Dos memebres de l'exèrcit Roig en plena batalla. Foto: Russian Museum

Era el símbol de la modernització de l'URSS, de la industrialització en benefici de les classes populars, de la mítica metal·lúrgia Roter Oktober i ha esdevingut el símbol de la resistència amb majúscules, el seu nom Stalingrad (Volvograd). Aquest 2013 es commemora el 70è aniversari de la rendició de l'exèrcit Nazi firmada el 31 de gener de que 1943, després sis mesos d'una guerra urbana, de cos a cos, que els alemanys van batejar com Rattenkrieg , la guerra de rates.

Stalingrad va ser una batalla clau de la Segona Guerra Mundial. Un camp decisiu en l'Operació Barba-Rossa (o Barba-Rroja), el pla de la Wehrmacht per envair l'URSS i que trencava el pacte de no agressió que Hitler i Stalin havien signat el 1939. La situació estratègica de la ciutat era per a Hitler fonamental: certa proximitat amb Moscou (900 km al sud-est), a la vora del Volga i, sobretot, era el pas per al control de les imprescindibles reserves de petroli soviètiques.

Les tropes alemanyes van arribar-hi l'agost de 1942 aplicant el manual estratègic de "destrucció total". La Luftwaffe, dirigida per Von Richthofen, va convertir la ciutat en un autèntic abocador de runes, que va obligar l'Exèrcit Roig a buscar el cos a cos amb l'enemic tenint present la superioritat en nombre d'efectius.

Els soviètics van aprofitar amb habilitat el coneixement del terreny i, paradoxalment, les runes en què els nazis havien convertit la ciutat es van convertir en el seu pitjor enemic. Els blindats alemanys no podien avançar i la ciutat cremada es va convertir en una trinxera perfecta, plena d'amagatalls i racons, on els escamots i els franctiradors -com el mític pastor dels Urals Zaitsev- de la infanteria soviètica s'acarnissaven amb l'enemic. El front d'Stalingrad era allí on es trobaven els soldats, el cos a cos.

Al capdavall, els alemanys van passar d'assetjadors a assetjats per l'audaç estratègia dels generals soviètics Krylov, Gurov, Xuikov i Rodimtsev, que van trencar la línia alemanya per dos fronts i van tancar-los dins la mateixa anella que ells havien traçat. Sense subministraments, sense aviació, amb un hivern duríssim i amb un fragor de batalla marcat per la consigna a vida o mort, els alemanys van quedar encerclats en el que van anomenar la "kessel", la caldera, que s'anava convertint cada dia en un cementiri.   

A més de la cruesa de la batalla, el fred, la gana i el tifus també van delmar tràgicament les tropes dels dos exèrcits dividides en tres fronts. Es calcula que les baixes no van ser inferiors als 700.000 morts. De fet, Alemanya va perdre tot un exèrcit, el VI -només 5.000 homes van tornar a Alemanya-  i el seu mariscal, Friedrich Wilheim Paulus, ha passat a la història com el primer mariscal de camp alemany que es va rendir i, posteriorment, com una de les veus que va demanar foragitar Hitler del poder. Stalingrad fou un cop fulminant al nazisme, l'escenari on el curs de la II Guerra Mundial va canviar de sentit.