NacióDigital i el Catalonia Global Institute, un think tank de política internacional, publiquen el sisè episodi de la col·laboració que permet als lectors del diari atansar-se, de forma periòdica, didàctica i també realista, a l'envitricollat àmbit de les relacions internacionals. Jofre Rocabert, consultor de dades en programes d'estabilització i governança a l'Àfrica de l'oest, aborda les eleccions sud-africanes d'aquest dilluns.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=U9xDf6bcGNo[/youtube]

[despiece] El pròxim 1 de novembre se celebren eleccions municipals a Sud-àfrica. Com a gairebé tot arreu, les eleccions municipals són de segon ordre, però com també passa sovint, aquestes eleccions són una prova per al partit del govern i la seva elit actual. A més a més, arriba en un moment de desgast profund en la política i la societat sud-africanes.

Un moment que, de fet, és la continuació d'una trajectòria descendent que ningú sap on té el final. L'estancament econòmic, la fuga de cervells i l'empobriment de la classe mitjana són problemes que Sud-àfrica arrossega des del final de la presidència de Thabo Mbeki el 2007. L'època en el país es va afegir a la Xina i Rússia en el club dels BRICS sembla un passat molt llunyà i ara el país més industrialitzat de l'Àfrica comença a tenir problemes més típics de països de més al nord. Un subministrament elèctric irregular, falta de seguretat alimentaria i hídrica per una part de la població i episodis de corrupció sistèmica que afectés totes les grans empreses públiques.

La majoria dels 27 anys que fa que l'Assemblea Nacional Africana és el partit del poder s'han caracteritzat per escàndols de corrupció, però els nivells de captura de l'estat i buidatge de les empreses públiques van arribar al seu màxim sota el president Jacob Zuma. Aquest any ha estat políticament marcat per les protestes contra la seva falta de cooperació amb la justícia, quan van derivar en la primera gran reacció social a l'espiral de degradació, els aldarulls i pillatges del juliol on van morir gairebé 350 persones en deu dies.

Les eleccions municipals, que en el nostre context en realitat també serien comarcals, són importants no només perquè el Congrés Nacional Africà (ANC) s’hi juga el control de grans partides pressupostàries en les ciutats principals. També ho són perquè part del desgast de l'ANC prové de les diferències, cada cop més evidents, entre aquelles regions on governen i aquelles on ho fa l'Aliança democràtica. El principal partit de l'oposició és més racialment transversal i en aquests últims cinc anys ha demostrat una gestió molt més eficaç en els seus forts polítics. A Ciutat del Cap hi ha l’exemple més evident d'aquestes diferències. Els gravíssims aldarulls que van obligar a desplegar l'exèrcit KZ Natal i a Johannesburg no van ni tan sols afectar el cap occidental. El Center for Risk Analysis, un think tank local, ha identificat una proporció creixent de ciutadans de la regió que s'organitzen per demanar més autonomia per la província i fins i tot la independència.

Són aquestes diferències les que podrien amenaçar la fidelitat ètnica del vot de l'ANC i fer perillar-ne el poder també en altres regions més enllà del cap. Els analistes coincideixen en el fet que els resultats poden deixar el partit en una situació molt complicada encara que faltin tres anys per les properes presidencials.
[/despiece]