12
de gener
de
2024, 07:10
Actualitzat:
9:38h
La Generalitat assegura que el mes de febrer serà el moment en què Catalunya tornarà a tenir activa una regulació de lloguers. És a dir, que els contractes d'arrendament ja no es podran signar al preu que el propietari desitgi, sinó que hi haurà un topall establert per llei. Ara bé, aquesta nova realitat tindrà alguns matisos rellevants i, a més, serà diferent de la regulació que va existir al territori català durant un any i mig, abans que el Tribunal Constitucional la tombés.
Davant el gir normatiu imminent, Nació ha preparat una guia per entendre com serà aquesta "contenció de rendes" anunciada per la consellera de Territori, Ester Capella. De moment, se situa "febrer" com a data orientativa, però es desconeix el dia en què la norma començarà a caminar. De fet, el Sindicat de Llogateres adverteix que les pròximes setmanes es poden veure estratègies agressives per part del sector immobiliari. "Pressionaran per apujar lloguers, fer signar nous contractes o no renovar-los", assegura la portaveu, Carme Arcarazo. Mentrestant, el que sí que se sap són els 140 municipis on s'aplicarà, que és on viu el 80% de la població catalana.
La nova normativa tindrà dues realitats ben diferenciades que faran que el llogater hagi d'estar ben atent a la realitat del pis on viu o vol viure-hi. Si l'immoble és propietat d'un gran tenidor, la regulació serà més exigent. Si el pis és d'un petit propietari, serà clau conèixer les condicions del contracte anterior.
Sigui com sigui, aquesta regulació només afecta els lloguers de llarga durada -a partir de cinc anys- i no va acompanyada de cap mesura que limiti els contractes de temporada. De fet, aquest és un dels forats que els moviments socials temen que el sector immobiliari pugui aprofitar per seguir apujant preus mentre els inquilins tenen menys drets. Per això, també hi reclamen una normativa específica. De moment, el Govern de la Generalitat té la intenció de fer-la, però no hi ha cap concreció al respecte.
El primer que han de tenir en compte els llogaters és què és un gran tenidor. Fins ara, s'havia normalitzat la xifra de 10 immobles com a límit per considerar-s'ho, però la llei espanyola d'habitatge va deixar que les comunitat autònomes poguessin baixar aquest llistó a cinc propietats. Aprofitant aquesta eina, el Departament de Territori va anunciar que a Catalunya un gran tenidor en matèria de lloguer ho seria si tenia cinc pisos o més.
Així, si l'habitatge en què es viu o es vol viure té un gran propietari com a amo, les condicions són clares: el nou lloguer no podrà superar el preu que tenia el contracte anterior, ni tampoc el cost màxim que estableixi l'índex de referència. Aquest índex és l'eina que acostuma a tenir en compte la ubicació, l'antiguitat i les característiques de l'immoble i estableix una xifra. Malgrat això, la nova eina dissenyada per a la regulació per part de l'Estat encara no ha estat explicada i podria ser diferent del model català.
Fins ara ha estat un instrument consultable per la ciutadania i serveix per conèixer quin és el màxim que es pot cobrar mensualment pel pis d'un gran tenidor. Per tant, si un habitatge actualment està llogant-se per 1.000 euros, però l'índex el situa en 900 euros, el nou contracte haurà d'incloure una rebaixa mínima de 100 euros. És un dels supòsits en què la nova llei implicaria una reducció del preu del lloguer.
Segons les darreres dades de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge, a Barcelona -on el cost mitjà dels nous contractes d'arrendament ja és de 1.171 euros de mitjana- un 36% dels pisos de lloguer estan en mans de grans propietaris. Aquesta dada, però, feia referència als tenidors de 10 immobles o més. Per tant, la xifra de pisos de lloguer que tindran un topall a través de l'índex de referència serà encara més gran, ja que a partir d'ara s'aplicarà la categoria de gran propietari a qui tingui cinc immobles en cartera.
En el cas de les famílies que visquin en pisos de lloguer de petits propietaris, també hi haurà noves regles. En aquest cas, el que marcarà el topall serà el contracte anterior. Quan es va presentar la llei, es va insistir que els potencials inquilins que arribin a un pis per primera vegada podran demanar al propietari que els demostri quines eren les condicions econòmiques dels llogaters previs. Aquesta condició és clau i encara no queda clar com es vehicularà. Sigui com sigui, si una llar ara té una renda de 1.000 euros, en el futur no es podrà sobrepassar aquesta xifra. D'aquesta manera, es vol frenar l'escalada de preus dels nous contractes.
Ara bé, si l'índex de preus de referència establís que el cost màxim d'aquell habitatge són 900 euros, en aquest cas no hi hauria la rebaixa obligatòria que sí que experimentaria el pis d'un gran tenidor. Desapareix aquesta possibilitat, ja que una de les prioritats polítiques del PSOE a la negociació de la llei espanyola va ser que hi hagués una diferenciació entre grans i petits tenidors a l'hora de regular els lloguers.
Igualment, els propietaris de pisos tenen algunes excepcions al voltant dels nous contractes de lloguer. La llei estableix que algunes intervencions sobre l'edifici o l'habitatge a llogar poden justificar un increment de fins al 10% del preu del lloguer respecte al contracte previ. Això pot passar quan es demostri que s'han fet obres que redueixen substancialment el consum energètic de l'habitatge o l'accessibilitat, o si es fan contractes de més d'una dècada.
També es preveuen possibles increments, com és habitual, a partir de l'evolució de l'Índex de Preus de Consum (IPC). Ara bé, això de moment està limitat a un màxim del 3% i també ha de canviar en el moment que el govern espanyol creï una nova eina, que serà inferior a l'IPC en qualsevol cas, van assegurar els negociadors polítics.
A mig termini, l'altra gran novetat de la regulació de lloguers és l'aparició d'unes pròrrogues de lloguer que els inquilins podran demanar si viuen en un dels 140 municipis considerats zona d'habitatge tens. Quan finalitzin els nous contractes d'arrendament -que segueixen sent de cinc o set anys, com a mínim- el llogater podrà reclamar fins a tres anys afegits de contracte. Això afectarà els immobles tant dels petits com els grans tenidors. L'única manera en què el propietari s'hi pot negar és si demostra que necessita l'habitatge per a l'ús propi o d'un familiar.
Davant el gir normatiu imminent, Nació ha preparat una guia per entendre com serà aquesta "contenció de rendes" anunciada per la consellera de Territori, Ester Capella. De moment, se situa "febrer" com a data orientativa, però es desconeix el dia en què la norma començarà a caminar. De fet, el Sindicat de Llogateres adverteix que les pròximes setmanes es poden veure estratègies agressives per part del sector immobiliari. "Pressionaran per apujar lloguers, fer signar nous contractes o no renovar-los", assegura la portaveu, Carme Arcarazo. Mentrestant, el que sí que se sap són els 140 municipis on s'aplicarà, que és on viu el 80% de la població catalana.
La nova normativa tindrà dues realitats ben diferenciades que faran que el llogater hagi d'estar ben atent a la realitat del pis on viu o vol viure-hi. Si l'immoble és propietat d'un gran tenidor, la regulació serà més exigent. Si el pis és d'un petit propietari, serà clau conèixer les condicions del contracte anterior.
Sigui com sigui, aquesta regulació només afecta els lloguers de llarga durada -a partir de cinc anys- i no va acompanyada de cap mesura que limiti els contractes de temporada. De fet, aquest és un dels forats que els moviments socials temen que el sector immobiliari pugui aprofitar per seguir apujant preus mentre els inquilins tenen menys drets. Per això, també hi reclamen una normativa específica. De moment, el Govern de la Generalitat té la intenció de fer-la, però no hi ha cap concreció al respecte.
Pisos de grans tenidors
El primer que han de tenir en compte els llogaters és què és un gran tenidor. Fins ara, s'havia normalitzat la xifra de 10 immobles com a límit per considerar-s'ho, però la llei espanyola d'habitatge va deixar que les comunitat autònomes poguessin baixar aquest llistó a cinc propietats. Aprofitant aquesta eina, el Departament de Territori va anunciar que a Catalunya un gran tenidor en matèria de lloguer ho seria si tenia cinc pisos o més. Així, si l'habitatge en què es viu o es vol viure té un gran propietari com a amo, les condicions són clares: el nou lloguer no podrà superar el preu que tenia el contracte anterior, ni tampoc el cost màxim que estableixi l'índex de referència. Aquest índex és l'eina que acostuma a tenir en compte la ubicació, l'antiguitat i les característiques de l'immoble i estableix una xifra. Malgrat això, la nova eina dissenyada per a la regulació per part de l'Estat encara no ha estat explicada i podria ser diferent del model català.
Fins ara ha estat un instrument consultable per la ciutadania i serveix per conèixer quin és el màxim que es pot cobrar mensualment pel pis d'un gran tenidor. Per tant, si un habitatge actualment està llogant-se per 1.000 euros, però l'índex el situa en 900 euros, el nou contracte haurà d'incloure una rebaixa mínima de 100 euros. És un dels supòsits en què la nova llei implicaria una reducció del preu del lloguer.
Segons les darreres dades de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge, a Barcelona -on el cost mitjà dels nous contractes d'arrendament ja és de 1.171 euros de mitjana- un 36% dels pisos de lloguer estan en mans de grans propietaris. Aquesta dada, però, feia referència als tenidors de 10 immobles o més. Per tant, la xifra de pisos de lloguer que tindran un topall a través de l'índex de referència serà encara més gran, ja que a partir d'ara s'aplicarà la categoria de gran propietari a qui tingui cinc immobles en cartera.
Pisos de petits propietaris
En el cas de les famílies que visquin en pisos de lloguer de petits propietaris, també hi haurà noves regles. En aquest cas, el que marcarà el topall serà el contracte anterior. Quan es va presentar la llei, es va insistir que els potencials inquilins que arribin a un pis per primera vegada podran demanar al propietari que els demostri quines eren les condicions econòmiques dels llogaters previs. Aquesta condició és clau i encara no queda clar com es vehicularà. Sigui com sigui, si una llar ara té una renda de 1.000 euros, en el futur no es podrà sobrepassar aquesta xifra. D'aquesta manera, es vol frenar l'escalada de preus dels nous contractes.Ara bé, si l'índex de preus de referència establís que el cost màxim d'aquell habitatge són 900 euros, en aquest cas no hi hauria la rebaixa obligatòria que sí que experimentaria el pis d'un gran tenidor. Desapareix aquesta possibilitat, ja que una de les prioritats polítiques del PSOE a la negociació de la llei espanyola va ser que hi hagués una diferenciació entre grans i petits tenidors a l'hora de regular els lloguers.
Excepcions
Igualment, els propietaris de pisos tenen algunes excepcions al voltant dels nous contractes de lloguer. La llei estableix que algunes intervencions sobre l'edifici o l'habitatge a llogar poden justificar un increment de fins al 10% del preu del lloguer respecte al contracte previ. Això pot passar quan es demostri que s'han fet obres que redueixen substancialment el consum energètic de l'habitatge o l'accessibilitat, o si es fan contractes de més d'una dècada.També es preveuen possibles increments, com és habitual, a partir de l'evolució de l'Índex de Preus de Consum (IPC). Ara bé, això de moment està limitat a un màxim del 3% i també ha de canviar en el moment que el govern espanyol creï una nova eina, que serà inferior a l'IPC en qualsevol cas, van assegurar els negociadors polítics.