El 2010 es recorda com un dels anys més sagnants a l'Afganistan des de l'inici de la intervenció internacional al país després dels atemptats de les torres bessones de Nova York. En l'actualitat el govern afganès té almenys 10.000 joves sota entrenament militar que es formen per combatre les milícies talibanes i estiguin preparades per quan les forces internacionals efectuïn la seva retirada de la zona, prevista per al proper 2014. Les activitats militars s'han convertit en la principal sortida laboral de la joventut, una opció que l'expert del Carr Center for Human Rights Policy, Michael Semple, lamenta i considera "l'única cosa que ha aconseguit mantenir occident al país".

En paraules del membre del Carr Center, el conflicte afganès sembla estar encara lluny de trobar una solució per iniciar un procés de pau. "Estem encallats", afirma. El país viu un "conflicte molt seriós on cap de les parts involucrades es troba en condicions d'oferir a l'altre res que els pugui convèncer per desencallar la situació".

"Després de deu anys d'intervenció és dramàtic pensar que l'única aportació internacional que quedarà a l'Afganistan serà la manutenció econòmica de les seves forces militars", assegura Semple. L'expert afirma que l'Afganistan està patint una "militarització de la societat", on, segons les informacions oficials emeses per l'OTAN, s'hi preveu la formació de més de 300.000 soldats i policies nacionals afganesos.

La intervenció internacional al país injecta anualment milions de dòlars per ajudar a aixecar i construir aquestes forces afganeses. Malgrat tot, aquests operatius de seguretat no desperten, segons l'expert, la confiança de les persones que fa anys que treballen i operen a la zona en matèria de drets humans ja que "no està clar si estan capacitades per defensar el govern i el sistema afganès".

Segons el membre del Carr Center for Human Rights Policy, una tercera part dels 10.000 homes que estan sent entrenats són "innecessaris", ja que els resultats de les seves trobades amb alguns líders talibans li ha fet notar que una part "significativa dels rebels obre la porta a la possibilitat d'ingressar com a actiu en un procés polític". El president afganès Hamid Karzai, va presentar el passat 2010 un pla de negociació amb els insurgents talibans que la comunitat internacional es va comprometre a finançar.

Malgrat tot, l'expert afirma que hi ha una gran part de les milícies talibanes que encara creu en la lluita armada i "encoratja els seus joves a formar part d'aquesta via". Aquesta facció podria considerar l'any 2014 com una "oportunitat per fer caure l'administració i guanyar el conflicte". Per altra banda, Semple assegura que "els gestos efectuats des de l'OTAN i el govern afganès es llegeixen des dels líders talibans com un intent de divisió de les seves files amb ofertes poc creïbles".

La situació d'inestabilitat política que viu el país després de les últimes eleccions, el setembre del 2010, denota també una "crisi del sistema", que el president Hamid Karzai "ha insistit a imposar", assegura Semple. Karzai va resoldre que els resultats de les últimes eleccions que li van ser desfavorables eren producte "de la intervenció internacional". Durant la inauguració del parlament el passat gener, Karzai va assegurar que calia que el país "afganitzés les seves institucions"', unes declaracions que Semple troba poc encertades ja que "qualsevol organisme de l'Afganistan ja està afganitzat".

"El problema ha estat", assegura Semple, "convocar eleccions al vell mig d'un conflicte que afecta la meitat del país amb lluites periòdiques i on la gent està intimidada per l'assetjament dels talibans". Segons Semple perquè el país obtingui uns resultats "justos que representin totes les regions primer s'ha d'instaurar la pau", i després garantir la convocatòria d'eleccions "participatives i lliures".

Part de la societat viu per i de la guerra, que ha durat tres dècades

Des de la irrupció russa a l'Afganistan el 1979, el país ha estat en guerra durant gairebé més de 30 anys. Gran part de la societat civil, doncs, ha nascut i viscut sota un estat de guerra constant que afecta a la seva vida diària. Semple però, afirma que malgrat la situació dilatada en el temps, la població afganesa "guarda un profund desig de pau". El conflicte afganès no té les mateixes característiques que el setge de Sarajevo, afirma Semple, "els ciutadans no tenen por de que els disparin diàriament quan van a buscar aigua o pa, però viuen sota una tensió constant".

El conflicte també a fet aflorar altres tipus de perills pel país. Semple afirma que un dels factors més preocupants que actualment dominen la societat de l'Afganistan és l'aparició d'un estament social que viu "per i de la guerra", i que ha esdevingut una elit de poder polític i econòmic que "difícilment pot desaparèixer immediatament després de l'assoliment de la pau a la regió".

Després de 10 anys d'intervenció internacional al país, l'Afganistan s'ha convertit en un dels pals de paller de l'administració Obama, que ara dóna suport a la negociació amb els líder talibans. A inicis del 2010 el president dels Estats Units, va enviar un contingent de 30.000 militars de reforç destinats a pal·liar la insurgència, que ha vist créixer la pressió sobre les seves activitats. Fins ara, almenys 2.200 soldats estrangers han trobat la mort víctimes d'enfrontaments.

Michael Semple porta dues dècades treballant al el Pakistan i l'Afganistan per diverses organitzacions humanitàries i organismes internacionals entre els quals s'hi troben les Nacions Unides i Intermón Oxfam. L'any 2007 va ser expulsat de l'Afganistan quan era diplomàtic de la Unió Europea, acusat de negociar amb els talibans sense comunicar-ho al govern del país. Durant la seva darrera estada al Pakistan, ha tingut l'oportunitat de creuar impressions amb diversos líders politics i talibans afganesos, així com també amb la societat civil amb l'objectiu de radiografiar l'evolució i les característiques del conflicte.