Xoc entre Junts i el PSOE per un article d'un reial decret llei que, diuen els independentistes, posa en risc l'aplicació de l'amnistia. Els juntaires ja han anunciat que hi votaran en contra quan la norma arribi al Congrés. En plena tramitació de la llei que ha de permetre apartar els tribunals del procés, aquest reial decret inquieta el partit de Míriam Nogueras i pot convertir-se en un entrebanc per ajornar fins a dos anys l'amnistia dels dirigents independentistes, malgrat que a la pràctica no suposa un canvi radical respecte el que ja passa.
La norma ve de la passada legislatura i es fa en resposta a una directiva europea. "No és cap mesura ad-hoc per l'amnistia", remarquen fonts del govern espanyol. El decret té un nom que li permet passar desapercebut. És el reial decret 6/2023, de 19 de desembre, de mesures urgents per a l'execució del pla de recuperació, transformació i resiliència en matèria de servei públic de justícia, funció pública, règim local i mecenatge. Aquesta norma modifica, en l'article 103, la llei d'enjudiciament civil i li afegeix un nou article, el 43 bis, que regula les qüestions prejudicials. "No hi ha cap canvi en com funciona ara", diuen des de la Moncloa.
Ara com ara, quan un tribunal ha d'aplicar una llei i té dubtes sobre si encaixa en el dret europeu, pot preguntar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) com s'ha d'interpretar la legislació. En el cas de l'amnistia, si un tribunal l'ha d'aplicar i no té clar si respecta la normativa comunitària, pot presentar aquesta pregunta prejudicial, ben argumentada, i deixar en suspens el procediment en qüestió fins que el TJUE no es pronunciï.
Qui ja maniobra per fer-ho és el jutge de Tsunami Democràtic, Manuel García Castellón, amb una acusació per terrorisme molt vinculada al dret europeu. D'aquesta manera, pretén poder involucrar Europa en l'aplicació de la llei d'amnistia un cop aquesta s'aprovi al Congrés, de cara a l'abril. Això li permetria deixar en suspens tot el procediment: ni aplicar l'amnistia ni tampoc continuar la investigació. També es dona per fet que el Tribunal Suprem preguntarà a Europa sobre l'amnistia, en el marc de la causa del procés i pel que fa al delicte de malversació.
Quin canvi suposa, la introducció d'aquest article 43 bis? Segons apunten des de l'entorn de Junts, permet que amb una sola qüestió prejudicial es pugui suspendre no només el procediment afectat -com fins ara- sinó també els altres procediments vinculats. És a dir, segons aquesta interpretació, amb una sola qüestió prejudicial al TJUE, per exemple per part del Suprem, es podria suspendre l'amnistia en les causes relacionades amb el procés. Algunes veus apunten que, fins ara, això ja es podia fer.
En concret, l'article que ha encès les alarmes a Junts diu que quan hi hagi pendent davant del TJUE una qüestió prejudicial presentada per un tribunal qualsevol i "directament vinculada" amb l'objecte de litigi que coneix un altre tribunal, aquest darrer podrà acordar la suspensió d'aquest procediment. Això deixaria sense efecte l'amnistia durant uns dos anys, el que acostuma a trigar la justícia europea a pronunciar-se.
A la pràctica, això voldria dir, per exemple, que els polítics inhabilitats -per exemple Jordi Turull o Oriol Junqueras- ho continuarien estant fins que no se'ls apliqués l'amnistia. I la llei no es podria aplicar fins que el TJUE no es posicionés sobre les prejudicials presentades des d'Espanya. Aquest article, el 43 bis, ja s'ha inclòs en la llei d'enjudiciament civil. En les darreres hores, Junts ha advertit el PSOE que hi votaran en contra quan arribi al Congrés. Fonts jurídiques apunten que caldria introduir matisos a l'article en qüestió per diferenciar entre prejudicials en matèria civil i en matèria penal.