L'últim simulacre que la NASA va fer amb l'SLS, el coet més potent construït fins al moment, es va haver de suspendre per una fuita d'hidrogen. Dos mesos després, la història es repeteix i l'agència espacial estatunidenca ha suspès, per avui, el llançament del coet que ha de dur la humanitat a la Lluna mig segle després. Podeu seguir la situació en directe aquí.
 

The launch of #Artemis I is no longer happening today as teams work through an issue with an engine bleed. Teams will continue to gather data, and we will keep you posted on the timing of the next launch attempt. https://t.co/tQ0lp6Ruhv pic.twitter.com/u6Uiim2mom

— NASA (@NASA) August 29, 2022

Mig segle després que Neil Armstrong trepitgés la Lluna per primera vegada en la història de la humanitat, els Estats Units inicien un nou programa lunar, tot i que amb tripulació i objectius força diferents. En aquesta ocasió, serà una dona qui trepitgi la Lluna per primera vegada, acompanyada d'un equip que també està format per una persona negra, quelcom històric. Quant a les metes a complir, la principal és la d'establir al satèl·lit una base permanent per a fer missions més ambicioses a Mart i a altres destinacions del sistema solar. La nau Orió acompanyarà l'SLS en el programa Artemis, que és com s'ha anomenat al projecte lunar. La nova data d'enlairament és el pròxim divendres dos de setembre.

El nou programa és a més llarg termini que el de l'Apol·lo, la que comença avui és la primera missió del programa, que culminarà amb la tercera el 2025, any en què està previst que els tripulants trepitgin la Lluna. Si tot va bé, la previsió és que el 10 d'octubre s'acabi la fase I amb l'amarratge de la nau a l'ocèa Pacífic, davant de la costa de San Diego.

[h3] Diferències amb l'Apol·lo [/h3]
Les diferències amb la missió de l'Apol·lo, del 1972 són notables. D'una banda, pels objectius. L'expedició s'ha alliberat de la carrera espacial característica de la guerra freda. Ara, primen les motivacions tecnològiques i econòmiques, amb vista a la possible explotació de recursos lunars.

D'altra banda, pels recursos tècnics i tecnològics. Mentre que la nau d'Armstrong només tenia un ordinador a bord, l'Orió en disposa de quatre, cadascun dels quals treballa 20.000 vegades més de pressa i té 100.000 vegades més memòria que aleshores. La nau Orió té capacitat per a quatre persones, per tres que cabien a l'Apol·lo, i funciona amb un programari molt més avançat. A més a més, el nou Sistema de Llançament Espacial (SLS) té una potència un 15% superior.

[plantillavirals]