Abans del cessament definitiu de la seva activitat armada, ETA ja havia anunciat més d'una desena de vegades que abaixava les armes. L'última treva data del 5 de setembre del 2010, quan la banda va assegurar a través de la BBC, la televisió pública britànica, una treva "permanent" i "verificable internacionalment". La banda, molt debilitada els últims anys per l'ofensiva policial i judicial, no cometia atemptats mortals des del març del 2010, quan van matar a trets un gendarme francès durant un robatori de vehicles a un concessionari de Dammarie-les-Lys, al sud-est de París. L'últim atemptat mortal en territori estatal va tenir lloc el 30 de juliol del 2009, quan dos agents de la Guàrdia Civil morien a Calvià, a Mallorca, per l'explosió d'un cotxe bomba. Carlos Sáenz de Tejada i Diego Salvá Lezaun morien en un atemptat que tenia lloc un dia i mig més tard que ETA col·loqués una furgoneta bomba en una caserna de la Guàrdia Civil a Burgos i provoqués 65 ferits.

En territori basc l'última víctima mortal va ser l'agent del Cos Nacional de Policia Eduardo Puelles, que moria en un atemptat a Arrigorriaga el 19 de juny del 2009.

La treva "permanent i verificable"

Pel que fa a l'última treva d'ETA, el setembre del 2010, el president del PSE, Jesús Eguiguren, ja havia insinuat setmanes abans que hi podia haver un alto el foc "permanent i verificable". Això, sostenia el president dels socialistes bascos, provocaria que l'esquerra abertzale es pogués presentar a les eleccions autonòmiques sota una nova marca política.

Els auguris del dirigent socialista basc acabarien prenent forma el 3 d'abril del 2011, dia en què naixia la coalició Bildu -que agrupava Eusko Alkartasuna, Alternatiba, les agrupacions Herritarron Garaia i Araba Bai, així com altres grups independents abertzales i d'esquerra- amb la intenció de presentar-se a les eleccions municipals del 2011. La singladura de Bildu no seria fàcil, i hauria de superar pel camí una sentència del Tribunal Suprem que l'anul·lava per vinculació a ETA. El Tribunal Constitucional revocaria aquesta sentència i permetria que Bildu concorregués a les eleccions.

En paral·lel als moviments d'ETA, l'estratègia de l'esquerra abertzale continua el seu camí. Després de concórrer a les eleccions municipals amb la marca Bildu, ara se n'ha abanderat una de nova, Amaiur, que pretén concórrer a les eleccions generals del 20-N. Eusko Alkartasuna, Alternatiba, Aralar i grups independents de l'esquerra abertzale conformen la nova marca.

Sotragades

Abans de la via Bildu, però, l'esquerra abertzale havia de patir sotragades de consideració. El 12 de novembre del 2010, el president del PSE, Jesús Eriguren, declarava com a testimoni a l'Audiència Nacional per la intervenció del líder de l'esquerra basca Arnaldo Otegi a un míting a Anoeta. Se l'acusava d'enaltir el terrorisme. Otegi, una pedra angular dins del moviment abertzale, seria absolt d'aquella acusació, però el setembre del 2011 l'Audiència Nacional el condemnava a deu anys de presó per ser dirigent d'ETA.

A aquest pal a les rodes de l'esquerra abertzale se n'hi afegiria un altre quan intentava obrir-se una via política per concórrer a les eleccions amb la marca Sortu. El Tribunal Suprem en denegaria la inscripció al Ministeri de l'Interior el 23 de març del 2011 per considerar-la successora de Batasuna i no desvinculada d'ETA.

Altres treves

Anteriorment, el 24 de març del 2006, ETA va iniciar el que seria un "alto el foc permanent". En un comunicat dos dies abans, la banda assegurava que es reafirmava en el compromís de trobar una sortida negociada per "aconseguir una vertadera situació democràtica per a Euskal Herria". L'explosió, però, d'un cotxe bomba el 30 de desembre del 2006 a la recent estrenada terminal T-4 de l'Aeroport de Madrid-Barajas mentre es produïen les negociacions va donar per finalitzat el procés.

Eren les primeres morts provocades per un atemptat després de tres anys d'anys sense víctimes mortals. Fins a aquell moment, l'activitat delictiva vinculada a la banda terrorista s'havia reduït a la violència al carrer, l'anomenada 'kale borroka'.

Després de l'atemptat a la T-4, el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, donava per suspeses les negociacions. El resultat de l'atemptat va ser de dues víctimes mortals. A causa de les enormes destrosses causades per l'explosió de la furgoneta bomba, els equips de rescat van trigar dies a rescatar els cossos.

L'any 2004, una treva només a Catalunya

Una de les treves més polèmiques d'ETA es va produir l'any 2004 quan la banda va declarar una treva només a Catalunya i després que es fes públic que l'aleshores conseller en cap del primer govern tripartit, Josep-Lluís Carod-Rovira, s'havia reunit amb la cúpula terrorista a Perpinyà quan aquells dies, a principis d'any, exercia com a president de la Generalitat en funcions. Aquesta revelació va obligar el president del Govern el 2004, Pasqual Maragall, a cessar Carod.  
El dirigent republicà abandonaria el càrrec i es presentaria com a cap de llista d'ERC a les eleccions del 2004 al Congrés dels Diputats, aconseguint els millors resultats de la història del partit en unes eleccions espanyoles. Carod mai no ocuparia l'escó. L'aleshores president d'ERC va negar cap acord amb la cúpula d'ETA, formada per Josu Ternera i Mikel Antza, perquè la banda deixés d'atemptar a Catalunya.

El 1998 s'inicia l'anomenada 'treva trampa'

A mitjan setembre del 1998, amb el PP governant Espanya, ETA anunciava una treva "indefinida" i "unilateral", la primera d'aquestes característiques. Començaven aleshores negociacions entre la banda i el govern de José María Aznar, que va autoritzar "els contactes amb l'entorn del moviment d'alliberament basc", tal com es va referi Aznar a ETA. L'alto el foc es produïa quatre dies després de la declaració de Lizarra, que la banda considerava una ocasió per avançar cap a la sobirania dels territoris formats per Euskal Herria mitjançant un diàleg entre les parts implicades en el conflicte.

Els representants de l'executiu espanyol i de la banda van mantenir a la primavera una reunió a Suïssa sense resultats positius. A finals d'estiu ETA alertava que les negociacions estaven a punt de trencar-se i acusava el govern del PP d'utilitzar electoralment el procés. Aznar va mostrar-se disposat a seguir negociant i el govern va acostar presos al País Basc, però a principis de desembre ETA trencava la treva i el gener del 1999 assassinava un tinent coronel a Madrid.

Aquesta treva va rebre el nom de "treva trampa" ja que les autoritats espanyoles van acusar la banda de refer comandos mentre negociava una interrupció indefinida de les accions terroristes.

Més treves del 1981 al 1996

La primera de les treves d'ETA tenia lloc el febrer del 1981, coincidint amb el cop d'estat fallit del 23-F, i s'allargava fins a l'agost del 1982, tot i que la banda havia dit que duraria fins al febrer. Aleshores, la presidència del govern espanyol estava ocupada per Leopoldo Calvo-Sotelo, que havia assumit el càrrec en substitució d'Adolfo Suárez. La interrupció de l'activitat va anar a càrrec de la branca políticomilitar de la banda, que s'acabaria dissolent l'octubre de l'any 1982. No obstant això, una part de l'organització, ETA militar no acceptaria abandonar la banda i continuaria la lluita armada.

Set anys més tard, el 1988, la banda oferia al govern de Felipe González una treva de 60 dies. Ambdues parts es van reunir, però, no van trobar una solució al conflicte. ETA va oferir a partir del 15 de febrer prorrogar 60 dies més la interrupció de la seva activitat però no ho va complir. El 19 de març del 1988 acabava amb la vida d'un agent de la Guàrdia Civil a Durango.

Coincidint amb les negociacions d'Argel, la banda va declarar una nova treva, aquest cas de 15 dies, a partir del 8 de gener del 1989, que acabaria prorrogant dos mesos més. El 4 d'abril, es van trencar les converses i la banda no tardaria a reaparèixer amb l'assassinat d'un altre guàrdia Civil, en aquest cas a Guetxo, una setmana més tard.

El març del 1992, l'any dels Jocs Olímpics de Barcelona, queia la cúpula de la banda a Bidart, al País Basc francès, i ETA oferia una treva a partir del 10 de juliol. El primer atemptat mortal des de llavors, però, es va produir el 17 d'agost contra un altre agent de la Guàrdia Civil, a Oyarzun. El desembre de l'any anterior, el 1991, havia anunciat una treva per reprendre el diàleg amb el govern, però tampoc va fructificar. El 13 de desembre del mateix any mataven dos agents de la policia espanyola a Barcelona.

L'última treva temporal fins al 1996 arribava el 23 de juny d'aquell any, acompanyat d'un oferiment per dialogar amb el nou govern del PP, encapçalat per José Maria Aznar. No obstant això, l'executiu no va respondre a l'oferta. La banda assassinaria l'empresari Isidro Usabiaga el juliol a Ordizia.