El govern escocès pressiona l'executiu britànic de David Cameron perquè encarregui a la Comissió Europea un informe sobre "la continuació com a membre de la Unió Europea d'una Escòcia independent". Després que el Parlament Europeu vetés un estudi sobre el mateix tema, un portaveu de l'executiu d'Alex Salmond ha assegurat a l'ACN que seria "possible" resoldre tots els interrogants si els estats membres implicats, com el Regne Unit o Espanya, demanessin formalment una opinió a Brussel·les. Edimburg, que defensa que Escòcia negociaria l'adhesió "des de dins de la UE", recorda que els estats tenen la paella pel mànec a l'hora d'esvair els dubtes sobre la qüestió europea abans del referèndum del 2014.

El govern d'Alex Salmond està augmentant la seva pressió a Londres perquè presenti a la Comissió Europea tota la informació necessària per tenir un pronunciament formal sobre les conseqüències de la independència.

Arran de la polèmica pel vet de l'Eurocambra a un informe sobre la independència que va revelar l'ACN, i quan queda gairebé un any per a la celebració de la consulta a Escòcia del 18 de setembre del 2014, els de Salmond han redoblat els esforços per aconseguir que Londres presenti la petició a Brussel·les.

"Creiem que és possible preparar i publicar un escenari precís que permeti a la CE tenir tota la informació necessària per considerar la continuació com a membre de la UE d'una Escòcia independent", ha assegurat un portaveu de l'executiu escocès a l'ACN.

Des d'Edimburg eviten polemitzar sobre l'informe vetat del Parlament Europeu, proposta del laborista escocès David Martin, perquè defensen que és una decisió que correspon a la cambra i prioritzen un posicionament de la Comissió Europea. "Continuem demanant al govern britànic, com a actual estat membre, que s'uneixi a nosaltres per fer la presentació" de l'escenari, ha indicat el portaveu.

La Comissió Europea ha defensat en diverses ocasions que només valorarà les conseqüències de la independència "a petició" d'un estat membre com Espanya o el Regne Unit i si li presenten "un escenari detallat i precís". A Brussel·les, arran de la gran manifestació de la Diada de l'any passat, eviten valorar escenaris "hipotètics" sobre la secessió d'un territori d'un estat membre.

L'executiu escocès, que ha pactat amb Londres la celebració de la consulta, lamenta que el tema europeu es podria "aclarir" amb una major iniciativa dels estats involucrats, en aquest cas, el britànic. De fet, Brussel·les s'ha negat aquest any a donar una resposta explícita al govern escocès sobre la seva permanència a la UE, assegurant que les preguntes les hauria de fer, en tot cas, Londres.

"La Comissió Europea només podrà expressar la seva opinió sobre les conseqüències legals sota la llei europea d'una situació específica arran d'una petició d'un estat membre que detalli un escenari precís", va assegurar en una carta al govern escocès el comissari d'Afers interinstitucionals, Maros Sefcovic.

La resposta és exactament la mateixa que els portaveus de la Comissió Europea donen als periodistes quan se'ls pregunta per la situació a Catalunya. En el cas català, la petició i l'escenari concret per resoldre els dubtes de la permanència d'una Catalunya independent a la UE l'hauria de fer el govern espanyol de Mariano Rajoy.