Els responsables europeus i del Fons Monetari Internacional (FMI) començaran a traçar els detalls del rescat a tres anys per Irlanda aquest dilluns, mentre el govern d'aquell país tanca els últims serrells a un pla d'austeritat que li ha de permetre estalviar 15.000 milions d'euros.

La Unió Europea i l'FMI han acordat aquest diumenge ajudar Irlanda a superar la fallida econòmica en la qual es troba a través de crèdits (entre 80 i 90.000 milions d'euros) per fer front a la crisi del seu dèficit públic i dels seus bancs.



Els responsables dels dos organismes esperen que aquests moviments estabilitzin els mercats financers que han estat venent deute irlandès i evitin que perdin confiança en altres membres de l'eurozona, especialment Portugal i Espanya.



El govern d'Irlanda, que afronta un rebuig públic creixent per la manera com ha gestionat la crisi, va anunciar el mes passat un pla per retallar despesa i incrementar impostos amb l'objectiu de reduir un dèficit públic de rècord. Però els costos dels préstecs van seguir augmentant, fent gairebé inevitable el rescat.



S'espera que, en un paquet d'austeritat fiscal de quatre anys, el govern irlandès doni llum verda a nous plans d'augment d'impostos, així com de retallada de beneficis i serveis. Els incentius fiscals per als més rics també es podrien veure afectats.



La ministra irlandesa de Turisme, Mary Hanafin, ha explicat al canal televisiu RTE que el pla de quatre anys ja està a punt, però ha de rebre llum verda de la Unió Europea i l'FMI. Segons ha revelat, probablement es farà públic el dimecres.



En paral·lel, el govern irlandès elabora un pla de reestructuració dels seus bancs, que segons ha explicat el ministre de Finances, Brian Lenihan, seran "significativament més petits" del que han estat.

El volum del rescat europeu i de l'FMI encara s'ha de negociar, però tot apunta a que serà menor als 110.000 milions d'euros que es van injectar a l'economia grega el maig passat.