04
de desembre
de
2023, 19:30
Actualitzat:
19:31h
El 45 aniversari de la Constitució espanyola arriba en ple bloqueig institucional i amb un bloc de dretes radicalitzat i exercint una oposició deslegitimitzadora del govern de coalició. El pòrtic de la commemoració que es farà dimecres va ser la manifestació convocada diumenge a Madrid pel PP contra l'amnistia, la quarta des de finals de setembre. La direcció conservadora ha dissenyat un pla d'acció que no amaga l'objectiu d'erosionar l'executiu al preu de degradar les institucions. Precisament aquest dilluns es compleixen cinc anys de la no-renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), en mans d'una majoria conservadora.
L'ambient de crispació política s'ha fet evident avui a Barcelona en l'acte oficial de commemoració de la Carta Magna, que sempre organitza la delegació del govern espanyol. Cap representant del PP, Vox o Ciutadans ha fet acte de presència, expressant de nou la posició d'enfrontament absoluta amb Pedro Sánchez i els seus pactes amb els independentistes. Un fet que ha deixat el nombrós grup de dirigents i exresponsables del PSC amb tot el protagonisme.
Sánchez ha acusat el PP de practicar el bloqueig del poder judicial i ha dit que no hi ha un exemple més clar de lawfare que "el segrest del CGPJ". Des de Génova, Borja Sémper, rostre moderat d'una estratègia de partit que no ho és gens, ha aparegut per deixar clar que "no hi haurà renovació si no hi ha reforma del Consell". La posició dels populars és canviar la llei que regula l'elecció dels membres del CGPJ perquè siguin els jutges els qui elegeixin els vocals de l'organisme i no el Parlament. Fins ara, Génova havia mostrat disposició a negociar si l'executiu es comprometia a modificar la llei. Ara ja exigeixen que es modifiqui la llei per anar a una renovació. Brussel·les, per ara, demana renovar primer l'organisme i, després, com es tria.
Com ja és habitual en els darrers mesos, l'exlíder conservador José María Aznar ha esdevingut omnipresent a cada revolt del camí. Quan es compleixen els cinc anys del bloqueig al CGPJ, s'ha despenjat amb unes noves declaracions, ara contra les negociacions de socialistes i independentistes a Suïssa, que ha qualificat de "vergonya", tot dient que "no es pot arrossegar més una nació pel fang". Paraules gruixudes, consignes per escalfar els ànims, i sobretot un objectiu clar: aquí no hi ha adversaris, només hi ha enemics.
En paral·lel a aquest rebuig a obrir-se cap escletxa de diàleg en el front judicial, Feijóo ha reorganitzat el seu equip. Mentre Cuca Gamarra continua al davant de la secretaria general del partit, el líder ho sotmet tot a la línia d'intransigència. Miguel Tellado serà el nou portaveu al Congrés. Es tracta d'un home sense manies, amb fama de bel·ligerant en la política gallega, i és un perfil adequat si s'opta per un enfrontament sense voluntat de fer presoners. Per si hi ha algun dubte encara, li faran costat com a adjunts perfils de duresa crua: Rafael Hernando i la diputada Cayetana Álvarez de Toledo, fins ara a l'ostracisme i molt propera a Aznar i Isabel Díaz Ayuso.
La batalla del CGPJ té poc a veure amb la defensa de la independència judicial i sí amb un tema de poder. El govern dels jutges és clau en l'edifici de l'Estat i en aquests moments té una majoria conservadora i que ja va bé als dictats del PP. En aquestes condicions, Alberto Núñez Feijóo no està disposat a cedir aquest bastió. Passin cinc anys o els que siguin. A més, en la seva obsessió per ocupar tot l'espai possible que és frec a frec amb Vox, el PP no troba estímuls per moderar o centrar el missatge. Més aviat és l'extrema dreta que sent la pressió dels populars per deixar-los sense aire.
El PP vol esprémer fins al màxim totes les possibilitats que ofereix la via d'aigua que creuen que suposa la Llei d'amnistia negociada per Sánchez amb els independentistes. La referència a casos de lawfare en els documents negociats amb els independentistes -però que no apareix en el redactat de la llei d'amnistia registrada al Congrés- va aconseguir la unanimitat en el rebuig de totes les associacions judicials, inclosa la progressista Jutges per a la Democràcia. Un moment satisfactori per Génova. Avui, però, el focus ha estat posat en els cinc anys de bloqueig del CGPJ. Per això, aquest cop, les associacions progressistes de jutge si fiscals han reclamat la dimissió del CGPJ en ple, el que facilitaria la renovació de l'organisme.
L'ascens dels moviments de dreta populista ha dut la crispació en tots els àmbits estatals, no només als parlaments. La justícia ha esdevingut un camp de batalla per assolir l'hegemonia en diversos països de la UE. És el cas d'Hongria, on curiosament s'ha produït l'evolució cada cop més als extrems del govern de Viktor Orban, fins fa pocs anys integrat dins del Partit Popular Europeu. Curiosament, en la seva croada contra la llei d'amnistia, el PP ha arribat a comparar Espanya amb Hongria, que manté una relació tensa amb Brussel·les.
Es tracta de dues situacions incomparables. Fa anys que el govern hongarès ha rebut advertiments de la UE pels seus intents de restringir la llibertat d'expressió i l'acadèmica, i també de pressionar els jutges, aspectes que s'han visibilitzat en diversos informes comunitaris. Res d'això ha succeït a Espanya. En el cas de Polònia, l'establiment d'una sala disciplinària per als jutges, considerada una amenaça per a la independència dels magistrats, va causar escàndol al país i a l'exterior. En el cas de Polònia, la derrota del partit governant ultraconservador a les eleccions ha capgirat la situació.
També als Estats Units, la justícia és cavall de batalla. L'expresident Donald Trump, que aspira a tornar a la Casa Blanca, acusa el departament de Justícia de perseguir-lo per ser un rival polític mentre afronta nombroses causes obertes, les més greus entorn l'atac al Capitoli de gener del 2021. La designació de magistrats del poderós Tribunal Suprem sol ser històricament una batalla dura, però en els darrers anys, l'estratègia republicana passa per emprar tots els instruments per impedir res que pugui capgirar l'actual majoria conservadora. El darrer any de l'administració Obama, el Senat, en mans conservadores, va aconseguir bloquejar el nomenament d'un magistrat progressista que hagués canviat la correlació de forces. Aquell episodi va fregar la il·legalitat. Un cop elegit Trump, el procés es va desbloquejar de seguida i nous jutges conservadors van entrar al Suprem.
El que està fent el PP al CGPJ pot ser vist com un escàndol. Però cal pensar que no es tracta d'un fenomen espanyol sinó internacional. Molts partits de dreta tradicional estan ultrapassant el terreny habitual de lluita política en una lluita per la conquesta de l'estat. Feijóo sap que no està sol.
L'ambient de crispació política s'ha fet evident avui a Barcelona en l'acte oficial de commemoració de la Carta Magna, que sempre organitza la delegació del govern espanyol. Cap representant del PP, Vox o Ciutadans ha fet acte de presència, expressant de nou la posició d'enfrontament absoluta amb Pedro Sánchez i els seus pactes amb els independentistes. Un fet que ha deixat el nombrós grup de dirigents i exresponsables del PSC amb tot el protagonisme.
Sánchez ha acusat el PP de practicar el bloqueig del poder judicial i ha dit que no hi ha un exemple més clar de lawfare que "el segrest del CGPJ". Des de Génova, Borja Sémper, rostre moderat d'una estratègia de partit que no ho és gens, ha aparegut per deixar clar que "no hi haurà renovació si no hi ha reforma del Consell". La posició dels populars és canviar la llei que regula l'elecció dels membres del CGPJ perquè siguin els jutges els qui elegeixin els vocals de l'organisme i no el Parlament. Fins ara, Génova havia mostrat disposició a negociar si l'executiu es comprometia a modificar la llei. Ara ja exigeixen que es modifiqui la llei per anar a una renovació. Brussel·les, per ara, demana renovar primer l'organisme i, després, com es tria.
Aznar atia el foc... i torna Álvarez de Toledo
Com ja és habitual en els darrers mesos, l'exlíder conservador José María Aznar ha esdevingut omnipresent a cada revolt del camí. Quan es compleixen els cinc anys del bloqueig al CGPJ, s'ha despenjat amb unes noves declaracions, ara contra les negociacions de socialistes i independentistes a Suïssa, que ha qualificat de "vergonya", tot dient que "no es pot arrossegar més una nació pel fang". Paraules gruixudes, consignes per escalfar els ànims, i sobretot un objectiu clar: aquí no hi ha adversaris, només hi ha enemics.En paral·lel a aquest rebuig a obrir-se cap escletxa de diàleg en el front judicial, Feijóo ha reorganitzat el seu equip. Mentre Cuca Gamarra continua al davant de la secretaria general del partit, el líder ho sotmet tot a la línia d'intransigència. Miguel Tellado serà el nou portaveu al Congrés. Es tracta d'un home sense manies, amb fama de bel·ligerant en la política gallega, i és un perfil adequat si s'opta per un enfrontament sense voluntat de fer presoners. Per si hi ha algun dubte encara, li faran costat com a adjunts perfils de duresa crua: Rafael Hernando i la diputada Cayetana Álvarez de Toledo, fins ara a l'ostracisme i molt propera a Aznar i Isabel Díaz Ayuso.
La batalla del CGPJ té poc a veure amb la defensa de la independència judicial i sí amb un tema de poder. El govern dels jutges és clau en l'edifici de l'Estat i en aquests moments té una majoria conservadora i que ja va bé als dictats del PP. En aquestes condicions, Alberto Núñez Feijóo no està disposat a cedir aquest bastió. Passin cinc anys o els que siguin. A més, en la seva obsessió per ocupar tot l'espai possible que és frec a frec amb Vox, el PP no troba estímuls per moderar o centrar el missatge. Més aviat és l'extrema dreta que sent la pressió dels populars per deixar-los sense aire.
Amnistia i lawfare: més distància entre Sánchez i els jutges
El PP vol esprémer fins al màxim totes les possibilitats que ofereix la via d'aigua que creuen que suposa la Llei d'amnistia negociada per Sánchez amb els independentistes. La referència a casos de lawfare en els documents negociats amb els independentistes -però que no apareix en el redactat de la llei d'amnistia registrada al Congrés- va aconseguir la unanimitat en el rebuig de totes les associacions judicials, inclosa la progressista Jutges per a la Democràcia. Un moment satisfactori per Génova. Avui, però, el focus ha estat posat en els cinc anys de bloqueig del CGPJ. Per això, aquest cop, les associacions progressistes de jutge si fiscals han reclamat la dimissió del CGPJ en ple, el que facilitaria la renovació de l'organisme.
L'ús de la justícia per controlar l'estat
L'ascens dels moviments de dreta populista ha dut la crispació en tots els àmbits estatals, no només als parlaments. La justícia ha esdevingut un camp de batalla per assolir l'hegemonia en diversos països de la UE. És el cas d'Hongria, on curiosament s'ha produït l'evolució cada cop més als extrems del govern de Viktor Orban, fins fa pocs anys integrat dins del Partit Popular Europeu. Curiosament, en la seva croada contra la llei d'amnistia, el PP ha arribat a comparar Espanya amb Hongria, que manté una relació tensa amb Brussel·les.Es tracta de dues situacions incomparables. Fa anys que el govern hongarès ha rebut advertiments de la UE pels seus intents de restringir la llibertat d'expressió i l'acadèmica, i també de pressionar els jutges, aspectes que s'han visibilitzat en diversos informes comunitaris. Res d'això ha succeït a Espanya. En el cas de Polònia, l'establiment d'una sala disciplinària per als jutges, considerada una amenaça per a la independència dels magistrats, va causar escàndol al país i a l'exterior. En el cas de Polònia, la derrota del partit governant ultraconservador a les eleccions ha capgirat la situació.
També als Estats Units, la justícia és cavall de batalla. L'expresident Donald Trump, que aspira a tornar a la Casa Blanca, acusa el departament de Justícia de perseguir-lo per ser un rival polític mentre afronta nombroses causes obertes, les més greus entorn l'atac al Capitoli de gener del 2021. La designació de magistrats del poderós Tribunal Suprem sol ser històricament una batalla dura, però en els darrers anys, l'estratègia republicana passa per emprar tots els instruments per impedir res que pugui capgirar l'actual majoria conservadora. El darrer any de l'administració Obama, el Senat, en mans conservadores, va aconseguir bloquejar el nomenament d'un magistrat progressista que hagués canviat la correlació de forces. Aquell episodi va fregar la il·legalitat. Un cop elegit Trump, el procés es va desbloquejar de seguida i nous jutges conservadors van entrar al Suprem.
El que està fent el PP al CGPJ pot ser vist com un escàndol. Però cal pensar que no es tracta d'un fenomen espanyol sinó internacional. Molts partits de dreta tradicional estan ultrapassant el terreny habitual de lluita política en una lluita per la conquesta de l'estat. Feijóo sap que no està sol.