El Govern d'Israel ha aprovat aquest divendres l'acord d'alto el foc amb Hamàs per a la Franja de Gaza. L'executiu israelià ha ratificat l'aturada després que l'entesa trontollés fa 24 hores, quan va denunciar que l'organització palestina intentava generar "una crisi d'última hora" i extorsionar la nació hebrea. Hamàs, però, va declarar des del primer moment que en cap cas aquesta era la seva intenció i "no havia modificat cap punt del pacte" clausurat davant la mediació del govern de Qatar i aquest divendres Benjamin Netanyahu havia confirmat la signatura de l'acord.
L'aturada està prevista que comenci diumenge a les 7:30 hores (8:30 hora catalana), però aquest dissabte ha sumat un nou contratemps. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha avisat que mentre no tingui la llista d'ostatges que Hamàs alliberarà, no posarà en llibertat cap dels presos palestins. Se suma a les pressions internes de l'executiu de Netenyahu, que va aprovar l'acord en un gabinet de seguretat dividit. Dos dels aliats de l'ultradreta presents al govern israelí han plegat després de l'acord.
La reunió del gabinet de seguretat celebrada divendres amb la finalitat de votar l'acord va ser llarga i tensa. Es va allagar durant sis hores i no va tenir un resultat unànime, tampoc entre els membres del partit de Netanyahu. Amb la llum verda, només falta l'aprovació, que s'ha de fer aquest dissabte. "L'estat d'Israel està compromès a assolir tots els objectius de la guerra, inclòs el retorn de tots els nostres ostatges, tant els vius com els morts", ha declarat l'exeucitu en un comunicat facilitat a Times of Israel.
D'aquesta manera, l'alto el foc ha superat els recels interns de part de l'executiu d'Israel. Diversos membres de l'ala més conservadora i extrema havien declarat que el pacte "és perillós" amb l'amenaça de dimitir. Diversos alts càrrecs del braç polític de Hamàs van reaccionar immediatament des de dijous al matí per recalcar que el grup islamista palestí "està compromès amb l'acord d'alto el foc anunciat pels mediadors".
Tot i els contratemps en la ratificació de la treva acordada dimecres a Qatar, els plans per la implementació es mantenen. Previsiblement entrarà en vigor diumenge a partir de les 7.30 hores (8.30 hora catalana) i es desenvoluparà en tres fases diferents. La primera fase, de sis setmanes serà vital per saber si la resta tenen recorregut, atès que s'aniran desbloquejant segons s'implementin o no els acords. Serà un alto el foc tens.
Com serà l'alto el foc a Gaza?
En concret, la primera fase d'aquesta aturada de les hostilitats, on han mort més de 46.600 persones, ha de suposar l'alliberament de 33 ostatges en mans de Hamàs. Dones, nens, homes majors de 50 anys, ferits o malalts serien els perfils de les persones que serien retornades a Israel. En el transcurs d'aquestes primeres sis setmanes l'exèrcit d'Israel també es retirarà de part de la ciutat de Gaza.
En cas que la treva es consolidi i s'arribi a la segona fase, s'ha pactat l'alliberament de la resta d'ostatges vius, que serien soldats i homes menors de 50 anys. També s'entregarien els cossos de tots aquells que hagin mort durant el seu captiveri. Des del govern de Benjamin Netanyahu han assegurat que comptabilitzen fins a 96 persones segrestades, encara que haurien registrat la mort de 34 ostatges. Què farà Israel a canvi de l'alliberament de les persones en captiveri? El pla suposarà que 1.000 palestins empresonats quedin en llibertat.
La futura governabilitat de Gaza passarà per les negociacions que es duran a terme en la tercera fase. Israel ja ha deixat clar que ni Hamàs ni l'Autoritat Palestina han de governar l'enclavament, però això xoca de manera frontal amb el futur de bona part de Palestina. L'executiu de Benjamin Netanyahu ha insistit, en diverses vegades, que seran ells els que "dirigeixin la seguretat" en els pròxims temps.