L'històric ministre baptista i líder del moviment per als drets civils als Estats Units Jesse Jackson ha mort aquest dimarts als 84 anys per complicacions derivades del Parkinson que tenia des del 2017, tal com ha avançat NBC. Es tracta del primer afroamericà de la història amb opcions reals de convertir-se en el cap de la Casa Blanca, ja que va ser precandidat a les eleccions estatunidenques amb el Partit Demòcrata dues vegades, el 1984 i el 1988, tot i haver nascut a Carolina del Sud en plena època de segregació racial.
Tot i que la malaltia l'havia apartat últimament de la vida pública, el seu activisme es va allargar durant més de mig segle des que va començar a destacar a principis de la dècada de 1960, en ple moviment per als drets de la comunitat afroamericana i d'altres sectors marginats de la societat del moment. Jackson es va erigir en un dels principals aliats de Martin Luther King, assassinat el 1968, i va la seva veu va guanyar molta força pel gran domini dels mitjans de comunicació.
El seu carisma el va dur a quedar en tercera posició en la nominació demòcrata per a les eleccions del 1984, amb 3,3 milions de vots i el 18% dels suports; i a repetir amb menys distància respecte al segon candidat més votat el 1988, amb 6,8 milions de vots (29%). Si hagués guanyat aquestes preeleccions, s'hauria enfrontat a les eleccions als republicans Ronald Reagan i George H. W. Bush, presidents dels Estats Units en aquella dècada.
La dècada del 1990, el president demòcrata Bill Clinton el va designar com a enviat especial dels Estats Units a l'Àfrica i també va encapçalar múltiples mediacions per alliberar civils a Síria, l'Iraq i Cuba, entre altres països. Tot plegat, a banda de la fundació de diversos grups de drets civils com Operation PUSH i la Coalició Nacional Arc de Sant Martí.
