
Per primera vegada potser des de la fi del protectorat francès, el 1956, Tunísia ha celebrat la seva "veritable independència política", subratlla Le Quotidien d'Oran. Dissabte, just un any després de la caiguda del potentat Ben Ali (Le Monde), milers de tunisians es van aplegar a l'avinguda Bourguiba a Tunísia per celebrar l'any 1 de llur revolució, punt de partida de la "primavera àrab". L'ambient era certament festiu i colorit (La Presse de Tunisie), però també revindicatiu, anota El Watan. Entre les consignes corejades pels manifestants: "Treball, llibertat i dignitat" (L'Expression).
De fet, si al "baròmetre de la democràcia" el país se'n surt millor que Líbia o Egipte (La Presse), el combat encara no s'ha acabat, estima La Presse de Tunisie. Nivell creixent d'atur, inestabilitat social, corrupció: els mals són legió (BBC) i no contribueixen a tranquil·litzar una població que, a més a més, s'inquieta pel pluralisme polític i la qüestió salafista (Jeune Afrique). A això s'hi suma igualment, en menor mesura, la incapacitat de les autoritats d'emparar-se dels actius del clan Ben Ali-Trabelsi, encara escampats als quatre vents, expliquen el Washington Post i el Guardian.
En aquestes condicions, què passa amb el futur? Si, en alguns llocs, l'esperança persisteix, altres indicadors són inquietants, com l'alt nombre d'immolacions observades des de fa un any en les zones rurals (BBC).