L'exlíder del Plaid Cymru, Ieuan Wyn Jones. Foto: Plaid Cymru.

El partit independentista del País de Gal·les, el Plaid Cymru, està patint una forta crisi d'identitat després del pacte de govern amb els Laboristes que va segellar l'anterior legislatura i que l'any passat va ser durament castigat a les urnes. El partit ha obert un procés de primàries intern per triar nou líder i s'està replantejant a fons el seu propi ideari. Tant, que el debat fins i tot ha arribat al nom del partit: abandonar la denominació gal·lesa Plaid Cymru i passar-se a dir, en anglès, Welsh National Party o Plaid Welsh National Party, per fugir de l'etiqueta que és un partit "només per a parlants del gal·lès".

Les conclusions preliminars a què ha arribat el propi partit, exposades al document Moving Forward: Renewing Plaid for Wales , sostenen que el nom gal·lès és en certa manera una llosa, perquè tan sols aporta una "manca de claredat" als objectius del partit. Segons aquest raonament, els Laboristes són vistos com el partit gal·lès per excel·lència, mentre que el Plaid només és vist com "el partit dels gal·lesoparlants".

Emmirallant-se en l'Scottish National Party (SNP) escocès, l'informe apunta: "S'hauria de fer un esforç més gran per arribar a aquells que comparteixen la nostra passió per millorar la identitat gal·lesa, parlin o no gal·lès." També s'ssegura que el partit no capitalitza "l'increment de l'interès en la identitat gal·lesa i el suport creixent entre els gal·lesos per tenir un major control dels seus assumptes".

És per aquest motiu que el document obre la porta a alternar el nom històric, del 1925 -com a Plaid Genedlaethol Cymru- amb el nom en anglès, sobretot quan es tracti d'actes adreçats a una audiència eminentment anglòfona.

Mentre que Gal·les té prop de 3 milions d'habitants, els gal·lesoparlants arriben amb prou feines a ser 600.000. A les eleccions al parlament gal·lès, el Plaid va arribar a sumar el 1999 gairebé 300.000 vots (28% del total), mentre que l'any passat tan sols en va aconseguir 182.000 (19%).

L'expresident del partit, Dafydd Iwan, ja ha fet públic el seu suport a la renúncia al gal·lès .

Independència d'Escòcia

El Plaid, tot sovint acusat de ser incapaç de formular nítidament els seus anhels independentistes per no espantar els seus votants, també valora ara què passarà si Escòcia s'independitza del Regne Unit: "Si no articulem la nostra visió d'una manera coherent, el Plaid Cymru pot aparèixer com un partit no preparat per discutir el seu principal objectiu fundacional", fet que al seu torn pot provocar dubtes entre la militància.