11
de desembre
de
2023, 19:30
Actualitzat:
12
de desembre,
10:15h
"Estem disposats a mobilitzar tots els esforços per evitar que es consumi un atac sense precedents al marc de convivència de tots els espanyols". La frase és de l'expresident del govern espanyol José María Aznar, i l'escenari, la primera manifestació -organitzada pel PP- a Madrid el 24 de setembre contra la llei d'amnistia. La dreta ha obeït Aznar fil per randa, i des de llavors ha intentat mobilitzar els aparells mediàtics i l'estament judicial per aturar la llei que l'independentisme ha pactat amb el PSOE. De moment, els intents no han donat fruits, però el PP té la maquinària greixada per torpedinar la tramitació del text jurídic tant com pugui, i sobretot, per dilatar-ne la seva aprovació. Aquest dimarts serà la primera vegada que l'amnistia es debati al Congrés dels Diputats.
La sessió es preveu crispada, però tot indica que l'amnistia continuarà el seu tràmit parlamentari un cop s'aprovi la presa de consideració, amb el suport del bloc progressista i sobiranista que va permetre la investidura de Pedro Sánchez. El ple començarà a les 15:00 hores, i s'allargarà fins dijous. Sánchez votarà telemàticament la proposició de l'amnistia per temes d'agenda, atès que a les 16:00 hores rep a la Moncloa el rei de Jordània. Serà també aquesta setmana quan se celebri la primera sessió de control al govern de la nova legislatura -amb múltiples preguntes sobre l'amnistia- i quan s'aprovi la constitució de les tres comissions que l'independentisme va pactar amb el PSOE a canvi de facilitar la presidència de Francina Armengol al Congrés: Operació Catalunya, 17-A i "Catalangate". Sánchez tampoc hi serà presencialment, perquè serà al Parlament Europeu per clausurar la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea.
La votació sobre la presa en consideració de l'amnistia, però, serà el mateix dimarts al vespre, després que tots els grups s'hagin posicionat. Serà a partir d'aquest moment quan el text comenci a fer via cap al Senat, amb majoria del PP, i on tot està preparat per retardar l'aprovació. Els entrebancs provocaran, a més, que l'independentisme es vegi encadenat a Sánchez i obligat a fer pinya amb l'estabilitat del govern espanyol com a mínim durant el primer tram de la nova legislatura. I no només per la dilatació a les cambres estatals, sinó també per la posterior aplicació de la llei per part d'una justícia que, majoritàriament, no veu amb bons ulls la norma. Quin ha estat el recorregut de l'amnistia fins ara i quin camí li espera?
Exceptuant la reforma del reglament per permetre l'ús de les quatre llengües oficials de l'Estat, la llei d'amnistia serà la primera iniciativa legislativa que es debati al ple des de les eleccions del 23-J. L'encarregat de defensar-la per part del PSOE serà el portaveu, Patxi López. La votació, que es preveu per dimarts a última hora, serà en veu alta després que el PP, que encara confia que algun diputat socialista faci el trànsfuga, hagi demanat que així sigui. Els d'Alberto Núñez Feijóo volen que els diputats socialistes es "retractin". Així, des de la mesa del Congrés es cridarà tots els diputats, un a un, perquè emetin el seu vot des de l'escó. L'any passat el PP ja va demanar que es votés de forma verbal la reforma del codi penal pactada entre el PSOE i ERC.
Sigui amb esmenes o sense, l'amnistia anirà fent via i el temps de tramitació dependrà en un moment inicial de la voluntat dels partidaris de la norma. Tenen la possibilitat de demanar que la proposició de llei es tramiti per lectura única, el que implicaria el debat de les esmenes a la totalitat i parcials en un sol debat, sense passar per ponència ni comissió. De moment, aquesta opció -que permetria deixar la norma aprovada al Congrés abans que acabi l'any- no és damunt la taula, ja que les lleis de transcendència elevada no acostumen a tramitar-se mitjançant aquest procediment. Si finalment no se sol·licita la tramitació exprés, es treballa amb el calendari d'habilitar el mes de gener -inhàbil a efectes parlamentaris- perquè la norma es pugui discutir en ponència i comissió.
A començaments de novembre el col·lectiu majoritari dels jutges, l'Associació Professional de la Magistratura, es posicionava sobre l'amnistia i avisava que seria "el principi de la fi" de la democràcia. Però no només són col·lectius de jutges els que s'hi han referit. També el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), controlat persistentment pel PP, té previst activar-se. Vox ha demanat a la mesa del Senat que reclami informes sobre l'amnistia al CGPJ i la mesa del Senat, controlada pel PP, ho ha acceptat. A l'escrit aprovat, se sol·licita que el Poder Judicial elabori un informe en relació a la "constitucionalitat i viabilitat" de la tramitació de la proposició de llei. Fins a dia d'avui, la mesa de la cambra alta no ha inadmès a tràmit una proposició de llei que arriba al Congrés, i per tant es desconeix si ho podria fer en aquesta ocasió, segons el que digui el Poder Judicial, que gaudeix de majoria conservadora.
La jurisprudència del Tribunal Constitucional estableix que només es podria aturar partint d'informes que apuntin a defectes de forma o a senyals d'inconstitucionalitat, i en aquesta ocasió els lletrats del Congrés ja han avalat que la llei no té aparença d'incomplir la Carta Magna. De fet, descontents amb aquest moviment, Vox també ha presentat una querella per prevaricació contra el lletrat major del Congrés per no oposar-se a la tramitació de la llei d'amnistia. Està pendent de resoldre's. La clau de tot plegat serà veure quin marge de recorregut tenen els intents de la dreta per tornar a judicialitzar el que l'independentisme i el PSOE estan a punt de desjudicialitzar. En la carpeta de l'aplicació, seran protagonistes les possibles qüestions d'inconstitucionalitat del Tribunal Suprem o prejudicials a Europa. La partida acaba de començar.
La sessió es preveu crispada, però tot indica que l'amnistia continuarà el seu tràmit parlamentari un cop s'aprovi la presa de consideració, amb el suport del bloc progressista i sobiranista que va permetre la investidura de Pedro Sánchez. El ple començarà a les 15:00 hores, i s'allargarà fins dijous. Sánchez votarà telemàticament la proposició de l'amnistia per temes d'agenda, atès que a les 16:00 hores rep a la Moncloa el rei de Jordània. Serà també aquesta setmana quan se celebri la primera sessió de control al govern de la nova legislatura -amb múltiples preguntes sobre l'amnistia- i quan s'aprovi la constitució de les tres comissions que l'independentisme va pactar amb el PSOE a canvi de facilitar la presidència de Francina Armengol al Congrés: Operació Catalunya, 17-A i "Catalangate". Sánchez tampoc hi serà presencialment, perquè serà al Parlament Europeu per clausurar la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea.
La votació sobre la presa en consideració de l'amnistia, però, serà el mateix dimarts al vespre, després que tots els grups s'hagin posicionat. Serà a partir d'aquest moment quan el text comenci a fer via cap al Senat, amb majoria del PP, i on tot està preparat per retardar l'aprovació. Els entrebancs provocaran, a més, que l'independentisme es vegi encadenat a Sánchez i obligat a fer pinya amb l'estabilitat del govern espanyol com a mínim durant el primer tram de la nova legislatura. I no només per la dilatació a les cambres estatals, sinó també per la posterior aplicació de la llei per part d'una justícia que, majoritàriament, no veu amb bons ulls la norma. Quin ha estat el recorregut de l'amnistia fins ara i quin camí li espera?
Votació en veu alta
La llei d'amnistia, fruit dels pactes de Sánchez amb ERC i Junts, la va registrar en solitari el PSOE el 13 de novembre passat. El pla inicial era que entrés a registre amb la signatura de totes les forces que han facilitat la investidura de Sánchez, però els dubtes dels d'Oriol Junqueras -i també la batalla pel relat amb Junts- sobre si la norma blindava prou el cas de Tsunami Democràtic o no, van acabar provocant que només es registrés amb el segell socialista. En qualsevol cas, això no va implicar cap greu crisi per les formacions que avalen l'amnistia. Des d'aquell moment, va fer recorregut al Congrés i el 21 de novembre la mesa -amb el vot contrari del PP- donava llum verda per a la seva tramitació. Ho feia per la via d'urgència, fet que suposa que tots els terminis parlamentaris es redueixin a la meitat.Exceptuant la reforma del reglament per permetre l'ús de les quatre llengües oficials de l'Estat, la llei d'amnistia serà la primera iniciativa legislativa que es debati al ple des de les eleccions del 23-J. L'encarregat de defensar-la per part del PSOE serà el portaveu, Patxi López. La votació, que es preveu per dimarts a última hora, serà en veu alta després que el PP, que encara confia que algun diputat socialista faci el trànsfuga, hagi demanat que així sigui. Els d'Alberto Núñez Feijóo volen que els diputats socialistes es "retractin". Així, des de la mesa del Congrés es cridarà tots els diputats, un a un, perquè emetin el seu vot des de l'escó. L'any passat el PP ja va demanar que es votés de forma verbal la reforma del codi penal pactada entre el PSOE i ERC.
Marge per a esmenes
Un cop es prengui en consideració la llei, la mesa del Congrés obrirà un termini per a la presentació d'esmenes. L'única formació -del bloc que avala l'amnistia- que ha plantejat presentar-ne és ERC. De fet, va ser el mateix president de la Generalitat qui el 17 de novembre, en una entrevista a Telecinco, ho va anunciar. Ara, però, els republicans rebaixen les paraules de Pere Aragonès. "Presentarem esmenes sempre que puguin prosperar", deia aquest dilluns en roda de premsa la portaveu Raquel Sans. És a dir, que els d'Oriol Junqueras no tenen previst presentar esmenes si no tenen garantit el suport de la resta de formacions, que alhora descarten introduir modificacions. Fa unes setmanes el secretari general de Junts, Jordi Turull, feia una crida a favor de la no presentació d'esmenes: "El text ha costat moltíssim de pactar".Sigui amb esmenes o sense, l'amnistia anirà fent via i el temps de tramitació dependrà en un moment inicial de la voluntat dels partidaris de la norma. Tenen la possibilitat de demanar que la proposició de llei es tramiti per lectura única, el que implicaria el debat de les esmenes a la totalitat i parcials en un sol debat, sense passar per ponència ni comissió. De moment, aquesta opció -que permetria deixar la norma aprovada al Congrés abans que acabi l'any- no és damunt la taula, ja que les lleis de transcendència elevada no acostumen a tramitar-se mitjançant aquest procediment. Si finalment no se sol·licita la tramitació exprés, es treballa amb el calendari d'habilitar el mes de gener -inhàbil a efectes parlamentaris- perquè la norma es pugui discutir en ponència i comissió.
Les traves del Senat i del CGPJ
La tramitació es complicarà quan la llei surti de la cambra baixa per entrar a l'alta. Al Senat, el PP té majoria absoluta i ho té tot preparat per dilatar els terminis. Però no ho podrà fer indefinidament, perquè la Constitució estableix un màxim de dos mesos. Un cop passat aquest termini, del Senat tornarà la norma al Congrés per a l'aprovació definitiva i entrada en vigor, el que es preveu per la primavera. Més enllà del pas pel Senat, però, es preveuen múltiples maniobres de la dreta, com ja s'ha vist en les últimes setmanes. "Molt dur" pels "intents de sabotatge" ha estat l'expressió que va fer servir el dilluns la republicana Raquel Sans per descriure com auguren el tràmit.A començaments de novembre el col·lectiu majoritari dels jutges, l'Associació Professional de la Magistratura, es posicionava sobre l'amnistia i avisava que seria "el principi de la fi" de la democràcia. Però no només són col·lectius de jutges els que s'hi han referit. També el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), controlat persistentment pel PP, té previst activar-se. Vox ha demanat a la mesa del Senat que reclami informes sobre l'amnistia al CGPJ i la mesa del Senat, controlada pel PP, ho ha acceptat. A l'escrit aprovat, se sol·licita que el Poder Judicial elabori un informe en relació a la "constitucionalitat i viabilitat" de la tramitació de la proposició de llei. Fins a dia d'avui, la mesa de la cambra alta no ha inadmès a tràmit una proposició de llei que arriba al Congrés, i per tant es desconeix si ho podria fer en aquesta ocasió, segons el que digui el Poder Judicial, que gaudeix de majoria conservadora.
La jurisprudència del Tribunal Constitucional estableix que només es podria aturar partint d'informes que apuntin a defectes de forma o a senyals d'inconstitucionalitat, i en aquesta ocasió els lletrats del Congrés ja han avalat que la llei no té aparença d'incomplir la Carta Magna. De fet, descontents amb aquest moviment, Vox també ha presentat una querella per prevaricació contra el lletrat major del Congrés per no oposar-se a la tramitació de la llei d'amnistia. Està pendent de resoldre's. La clau de tot plegat serà veure quin marge de recorregut tenen els intents de la dreta per tornar a judicialitzar el que l'independentisme i el PSOE estan a punt de desjudicialitzar. En la carpeta de l'aplicació, seran protagonistes les possibles qüestions d'inconstitucionalitat del Tribunal Suprem o prejudicials a Europa. La partida acaba de començar.