La llei d'amnistia ja ha començat a caminar al Congrés i després de Reis es farà el debat a la totalitat. El bloc majoritari de la investidura tombarà les esmenes de PP i Vox, i la proposició de llei es començarà a debatre en comissió per precisar o millorar el text. Les previsions apunten que s'hauria d'aprovar i entrar en vigor de cara a l'abril, un cop hagi superat les traves que hi posarà el PP al Senat i tingui l'aval definitiu al Congrés. Serà aleshores quan la norma arribarà als tribunals i es concretaran les maniobres per fer-la embarrancar. O si més no, per retardar-ne l'aplicació, cosa que pot tenir efectes polítics en noms de primer nivell com ara Oriol Junqueras, president d'ERC, o Jordi Turull, secretari general de Junts, si volguessin presentar-se a les properes cites electorals de mitjan 2024 (europees) i principis de 2025 (catalanes).
Un retard en l'aplicació de l'amnistia serà rellevant en aquelles persones condemnades pel procés i que encara compleixen penes d'inhabilitació que els impedeixen ser candidats o exercir càrrecs públics. Amb els indults, la presó va decaure, i amb la reforma del codi penal ho van fer també algunes condemnes. Josep Rull, Joaquim Forn o Carme Forcadell, per exemple, ja tenen extingida la pena del Tribunal Suprem per l'1-O i han recuperat els seus drets polítics. És diferent la situació de Junqueras, Turull, Raül Romeva o Dolors Bassa. En el seu cas continuen vigents les penes d'inhabilitació per malversació, després que el Suprem fes una interpretació controvertida del nou delicte per continuar-lo aplicant en el cas del referèndum.
La llei determina que els tribunals han de decidir en dos mesos, però és força probable que el Suprem o l'Audiència Nacional busquin la manera d'ajornar-ne l'aplicació. Això es pot fer a través de qüestions d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional (TC) o prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Si els tribunals les admet a tràmit, implicaria la suspensió del procediment que els deixaria sense càrregues. En altres paraules i per posar exemples concrets: si el jutge de Tsunami Democràtic presenta una prejudicial al TJUE pel delicte de terrorisme, se suspendrà l'aplicació de l'amnistia als implicats, però també s'aturarà la causa. No hi podrà haver empresonaments preventius ni tampoc avançar en la investigació.
Ara bé, què passa amb la causa de l'1-O? Aquest cas és diferent, perquè ja hi ha hagut judici i condemna ferma. Si el Suprem presenta una qüestió d'inconstitucionalitat o una prejudicial, se suspendrà l'aplicació de la llei. Si ja no hi ha pena per complir -com en el cas de Rull o Forcadell-, l'efecte serà poc important, perquè no suposarà cap canvi. Però si continua vigent la inhabilitació -com en el cas de Junqueras o Turull-, la no aplicació de la llei sí que tindrà efectes rellevants, encara que sigui de manera temporal fins que el TC o el TJUE es pronunciï sobre la qüestió. En el cas de Luxemburg, acostuma a trigar entre sis mesos i dos anys.
Esforços per fer-la encaixar
Preveient futures maniobres dels jutges, els negociadors de l'amnistia van fer una exposició de motius pensada per donar encaix legal tant en la Constitució com en el dret europeu. Per això hi ha una extensa jurisprudència que, esperen els ponents de la llei, serveixi per protegir-la dels embats dels tribunals espanyols. D'aquesta manera, confien que o bé els tribunals no comprin els dubtes dels jutges de bon principi -en aquest cas, la llei s'hauria d'aplicar-, o bé que, arribat el moment, avalin l'encaix de la llei dins de la Constitució i el dret comunitari.
En tot cas, mentre no se'ls apliqui la llei, aquells polítics inhabilitats ho continuaran estant i, per tant, no podran ostentar càrrecs públics ni presentar-se a les eleccions. Les primeres que hi ha previstes són les europees, al juny. Les altres que hi ha a l'horitzó, més importants, són les catalanes, que a tot estirar Pere Aragonès hauria de convocar el febrer del 2025. En canvi, si els jutges aconsegueixen ajornar l'aplicació de l'amnistia, les persones que no han estat condemnades -Carles Puigdemont, Marta Rovira o els implicats en els preparatius del referèndum-, no se'n podran beneficiar, però tampoc es podrà avançar en les seves causes penals ni ordenar-ne la detenció o un empresonament preventiu.