El govern turc ha iniciat una campanya per prometre tant als seus ciutadans com a la comunitat internacional que l'estat d'emergència ha entrat en vigor aquest dijous, el primer des de la dècada dels vuitanta, no significarà la tornada a una repressió massiva que molts donen ja per superada.

El president, Recep Tayyip Erdogan, ha explicat que l'estat d'emergència durarà almenys tres mesos i permetrà al govern respondre amb agilitat i contundència als qui van llançar un cop d'Estat fallit. Al voltant de 60.000 persones han estat detingudes o cessades per la seva suposada vinculació amb aquesta revolta.

El també viceprimer ministre Numan Kurtulmus ha confirmat en declaracions a la cadena NTV que la declaració formal de l'estat d'emergència comporta també la suspensió temporal de la Convenció Europea de Drets Humans, tal com va fer França després de decretar una mesura similar després dels atemptats del novembre a París.

El mateix Kurtumulus, tot i això, ha assenyalat que la situació podria tornar a la normailitat en un mes o mes i mig, menys del que ha vaticinat Erdogan.

El ministre de Justícia, Bekir Bozdag, ha argumentat davant del Parlament que l'objectiu de l'estat d'emergència és únicament evitar un segon cop militar i ha assegurat que els ciutadans no notaran cap canvi en les seves vides, com tampoc es veuran afectades l'economia o les inversions.

El viceprimer ministre Mehmet Simsek ha aparegut a la televisió i escrit a Twitter per esclarir que "l'estat d'emergència no inclourà restriccions de moviment, reunió i llibertat de premsa, entre altres drets". "No és la llei marcial", ha subratllat, en referència a una mesura que porta records de persecucions i abusos per part de la societat turca.

Simsek, amb experiència a Wall Street, espera que Turquia es converteixi ara en "una democràcia molt més fota" i aconsegueixi enfortir la seva "economia de mercat" i el "clima inversor".