Acció i reacció. El Tribunal Suprem dels Estats Units ha dictaminat que els aranzels proposats per Donald Trump l'any passat són il·legals, i unes hores després el president nord-americà ha assegurat en roda de premsa que aplicarà uns aranzels globals del 10%.
A pams. A primera hora de la tarda, el Suprem s'ha pronunciat i ha declarat que el president nord-americà hauria abusat del seu poder en emparar-se en la llei d'emergència (IEEPA, per les sigles en anglès). La llei que sustenta aquests aranzels d'importació "no autoritza el president a imposar aranzels", ha dit l'alt tribunal.
Però tan sols un parell d'hores després de la sentència del Suprem, Trump ha comparegut en roda de premsa per contraatacar. Ho ha fet al seu estil, amb mesures contundents. El president ha assegurat que signarà uns nous aranzels globals del 10%, a través d'un altre poder, per tornar a aplicar tots els impostos que havien quedat anul·lats. Trump s'ha mostrat segur de poder-los posar en marxa en virtut de la secció 122.
El president nord-americà ha assegurat que els jutges "aporten certeses" sobre els aranzels, perquè indiquen les vies a través de les quals es poden aplicar. Per això ha anuciat que el seu gabinet ja treballa per buscar noves fórmules, "una mica més complicades, no massa més, però que aportaran encara més diners als EUA". Tot i això, Trump ha considerat que els jutges que han votat en contra dels aranzels actuals són "una vergonya" per al país, i ha criticat que la sentència no entri a determinar què s'ha de fer amb els diners que s'han recaptat fins ara.
Una decisió transcendent
Era una decisió que tenia pendent i que focalitzava una norma tensió política a Washington. Trump ha fet de la política aranzelària un dels punts forts del seu mandat. La decisió del Suprem era considerada vital per la solidesa política del president dels Estats Units. Des de l'inici de la seva presidència, Trump ha fet de les amenaces tarifàries contra aliats i estats enemics una de les seves armes preferides.
Però més enllà de l'aspecte concret dels aranzels, la decisió dels magistrats té una norma càrrega política. En aquests moments, el Suprem, de nou magistrats vitalicis, té una clara majoria conservadora. El que indica que, fins i tot dins de la majoria conservadora de l'alt tribunal, Trump ha topat amb una forta oposició. Els jutges del Suprem que s'han pronunciat en contra han estat Clarence Thomas, Samuel Alito i Brett Kavanaugh.
Així, els magistrats han tombat per una majoria de sis a tres la sentència d'un tribunal inferior que ja havia dictaminat que el recurs a aquesta llei de 1977 per part del president excedia la seva autoritat. En concret, el Suprem ha rebutjat la interpretació del Govern segons la qual la IEEPA atorgava al president la facultat d’imposar unilateralment aranzels il·limitats. En aquest sentit, subratlla que la Casa Blanca ha d’“al·legar una autorització clara del Congrés” per justificar la seva extraordinària atribució de la facultat d’imposar aranzels.
El president nord-americà va advertir fa unes setmanes que, si el Suprem es pronunciava en contra dels aranzels, seria “un complet desastre” que obligaria el país a reemborsar “bilions” de dòlars. Els aranzels globals anunciats per Trump l’abril del 2025 van ser impugnats per una dotzena d’estats dels Estats Units i per empreses nord-americanes que consideren que el president es va extralimitar en imposar els gravàmens mitjançant ordres executives invocant la IEEPA, legislació que, en determinades circumstàncies, atorga al president l’autoritat per regular o prohibir transaccions internacionals durant una emergència nacional.
