La fi de la «unió sagrada» a França

Aquesta expressió es fa servir en els moments en què classe política i societat s'apleguen entorn el president de la República enfront una amenaça | L'atemptat de Niça accentua la divisió política | El Front Nacional intenta aprofitar la massacre i la dreta conservadora s’abraona contra el govern

  • François Hollande | Europa Press -
Publicat el 15 de juliol de 2016 a les 20:18
Actualitzat el 15 de juliol de 2016 a les 22:55
Aquest cop no hi haurà "unió sagrada". S'anomenen així a França els moments en què classe política i societat s'apleguen entorn el president de la República enfront una amenaça enorme. L'expressió es va emprar el 1914 amb ocasió de l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Amb motiu dels darrers atemptats, els perpetrats contra la revista "Charlie Hebdo" i l'hiper Cacher, i després de l'atac contra la sala Bataclan, es va escenificar una "unió sagrada". Però amb Niça serà diferent. L'erosió de la presidència de François Hollande és considerable, el govern manifesta serioses fractures internes i les eleccions presidencials són a prop: maig del 2017. Els líders polítics han entrat en conflicte jugant amb el material més sensible: els cossos de ciutadans morts i ferits al passeig dels Anglesos.

Marine Le Pen ha obert el foc a primera hora. En un comunicat, la líder del Front Nacional ha dit textualment que "la lluita contra el flagell del fonamentalisme islamista no ha començat i és urgent de declarar-la". La seva neboda, la diputada Marion Maréchal-Le Pen, ha escomès contra la política penal francesa i ha reclamat que els reclusos islamistes siguin aïllats.

Sarkozy contra Hollande

Però si l'actitud del Front Nacional era esperable, també els principals dirigents de la dreta conservadora s'han abraonat contra el govern socialista. L'expresident Nicolas Sarkozy, que prepara la seva candidatura a les primàries del partit Els Republicans per ser aspirant a l'Elisi, s'ha mostrat agressiu i ha exigit "fermesa". Tant Sarkozy com François Fillon, exprimer ministre i aspirant també a liderar Els Republicans en les presidencials, s'han preguntat perquè es volia suspendre l'estat d'emergència només unes hores abans de l'atemptat. 

L'altre presidenciable i dirigent conservador, Alain Juppé, ha exclamat que "si s'haguessin pres totes les mesures, això no hagués passat". El debat que es farà la setmana vinent a l'Assemblea Nacional sobre l'atac de Niça serà molt tens.

Alguns diputats ja demanen que l'estat d'emergència s'allargui més enllà dels tres mesos anunciats per Hollande. Un dels qui ho ha demanat no és un membre de cap partit conservador, sinó Olivier Falorni, exdiputat socialista, qui ha dit que "avui, l'estat d'emergència ja no pot ser un estat d'excepció sinó permanent".

La dreta local de Niça atia el foc

Parlar de política local a Niça és fer-ho de Christian Estrosi, cacic conservador de la Costa Blava i alcalde de la ciutat des del 2008 fins fa uns dies. Estrosi és president de la regió de la Provença-Alps-Costa Blava i ara és tinent d'alcalde. Durant el seu mandat va mantenir un pols amb el prefecte per la seva oposició a la construcció d'una gran mesquita amb diners saudites. Estrosi ha fet declaracions molt dures posant també el dit a la ferida de la decisió del govern, hores abans de la massacre, de no prolongar l'estat d'emergència. "Li demano al govern que s'hi posi", ha dit.