La Universitat de Barcelona (UB) ha ressonat aquest dilluns per la pau a Gaza amb un acte al paranimf sota el títol Israel-Palestina: una aposta per la pau. L'acte ha tingut com a punt central la ponència del catedràtic de Dret Internacional Públic Xavier Pons. En la seva intervenció, sobre La guerra a Gaza i el conflicte palestí-israelià, ha exposat com s'ha arribat fins a la situació actual i com s'ha de qualificar jurídicament el que està passant, així com la reacció de la comunitat internacional i les possibles sortides a la guerra. L'acte té lloc quan el conflicte no dona mostres d'apaivagar-se i Tel Aviv acaba d'anunciar una ofensiva massiva al sud de Gaza.  

Pons ha condemnat l'atac "brutal" de Hamàs, però alhora la resposta "desproporcionada" d'Israel i ha fet costat a l'opinió del líder de l'ONU, António Guterres, que va assenyalar que els atacs terroristes de Hamàs "no han sorgit del no-res". Pons ha qüestionat l'argument d'Israel d'actuar en legítima defensa, que reconeix la legalitat internacional, ja que l'atac de Hamàs ha vingut del mateix estat israelià i no d'una agressió d'un altre país. La llei internacional humanitària exigeix que la legítima defensa requereix que sigui "necessària, immediata i proporcional", i ha qualificat la resposta de Tel Aviv de "represàlia armada i pura revenja". S'ha referit a l'ofensiva com una operació en què s'han produït "crims contra la humanitat" i ha apuntat a la possibilitat de genocidi o intent genocida". 

[noticia]268568[/noticia]
"El món no pot ser un lloc sense esperança", ha afirmat Xavier Pons, qui ha recordat el gir gradual donat per la comunitat internacional, inclosa una part de la UE, que ha anat pujant el to de les crítiques a Israel. Ha invocat per "un pla realista per a l'endemà i encara no n'hi ha cap". L'acadèmic ha proclamat que convindria un canvi en el mapa polític israelià, que no depengués dels extremistes de dretes. "No hi haurà pau sense la fi de la política annexionista israeliana", ha clamat Pons, qui també ha assenyalat que el lideratge palestí ha d'entendre que tampoc hi haurà pau sense el reconeixement d'una existència segura de l'estat d'Israel.  

Després s'ha obert un diàleg entre la professora de Dret Internacional Elisenda Calvet, experta en drets humans i genocidi, i Pedro Javier Armengou, corresponsal freelance a la regió. Tots dos s'han mostrat molt pessimistes sobre el futur immediat. Armengou ha titllat de "presó" per als palestins els acords d'Oslo pel que fa a la partició territorial de les zones en mans de l'Autoritat Nacional Palestina. El corresponsal ha explicat que palestins i israelians són dues societats que viuen d'esquena: "És difícil que una part vegi l'altra com a víctima quan es veu a ella mateixa com a víctima". 

Calvet ha considerat que el conflicte pateix de massa elements estructurals, des de la política d'assentaments al mur construït per Israel. Ha considerat que la intervenció de la Cort Internacional, òrgan de l'ONU, és un fet nou, acostumada com està a resoldre conflictes fronterers entre estats. Darrerament li plouen les denúncies contra els drets humans: "S'està convertint en un tribunal mundial de drets humans". Sobre l'acusació per genocidi fet per Àfrica del Sud, ha explicat que serà un cas llarg però s'han demanat mesures provisionals.

[noticia]268639[/noticia]
Armengou ha fet un diagnòstic cru de la situació, assegurant que els acords d'Abraham entre alguns països àrabs i Tel Aviv "no s'han trencat i el més probable és que l'Aràbia Saudita hi entri". I ha afirmat que "cap país àrab perdrà sang seva per la causa palestina". Per Armengou, "la clau del conflicte és Cisjordània i Jerusalem, caldrà fixar-se en Cisjordània per veure com és el futur. Gaza ha estat una sorpresa".   

Al final, s'ha projectat un vídeo de Kherieh Rassas, rectora de la Universitat Nacional An-Najah, institució d'educació superior més gran de Cisjordània, i actual presidenta de la Unió d’Universitats de la Mediterrània (UNIMED).Rassas ha explicat que "s'està vivint una devastació total de béns culturals i patrimoni" i s'ha referit a la urgència de reprendre l'educació a la franja, que requerirà de l'ús de tecnologies digitals i educació a distància, tot reclamant el màxim esforç. El paper de la UB i les universitats de la Mediterrània serà fonamental en això. 

El rector de la UB, Joan Guàrdia, ha llegit una declaració institucional en què demana: "que es permeti l'entrada d'ajuda humanitària incondicional al territori afectat per les accions bèl·liques a la Franja de Gaza; s'eviti qualsevol forma de càstig col·lectiu envers la població civil; s'alliberin totes les persones segrestades o empresonades injustament; s'acabi un alto el foc que permeti construir les condicions objectives necessàries per 
endegar negociacions de pau entre totes les parts en conflicte, i que s'aposti, sota l’empara de la comunitat internacional, per una resolució definitiva del conflicte". 

Guàrdia ha anunciat que la UB formarà part d'un seguit d'iniciatives acadèmiques i engegarà mesures d'acollida i formació de persones afectades per la guerra. Guàrdia ha defensat el paper de compromís i d'intervenció de la UB en problemes més urgents de la realitat social i internacional, recordant com la va definir un dia el rector Joan Tugores: una "càtedral laica de la ciutat". És a dir, un espai des d'on s'han de defensar uns determinats valors, entre els quals la pau. Avui ho ha tornat a ser.