La cursa pels mèrits de l'amnistia enrareix l'esprint final de la investidura

Aquesta matinada, cap a dos quarts de tres, el PSOE enviava a ERC i a Junts una última versió sobre la llei de l'amnistia que confiava registrar de manera conjunta -afegint-hi Sumar, PNB, EH Bildu i BNG- hores després al Congrés. Més enllà de tot el que suposa la norma en termes antirepressius, una de les grans carpetes que impacta sobre aquesta part de la negociació és la dels mèrits. Qui es pot atribuir la victòria de la proposta que ha de servir per culminar la desjudicialització del conflicte? Qui ha fet més i millors aportacions?

Les quatre formacions implicades en el procés negociador -socialistes, republicans, juntaires i Sumar- han convertit el dilluns en una cursa per treure el cap i reivindicar-se. Les presses han provocat una presentació completament descoordinada del text i farcida de declaracions contradictòries. Finalment, el desenllaç ha culminat amb el PSOE registrant la llei en solitari, un moviment motivat principalment pels dubtes d'última hora d'ERC.

El capítol de la presentació -que havia de ser conjunta, però sense fotografia de grup, a petició del PSOE- suposa el principi del final d'una història que ha acabat com desitjaven parcialment les parts: amb l'amnistia fent els seus primers passos a la cambra baixa. És una mena de "pagament per avançat" com el que havia reivindicat Junts, tot i que encara no sap quan es prendrà en consideració i com acabarà el periple per les dues cambres espanyoles. S'ha entrat a registre, això sí, abans del ple d'investidura de Pedro Sánchez programat per a dimecres i dijous.

ERC frena la imatge conjunta per blindar més la causa del Tsunami

Ara bé, per quin motiu els republicans han posat el fre? Per qüestions "jurídiques" i "tècniques", han remarcat els d'Oriol Junqueras. La nit del 31 d'octubre, en plena castanyada, republicans i socialistes anunciaven amb un comunicat publicat a les 22:10 hores un acord que assegurava una entesa en l'amnistia i que aplanava el camí per a la investidura de Sánchez. Però ara els republicans el donen per caducat.

Què ha canviat? Ha impactat de ple en les negociacions la interlocutòria del 6 de novembre del jutge Manuel García-Castellón, que confirmava les sospites d'ERC: la imputació de Marta Rovira, secretària general del partit, per terrorisme en la causa de Tsunami Democràtic. També de Carles Puigdemont. Aquesta és una carpeta en què l'Audiència Nacional està intentant vincular la mobilització a l'Aeroport del Prat amb la mort d'un home que va patir un infart i va morir. Davant d'aquest moviment de la justícia espanyola en plena negociació, els republicans senten la necessitat de blindar més la causa de Tsunami perquè no hi hagi dubte que entra en l'amnistia. 

I no és l'única qüestió que posen sota la lupa i que ha truncat aquesta posada en escena de l'acord. En el nou text presentat pel PSOE, a diferència de l'acordat amb ERC a finals d'octubre, s'inclouen les incorporacions de Junts, que des del carrer Calàbria volen supervisar abans de donar llum verda. Què implica que ara hagi entrat a registre la llei sense la signatura de tots els grups? Els republicans en treuen ferro i confien que si cal fer canvis, es puguin incorporar a través d'esmenes. Amb aquest moviment, també intentaran treure rèdit reivindicant el seu capteniment perquè entrin en l'amnistia "totes les persones" que hi han d'entrar, com reivindiquen des del partit, i sense deixar "ningú enrere". Estan satisfets per l'acord global amb el PSOE i perquè ha estat percebut com a més potent que el de Junts, asseguren, però encara volen guanyar més terreny en l'exigència negociadora davant una legislatura que arrenca amb una cursa constant entre independentistes a Madrid.
 

La falta d'unitat estratègica, dibuix de la pròxima legislatura

Tot continua el seu curs i res indica, com deia la portaveu d'ERC Raquel Sans en una roda de premsa al migdia, que hagi de "descarrilar". Sánchez s'haurà de posar d'acord amb tot el bloc progressista i sobiranista en cadascuna de les votacions i mirar de reüll a l'escenari català, on les pròximes eleccions de la Generalitat condicionaran els acords al Parlament. Mentre els republicans premien l'accelerador fa dues setmanes i anunciaven que havien tancat un acord amb els socialistes per l'amnistia sense especificar-ne els detalls, Junts continua posant l'èmfasi en el seu "acord històric". Però com s'ha desenvolupat la teatralització aquest dilluns més enllà del paper d'ERC?

Feia dies que extraoficialment el PSOE assegurava als periodistes que la llei de l'amnistia es registraria dilluns al Congrés. Aquesta matinada, quan el PSOE ha enviat l'última proposta, Junts l'ha compartida amb la permanent -no amb l'executiva, que ha tingut un paper testimonial en tot aquest procés- i ERC amb l'executiva. A primera hora, Míriam Nogueras, líder dels juntaires al Congrés, apuntava a TV3 que quedaven "serrells", i reivindicava la paternitat de la norma de 23 pàgines, donant per fet que la que es registraria seria la que ha negociat Junts amb el PSOE. Deixava clar que ERC no ha participat de la part més transcendental de la negociació. Fa setmanes que Junts reivindica que l'amnistia és només cosa seva mentre els republicans recorden que fa quatre anys que la reivindiquen i d'aquí els seus moviments per treure el cap. 
 

Sumar: del registre "imminent" a no signar la llei

Poc després de les paraules de Nogueras, la líder de Sumar, Yolanda Díaz, reunia al seu grup parlamentari i apuntava que el registre era "imminent". La formació plurinacional ha intentat fer valdre el seu paper durant tots aquests mesos, tasca reforçada amb la incorporació de l'exdirigent dels comuns Jaume Asens a la negociació, una figura que ha intentat fer de facilitador entre Junts i el PSOE. Asens ha estat el més prudent repetint que calia tancar algunes qüestions abans de donar-ho per enllestit. Res a veure, però, amb el paper d'Íñigo Errejón, que piulava al migdia: "Registrada la llei de l'amnistia". Una hora després editava la publicació i canviava la paraula "registrada" per "firmada". Però finalment la llei ha entrat sense la signatura de Sumar. 

El moviment d'ERC ha acabat causant, de fet, un efecte dòmino. Quan els de Junqueras han decidit refredar l'entrada a registre, els seus aliats -EH Bildu i BNG- s'han fet enrere i han assegurat que tampoc registrarien la llei. En aquest moment hi ha hagut més passos enrere i Junts ha evitat la fotografia d'una llei presentada amb el PSOE i el PNB. Finalment, a les 18:03, els socialistes han entrat a registre la norma, amb la voluntat també d'accelerar un tràmit que els està desgastant força, amb les manifestacions diàries de la dreta reaccionària. Des de dins del Congrés, el ministre Félix Bolaños reivindicava que la norma servirà per "tancar ferides" i subratllava que és "plenament constitucional". A fora, el ministeri de l'Interior ja preparava el dispositiu policial per protegir el Congrés davant les possibles manifestacions espanyolistes que es puguin produir dimecres i dijous.