Ha estat més que una recepció. La celebració del 45 aniversari de la Constitució espanyola, organitzada aquest dilluns per la delegació de l'executiu espanyol al Museu Marítim, ha tingut un fort component polític. La membre permanent del Consell d'Estat i exvicepresidenta en temps de José Luis Rodríguez Zapatero, María Teresa Fernández de la Vega, ha llegit una ponència sobre la Constitució que ha volgut deixar en evidència l'estratègia de crispació i bloqueig del Partit Popular. Precisament avui es compleixen cinc anys de la no renovació del Consell General del Poder Judicial. I en l'acte d'avui han estat volgudament absents els representants de PP, Vox i Ciutadans.
L'absència de representants del bloc de dretes ha estat un senyal clar del clima de crispació que viu la política espanyola i que ahir va tenir una altra expressió amb la manifestació convocada pel PP contra l'amnistia. Avui, cap polític d'aquests partits ha estat en el Museu Marítim de Barcelona, on ha tingut lloc la celebració. I no perquè no hagin estat convidats.
Fernández de la Vega, nascuda a València, coneix Catalunya. Va ser a Barcelona on es va doctorar com a culminació dels seus estudis de dret i fou també a Catalunya on va participar en les activitats antifranquistes, militant en el PSUC. Després va apropar-se al PSOE i ha estat a llocs sensibles de l'administració, sempre en l'àrea de Justícia. Va ser secretària d'Estat en els darreres governs de Felipe González.
L'exvicepresidenta ha afirmat que la Constitució ha permès "reinserir Espanya a Occident", la consolidació de l'estat autonòmic i la capacitat d'adequar-se a les transformacions econòmiques i ara digitals. Sobre les autonomies, ha dit que l'estat autonòmic ha estat una "solució intel·ligent per combinar unitat i pluralitat". Ha qualificat el model autonòmic d'"èxit", ha citat el debat entre Azaña i Ortega, i ha subratllat la trobada entre un "patriotisme" modern i els "nacionalismes templats", sense qüestionar "la sobirania del poble espanyol".
María Teresa Fernández de la Vega ha precisat que el model autonòmic espanyol descansa sobre "dues renúncies": per part del nacionalisme espanyol, renúncia al centralisme, per part dels nacionalismes perifèrics, renúncia al dret d'autodeterminació. L'exvicepresidenta ha subratllat la importància de l'oficialitat de la llengua catalana, que ha destacat que "el continua parlant quasi la meitat de la població catalana malgrat tots els canvis demogràfics". Ha afirmat que la major fragilitat del català respecte del castellà "dona legitimitat a determinades accions positives" en favor de la llengua.
Hi era ben representat el tot PSC, d'ara i de períodes anteriors. Del primer secretari Salvador Illa a la segona tinent d'alcalde de Barcelona Maria Eugènia Gay i els anteriors delegats Joan Rangel i Teresa Cunillera. Hi era Pere Navarro (delegat a la Zona Franca) i Jordi Valls, exalcalde de Manresa, exconseller de la Generalitat i expresident de l'Autoritat Portuària; un històric dels primers anys dels governs de Felipe González com Ferran Cardenal, qui fou governador civil de Barcelona; el diputat Ferran Pedret; l'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales; el senador tarragoní Santi Castellà, i el tinent d'alcalde Albert Batlle, d'Units, soci del PSC, entre d'altres.
Cruïlla d'absències
L'altre gran bloc d'assistents ha estat format per comandaments de l'exèrcit i dels cossos i forces de seguretat de l'Estat, així com el comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent. El cap policial ha estat l'únic alt càrrec de la Generalitat present. Cap dirigent de partit independentista ni cap membre del Govern hi han assistit. Però aquesta absència ja era habitual en els darrers anys. No ho era tant l'absència de representants dels partits que es reclamen titulars del constitucionalisme des de la dreta, com el PP, Vox i Ciutadans, que no han volgut assistir. Un dels presents assegurava que "si no ho organitzen ells, no venen".
L'absència del bloc de dretes ha causat malestar entre alguns dels presents. Un exponent de la societat civil s'exclamava de les declaracions fetes per l'expresident José María Aznar, que aquest dilluns ha assenyalat que les negociacions a Suïssa entre Junts i el PSOE "arrosseguen Espanya pel fang". Algun dels assistents recordava pels passadissos del Museu Marítim, on s'ha celebrat l'acte, que Aznar "va negociar amb ETA, de què parla ara?".
En l'acte també hi han intervingut l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, i el delegat, Carlos Prieto. D'aquesta manera, i pel color polític de tots els ponents, es pot dir sense exagerar que els socialistes han copat la tribuna en aquest aniversari. Collboni ha donat la benvinguda als presents i ha destacat el marc democràtic com la possibilitat "d'arribar a acords", tot recordant Jordi Solé Tura quan deia que "ningú es podia atribuir en solitari el constitucionalisme", una referència clara als partits de la dreta espanyola.
Lluïsa Moret ha esmentat els temps "complexos i de crispació", rememorant el "llarg procés de diàleg i negociació que va donar a llum la Constitució". Ha elogiat els "pactes sempre a favor d'avançar" i "els valors que ens interpel·len com les llibertats i la justícia". El delegat Carlos Prieto ha conclòs l'acte assenyalant que la Constitució té tapes fermes i fulles flexibles, dient que "permet moltes maneres de sentir-se espanyol", sent un pacte per la convivència que ha de ser "flexible".