Sobreviurà la democràcia el 2024?

Des que ha començat l’any, es destaca la importància que és un any en què es posa a prova la consolidació de la democràcia en l'àmbit mundial. Amb 76 estats i la Unió Europea celebrant eleccions presidencials, parlamentàries o nacionals, aproximadament el 50% de la població mundial hauria de ser cridada a les urnes per escollir representants. Aquesta cita, però, està emboirada per la fragmentació geopolítica, l’ascens de l’extrema dreta i l’onada d’autoritarismes sobre la qual es va començar a alertar el 2023. 
 
Els Estats Units, amb Donald Trump buscant la reelecció interna contra Nikki Haley, governadora de Carolina del Sud, es troben novament sota una intensa atenció mediàtica. Haley ha destacat en la seva campanya gràcies a la seva defensa fervent d’Israel. Quant a Biden, no està clar si guanyarà la reelecció interna després d’una legislatura on se’l recorda més per parlar d’esquena al públic que per les seves polítiques. Si bé cap de les decisions preses als Estats Units sembla oferir un líder amb la força necessària per transformar les dinàmiques d’un país afectat per la pobresa, les desigualtats i la discriminació racial, la decisió tindrà un impacte global significatiu.
 
En termes de relacions internacionals, mentre Biden vol mantenir compromisos amb els aliats de l’OTAN, Trump ens percep com a competidors i creu que redueixen la capacitat d’acció del país. Les preferències en matèria de relacions exteriors varien, ja que Biden defensa la democràcia liberal i manté aliances amb nacions democràtiques, mentre que Trump no fa lletjos als autòcrates. Una victòria de Trump envalentiria l’extrema dreta global.
 
Més enllà dels Estats Units, es destaquen altres esdeveniments importants. Taiwan, amb eleccions a prop el dia 13, enfronta una situació de seguretat precària i amenaces d’increment de la pressió xinesa. El febrer, altres països com Azerbaidjan, Pakistan, Indonèsia, Bielorússia i Senegal celebraran eleccions. Bielorússia, amb grans protestes el 2020, pot veure’s afectada novament pel descontentament popular. Al Senegal, hi ha batalles judicials i protestes, amb la possibilitat que Ousmane Sonko esdevingui el primer president escollit des de la presó. Algunes alternatives, com Aminetou Taoré, ex primera ministra, també estan en consideració.

Al març, es preveuen "eleccions fredes" a l'Iran, Rússia, Eslovàquia i Irlanda, amb la reelecció pràcticament segura de Vladímir Putin a Rússia. A les eleccions mexicanes de juny, es preveu l'elecció d'una dona, amb Claudia Sheinbaum i Xóchitl Gálvez com a candidates dels partits majoritaris. Altres eleccions rellevants, sense data fixada, inclouen Algèria, Àustria (on la ultradreta podria consolidar-se), Txad (amb incerteses sobre la celebració), Sud-àfrica, Sudan del Sud (immers en una guerra brutal), Geòrgia (amb la necessitat de resultats democràtics per avançar cap a la integració europea), Regne Unit al Parlament i Veneçuela, on Chávez busca la reelecció.
 
La cita que ens apel·la són les eleccions europees, on s'espera la consolidació de l'extrema dreta i canvis substancials entre els comissaris. Factors importants en joc inclouen la política de seguretat, els conflictes a Ucraïna o Israel i Gaza, la transició verda i els reptes financers dels pressupostos europeus, amb la possibilitat d'una altra etapa d'austeritat. Serà important mobilitzar el vot en aquests comicis, ja que la nova legislatura no serà senzilla, amb la necessitat de prendre decisions fermes en polítiques d'energia i clima, desenvolupar una posició pròpia en les qüestions geopolítiques amb la Xina, els Estats Units, Ucraïna, Rússia i l'Àfrica, i debatre sobre l'autonomia estratègica. També es requerirà una política clara d'expansió als Balcans, la revaluació de la competitivitat de la Unió i una aproximació holística en matèria de seguretat i defensa, així com la regulació de la intel·ligència artificial. Un superany electoral que marcarà el rumb al bell mig d’un moment d’inflexió, transformació i molta incertesa.