Les notícies falses solen anunciar-nos desastres, casos escabrosos o bé. Ens volen encolomar, en tots els àmbits realitats que imaginem o bé que han anat planificant perquè ens creiem. Les notícies falses juguen amb causes probables i inventen situacions que podrien ser creïbles. A les xarxes socials podem trobar grans desastres naturals que són del tot creïbles, però no sempre són reals. Inventar situacions a partir de problemes reals és el modus operandi de les fake news.
Aquestes invencions versemblants solen jugar amb una planificació i amb un sistema d'acord amb el capitalisme sovint mancat de valors. Els conflictes socials solen ser a la base de la mentida i la creació de cultura de la por a l’altre és el que fa que sovint ens les creiem. En una societat on la desigualtat és a la base de la majoria de conflictes la notícia falsa aprofita i aguditza les contradiccions. Un exemple clar el trobem amb la immigració, un tema que preocupa un alt percentatge de població.
De la migració es diu que ens reemplaçarà la població autòctona, és un tema recurrent que es repeteix fins al cansament. Alguns estudis el que diuen, precisament, és que el creixement econòmic a Europa -i, per tant, a Catalunya- només serà possible amb un creixement demogràfic i en aquest creixement la migració juga un paper important. D’altra banda, cal dir, l’important és que d’aquesta migració pugui integrar-se, conèixer la llengua i que els nus catalans i catalanes ja s’hi sentin part com ja va passar, en part, als anys vint o als anys seixanta del segle XX. L’estigma crea racisme i rebuig sense tenir en compte la realitat.
Dir que els que venen de fora venen a robar-nos és una de les que més corren. Són paraules que corren de boca en boca sense dades reals i quan es donen les dades solen ser respostes amb “experiències” de terceres persones que creen terror. No se sol tenir en compte les condicions en què es conviu i els conflictes que les desigualtats creen. No tenir accés a l’habitatge o sobreviure amb uns ingressos per sota del llindar de la pobresa pot arribar a enfrontar una comunitat si no es fa res per millorar les condicions i en aquestes condicions hi viuen autòctons i migrats, no es pot assenyalar un sol col·lectiu. El discurs de la inseguretat serveix per vendre alarmes, però no soluciona el problema de la desigualtat de base.
Darrerament, les notícies falses afecten també altes instàncies de l’estat, ho veiem en el cas de la fiscalia general de l’estat. Per tapar casos de corrupció -com és el de la parella d’Ayuso- o de desídia i mala gestió -com el cas de Mazón a la DANA- cal inventar per despistar. Malgrat que el chambelain d’Ayuso ha reconegut en seu judicial que les seves declaracions eren suposicions que ell feia, la sentència ha condemnat el fiscal general per un delicte de revelació de dades reservades. Les mentides o diguem-ne suposicions han fet que la justícia espanyola, un cop més, reconegui la innocència del defraudador.
Ens inoculen la por, la pregunta és clara, un cop ens hàgim cregut totes les falsedats que passarà amb els defraudadors, els mals governants, els delinqüents de guant blanc? I, sobretot, com serà possible la convivència en una societat en què la por ens fa desconfiar entre nosaltres?