Julen Madariaga en una imatge d'arxiu. Foto: Jordi Play/El TempsJulen Madariaga, un dels fundadors principals d'ETA durant l'època franquista i ideòleg de l'actual partit Aralar -que rebutja la violència-, ha impartit una conferència a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona per explicar la seva experiència en la lluita, tan armada com política, per la independència del País Basc i el canvi que ha experimentat des de la defensa de les armes fins a la condemna d'aquestes. Madariaga ha aprofitat l'ocasió per valorar la resolució del Tribunal Suprem la qual evitarà que el partit abertzale Sortu es pugui presentar a les eleccions municipals del proper 22 de maig.
Madariaga creu que la decisió del Tribunal és per "motius patriòtics hispànics" i no per un tema legal. Per això, ha fet una crida a què aquest tema es resolgui per la via política i no per la via dels tribunals. El polític ha negat rotundament que Sortu sigui hereu d'altres formacions il·legalitzades sinó que és "el resultat del canvi de mentalitat que està vivint l'esquerra abertzale" fent referència a què aquest nou partit condemnava la violència a diferència dels anteriors. "El que no pot ser és que des d'Espanya et demanin una cosa i quan la compleixis te'n demanin una altra i així indefinidament" ha exclamat. Madariaga ha afirmat que l'esquerra abertzale està entenent que, per una banda, la violència els resta vots i, per altra, fa créixer els partits espanyolistes a Euskadi. Tot plegat, segons Madariaga, fa que "a certs partits (PP i PSOE) els hi interessi que ETA continuï activa per tal de mantenir cohesionat el seu imperi".
El militant d'Aralar creu que és possible que membres de la llista de Sortu s'inclogui en altres formacions com EA (Eusko Alkartasuna), tot i que veu més difícil que passi el mateix amb Aralar ja que "les diferències entre diferents formacions de l'esquerra abertzale encara són fefaents".
