El navili xinès, a l'abril, mentre es construïa a les drassanes de Dalian.

Segura de si mateixa i de la seva condició per esdevenir una gran potència marítima, la Xina "exhibeix musculatura", subratlla el Wall Street Journal. Dimecres, després de diversos anys de renovació, el primer portaavions xinès, el Shi Lang, comprat a Ucraïna el 1998, va fer el seu baptisme a la mar a les drassanes de Dalian.

Una "etapa altament simbòlica", assenyalen el New York Times i el Washington Post, però que no contribueix, precisament, a tranquil·litzar alguns països de l'Àsia Oriental i del Sud-est –a primera fila dels quals el Japó, Vietnam i les Filipines–, inquiets de veure com s'estén l'hegemonia xinesa ( BBC, The Daily Telegraph).

Si Pequín s'ha esforçat a negar qualsevol aspiració bèl·lica (China Daily), els altres són lluny de quedar convençuts per aquesta postura. El llançament d'aquest portaavions, en efecte, s'inscriu en un context de creixents tensions, sobretot a l'anomenada mar meridional de la Xina, on les disputes territorials entre els estats riberencs abunden, recorden el Guardian i el Time.

Cal, doncs, témer la nova potència xinesa? No immediatament, avalua el Daily Telegraph, per a qui, tanmateix, els objectius de Pequín són abstrusos. I el Guardian conclou, fent-se'n ressò: "Els analistes xinesos afirmen que la Xina ja té l'estatus de potència marítima i que ha de poder recolzar sobre una força adequada (...) Bé, és precisament aquí on sagna la ferida. Tot el que això encoratjarà és una carrera armamentista regional".