[nointext]
Rep el butlletí cada matí al teu correu
El periodisme polític sabia, després de l'escrutini del 23 de juliol passat, que si Pedro Sánchez era capaç de ser investit per Junts i ERC, a Catalunya començaria una competició domèstica entre les forces independentistes per exhibir qui aconseguia esgarrapar més contrapartides als seus vots. La primera confirmació va arribar en el pacte que va permetre la composició de la mesa del Congrés i l'elecció de la presidència. La segona constatació es va produir amb els acords d'investidura del novembre. I aquesta setmana, carregada de reunions -entre partits i entre governs- per negociar traspassos de competències, es tanca amb una altra disputa pels guanys vinculats a l'aprovació dels decrets òmnibus que el govern de coalició havia sotmès a convalidació a les Corts espanyoles.
Transcendent com serà el relat en aquesta legislatura, no és gens sorprenent que dimecres, després que es resolgués la votació estrambòtica dels decrets, Junts i ERC s'afanyessin a difondre -a les xarxes socials i també via whatsapps- els recursos estirats de Madrid gràcies als seus vots o abstencions. Es tractava de presentar el paquet d'acords amb un llacet. És important el que s'aconsegueix, però també com es transmet. Encara que, superada la primera comunicació, la profunditat d'algunes mesures siguin matisades (publicació de les balances fiscals), estiguin sotmeses a la bona voluntat (pla de retorn d'empreses o blindatge de l'amnistia) o, simplement, ja hagin estat comunicades en reunions prèvies (traspàs de l'ingrés mínim vital). Puntualitzacions que serien aplicables a anuncis que tant Junts com ERC han propagat en les últimes hores.
Feia temps que no hi havia una setmana tan carregada de notícies vinculades a la millora de la gestió autonòmica. Perquè la constitució al febrer de la comissió política entre Estat i Generalitat per definir el traspàs de Rodalies i l'acord per a l'aplicació -d'aquí un mes- de la regulació dels lloguers a Catalunya són qüestions rellevants en el desplegament de les capacitats de l'autonomisme en infraestructures i habitatge. De la mateixa manera que la delegació "integral" de les competències d'immigració i la multiplicació dels recursos per a la digitalització de l'administració de justícia són transferències de competències i recursos que eixamplen l'autogovern.
L'autonomisme, el poder de gestionar les competències pròpies -ampliant-ne els límits dins de l'estructura de l'Estat-, va ser menyspreat per una part de l'independentisme després dels anys àlgids del procés, quan la frustració per salt fallit a la sobirania completa va fer supurar la divisió maquillada. El nou escenari que van deixar les eleccions espanyoles, amb ERC i Junts competint en el terreny de la negociació, ha difuminat posicionaments. Ara, republicans i juntaires practiquen el "peix al cove", sense renunciar al discurs -més voluntarista que possibilista- de la demanda del referèndum.
La gestió autonòmica, doncs, sí que importa. Li interessa a ERC, la primera força independentista a fer el viratge al pragmatisme, per vigoritzar un Govern que pateix solitud parlamentària. I li fa falta a Junts per recuperar centralitat i falcar perfil electoral camí de les eleccions catalanes. No és casualitat que l'acord més destacat per la formació de Carles Puigdemont en les últimes hores hagi estat el que fa referència a la immigració.
Més enllà del més que discutible vincle entre immigració i inseguretat quan planteja la capacitat per expulsar migrants multireincidents -com ja demanaven els alcaldes del partit al Maresme-, té sentit que Junts vulgui promoure la qüestió com a carpeta electoral. En primer lloc, perquè indica la voluntat d'atendre una matèria sensible, tal com desitjaria qualsevol autonomia que aspira a un autogovern ampli. I, en segon terme, perquè sap que així pot contenir una eventual fuga de votants per la dreta, fenomen que ja va patir als comicis municipals, però que es podria reproduir als catalans. No és estrany, que en documents interns del partit, es plantegi com una "obligació moral" impedir l'aparició d'un "Vox que parli català". Ho expliquen Oriol March i Carme Rocamora en aquesta informació.
La setmana viscuda, pendents de Madrid, és el preludi de l'agenda electoral de les eleccions al Parlament del febrer del 2025, sempre que no hi hagi un avançament tècnic. I en aquests comicis, en què el PSC de Salvador Illa parteix com a favorit, pot ben ser que es discuteixi, sobretot, de qui té la capacitat per gestionar millor el poder de la Generalitat. Un espòiler inofensiu: de les múltiples taula de diàleg, amb mediador o sense, no en sortirà un referèndum d'autodeterminació immediat.
Avui no et perdis
» Junts promou la immigració com a carpeta electoral per a les catalanes; per Oriol March i Carme Rocamora.
» Els matisos del PSOE: el govern espanyol no publicarà les balances fiscals.
» El Govern demana explicacions a la Moncloa pels pactes amb Junts; per Carme Rocamora.
» Per què l'amnistia continua en risc malgrat l'acord Junts-PSOE?; per Bernat Surroca.
» Guia per entendre com es regularan els lloguers a Catalunya a partir del febrer; per David Cobo.
» Reguant porta a Estrasburg la condemna per negar-se a respondre a Vox al judici del procés; per Bernat Surroca.
» L'Audiència Nacional anul·la una multa milionària a CaixaBank, Santander, BBVA i Sabadell.
» La veu de Nació: «Acreditar (o no) la ultradreta mediàtica»; per Oriol March.
» Opinió: «El laberint judicial»; per Sebastià Frau.
» Opinió: «Sobreviurà la democràcia el 2024?»; per Viviane Ogou.
» Descobreixen un nou insecte a Collserola; per Sergi Baixas.
» Quins diumenges i festius hi ha botigues obertes a Barcelona?
» El temps d'aquest divendres: fred de matí, calor de tarda i un sol que torna arreu.
redactor en cap de Nació
