L'amnistia continua en risc malgrat l'acord entre Junts i el PSOE. La supressió del polèmic article 43 bis de la llei d'enjudiciament civil no evita que els tribunals que presentin qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) deixin en suspens el procediment afectat, segons confirmen diverses fonts jurídiques consultades. De bon principi, Junts va dir que aquest article posava en risc l'aplicació de l'amnistia.
El motiu és que l'article 42 bis, inclòs en un dels decrets de Sánchez i que ara s'eliminarà de la llei, posa per escrit que si els tribunals presenten qüestions prejudicials al TJUE, se suspendrà el procediment judicial afectat fins que la justícia europea resolgui. Alhora, afegia també que aquells procediments similars o que es puguin veure afectats pel que pugui dir Europa també es podran suspendre mentre la justícia europea resol.
L'acord Junts-PSOE elimina aquest article, però a la pràctica no té un efecte especialment rellevant, perquè fins ara els tribunals ja acostumaven a actuar així. Un exemple clar és el de les prejudicials de Pablo Llarena en el cas de Lluís Puig -que afectava Carles Puigdemont- per les euroordres. Llarena va suspendre el procediment mentre Luxemburg prenia una decisió, que va arribar l'any passat.
És cert, també, que Manuel Marchena no va actuar així en el cas d'Oriol Junqueras. Quan va presentar prejudicials sobre la seva immunitat, no va esperar que la justícia europea prengués una decisió. Si ho hagués fet, Junqueras hauria pogut ser eurodiputat el 2019, però quan va arribar la sentència de Luxemburg, Marchena ja havia dictat sentència i no es va poder aplicar aquella resolució.
Fonts del PSOE apunten que la supressió de l'article 42 bis no canvia res, perquè els tribunals podran suspendre aquelles causes judicials mentre la justícia europea resol. "Ha passat en les últimes dècades i és jurisprudència pacífica del TJUE i del Suprem", assenyalen els socialistes. Des de Junts, però, ressalten que aquest article posava "una catifa vermella" als jutges per suspendre els procediments pendents d'Europa.
Si el Suprem pregunta a Europa si pot amnistiar un delicte de malversació -per al cas de l'1-O-, el tribunal podrà suspendre l'aplicació de l'amnistia fins que el TJUE resolgui. Si això passa, l'amnistia no es podrà aplicar de manera ràpida a Oriol Junqueras o Jordi Turull, que hauran d'esperar fins a la decisió de Luxemburg, que pot trigar entre sis mesos i dos anys, segons fonts jurídiques consultades.
Un altre cas és el de Tsunami Democràtic, en què el jutge de l'Audiència Nacional mira de vincular el delicte de terrorisme al dret de la Unió Europea per aplanar el camí cap a una qüestió prejudicial. Si finalment eleva la pregunta al TJUE, no s'aplicaria l'amnistia, però tampoc podria avançar en el procediment. És a dir, ni podria ordenar més diligències, ni ordenar empresonaments preventius, ni tampoc jutjar els acusats.