
Va ser un dels primers intel·lectuals europeus que va denunciar la persecució nazi dels jueus, i també un dels primers d’adonar-se d’una cosa de la qual no eren conscients els antisemites, que l’antisemitisme –aparentment, una opinió com una altra– era una ideologia de mort. Victor Serge, l’escriptor belga amic de Salvador Seguí, el Noi del Sucre, i d’Andreu Nin, que del 1919 al 1928 va exercir diversos càrrecs de responsabilitat en el règim comunista soviètic, va utilitzar la seva ploma –després de caure en desgràcia per trotskista– per a denunciar els crims estalinistes, com era prou sabut. Però també ho va fer, i això no ho era tant, per a criticar tots aquells que aclucaven els ulls davant la brutal acció repressora dels nazis contra els jueus d’Alemanya i d’Àustria.
Les Éditions Joseph K, de Nantes, acaben de rescatar, i presentar per primer cop al lector francès, una selecció dels articles que Victor Serge va publicar a la premsa en defensa del poble jueu.
Primer a la premsa belga i francesa, els anys 1938 i 1939, abans de l’esclat del conflicte bèl·lic, i, després, amb menor intensitat, a la de Sud-amèrica, on va exiliar-se. En defensa del poble jueu, llavors ja espoliat i humiliat cruelment pels nazis, tant a Alemanya com a Àustria, i contra el creixent antisemitisme que llavors s’estenia per Europa, bàsicament per França, i també a Polònia, Txecoslovàquia, Romania i Itàlia. A França, sobretot entre els intel·lectuals, i no únicament els de dreta, molts dels quals vivien enlluernats pels èxits socials i econòmics obtinguts per Hitler i no veien allò que Serge va anomenar “el retorn a l’edat mitjana”.
L’edició, titulada L’extermination des Juifs de Varsovie et autres textes sur l’antisémitisme, ha estat establerta, presentada i anotada per Jean Rière, el filòleg que va tenir cura de l’edició definitiva de l’autobiografia de l’escriptor, Mémoires d’un révolutionnaire 1905-1945. Tanmateix, Víctor Serge no va poder fer sentir amb prou força la seva veu a França, tal com ell volia, perquè va ser víctima d’un boicot que Jean Rière qualifica d’efectiu i durable.
Reportatge complert al web de El Temps