Líban i Guàrdies Revolucionaris de l'Iran; aquests dos últims de confessió xiïta. Compta amb el suport de les forces armades lleials al règim.

Estat Islàmic (EI): l'enemic comú. Els primers combatents van arribar de l'Iraq el 2014 i alguns es van introduir a les files d'al-Nusra, un grup opositor d'al-Assad, per no incomodar alguns dels rebels. El seu principal objectiu és unir les fronteres de Síria amb l'Iraq, resultat del tractat Sykes-Picot de la primera Guerra Mundial, que no va respectar les ètnies ni les religions del territori. Alguns denuncien que l'EI col·labora a l'ombra amb al-Assad, en termes econòmics. Rep diners i armes de donacions privades de Qatar i l'Aràbia Saudita.

Hezbollah: branca armada del partit xiïta del Líban. Va involucrar-se a Síria al 2013 per protegir el règim d'al-Assad i conservar l'enclavament clau fronterer entre Síria i el Líban. De moment, ha aconseguit mantenir un corredor fins a la capital siriana de Damasc.

Iran: principal vetllador d'al-Assad ja des d'abans del conflicte bèl·lic, també de confessió xiïta. Lluita contra l'Estat Islàmic, però és enemic declarat dels països del golf i dels Estats Units, malgrat el recent acord nuclear. L'Iran vol evitar perdre un aliat al Pròxim Orient i, encara més, que el poder acabi en mans d'alguna confessió sunnita.

Rússia: defensa a el règim d'al-Assad. Bombardeja l'Estat Islàmic, però també els grups opositors que lluiten contra el règim. Des de fa unes setmanes, intervé militarment sobre el terreny, i no només des de l'aire. Actua per interessos geoestratègics a la regió; per exemple, defensa la seva base naval del Tartus, l'única que té al Mediterrani. Al-Assad és el seu principal aliat a la zona i, a més, li compra armament.

Hi ha qui llegeix l'acció militar russa dels últims dies com una operació per recuperar el protagonisme perdut fa 30 anys a la regió del Pròxim Orient. A més, Putin entén que a nivell internacional cal primar l'estabilitat dels països a la democràcia. En objectius, coincideix amb l'Iran.

Rebels contra el règim: grups atomitzats i dividits en diverses faccions i guerrilles, de caràcter sunnita, confessió majoritària a Síria. Inicialment semblava que l'oposició a al-Assad, la majoria desertors de l'exèrcit, s'agruparia entorn de l'Exèrcit Sirià Lliure (ESL), però no ha estat així. Finançats i equipats per Aràbia Saudita i Qatar. Hi han grups moderats i d'altres més radicals. De fet, els Estats Units va suspendre recentment el programa d'entrenament dels rebels per no beneficiar, de rebot, Estat Islàmic.

En principi, una majoria dels opositors lluiten contra l'Estat Islàmic i coincideixen en interessos amb els kurds. A més d'aquests, els seus aliats són els Estats Units, amb la coalició internacional, els països del golf Pèrsic –Aràbia Saudita i Qatar-, Turquia i Jabhat al-Nusra.

Jabhat al Nusra: de confessió sunnita, combat el règim de Baixar al-Assad. Sosté que la creació d'un califat, el que reivindica l'Estat Islàmic, s'ha de decidir un cop derrotat el règim. Dins del grup hi han sectors més radicals i d'altres de més moderats.

Milícies kurdes: combaten principalment l'amenaça de l'Estat Islàmic. Van aconseguir defensar amb èxit el nord de Síria, on són més nombrosos, tot i ser una minoria al país, amb uns 2 milions d'habitants. La seva força ha incomodat Turquia, país limítrof, perquè s'oposa a un estat kurd.

Estats Units, amb la coalició internacional: combat l'Estat Islàmic per impedir que s'expandeixi. De moment, no ataca el règim d'al-Assad, però tampoc li dóna cap tipus de suport; de fet, defensen que el futur de Síria no pot passar pel dictador. Recolzen la resistència kurda, fent equilibris per no incomodar Turquia. També donen suport als rebels moderats. Comparteixen objectius amb l'Aràbia Saudita i els països del golf.

Aràbia Saudita i Qatar: de confessió sunnita, financen i recolzen els rebels opositors del règim. Combaten l'Estat Islàmic amb la coalició internacional i els Estats Units, tot i que és sabut que hi ha particulars d'aquests països que el financen. Entren a la guerra sobretot per desestabilitzar Síria i, de pas, fer disminuir la influència de l'Iran a la regió. La seva actitud cap als islamistes radicals i Jabhat al-Nusra no és clara.

Turquia: treballa amb els Estats Units i la coalició internacional per eradicar l'Estat Islàmic i contra el règim d'al-Assad, però també bombardeja posicions kurdes. Coincideix en interessos amb els rebels i els països del golf. Turquia va ser el primer estat a reconèixer l'oposició siriana a l'exili com a govern legítim del país.