Agustí Humet ha estat el director de l’Institut del Teatre a Terrassa durant nou anys. Ha obert el teatre a la ciutat, i n’està satisfet. Primer va deixar la direcció de Postres de Nadal, ara deixa la direcció de l’Institut. Manté la seva companyia de teatre, Fu-Remoll, i seguirà donant guerra al món del teatre musical.
Has anunciat que plegues, no que dimiteixes.
Porto nou anys dirigint la seu de Terrassa, i jo sóc dels que creu que els càrrecs no han de ser vitalicis. Jo venia per quatre anys, i jaen portava nou més en un altre càrrec a l'Institut del Teatre a Barcelona. A més, ja tinc una edat; em queden deu o dotze anys de pedagogia, només, i tinc ganes de fer més classes. Jo sóc pedagog, però per qüestions del destí em trobo fent gestions.
Has seguit fent classes tot aquest temps?
Sí, moltes menys de les que hagués volgut, però si no, no hagués acceptat el càrrec. El meu càrrec m'exigeix fer tres hores lectives a la setmana, i n'estic fent sis. Fer-ne menys em semblava un abús econòmic i ètic.
Quin és el germen del moviment teatral de la ciutat?
Terrassa ha tingut una gran capacitat associativa, com els Amics de les Arts, i aquí neix l'activitat teatral a la ciutat. Fa 35 anys d'això, i no era una època fàcil per moltes coses, però hi havia moltes idees. Era una època d'ideologies, una mica com aquests dies, per sort. Aquest objectiu va aglutinar; després cadascú va tirar pel seu costat, però aquell moment va ser com el que s'està originant ara.
Per què s’hi instal·la l’Institut?
Sorgeix a partir d'una intenció en els anys 70 de descentralització de Barcelona. A Vic es crea un centre territorial, i a Terrassa un altre. En el seu moment responia a grups de teatre molt potents: aquí a Terrassa, El Globus. Ara és un campus, forma part d'un projecte específic vinculat a l'ESCAC, al CITEM, al CAET...
Com és la convivència amb aquests altres centres?
El meu objectiu quan vaig arribar va ser endreçar aquesta casa, i obrir l'Institut a la ciutat. De tot el que calia fer, era prioritari formar part del Consell d'Estudis Superiors de Terrassa. És el nucli de totes les escoles universitàries. Dins d'aquest nucli, el nostre company natural de viatge és l'ESCAC. Hem fet projectes junts, els nostres alumnes participen en els projectes dels joves directors de l'ESCAC, etc.
I amb el CAET?
El CAET és un centre de producció, però no estrictament en clau local. De vegades s'hi fan projectes com el que ha inaugurat el Principal, L'hora en què res no sabíem els uns dels altres, però no és ben bé un projecte del CAET, sinó un projecte de ciutat. Hi ha intervingut l'Institut del Teatre, com hi han intervingut tots els grups de teatre amateur. En canvi, des de l'Institut sí que donem suport a propostes que arriben al CAET, però que ells no poden gestionar.
Com ho feu?
Alguns projectes han passat pel cicle L'Institut proposa, a la Sala Maria Plans. Vol ser una plataforma de suport a tot el que surt del propi institut, per obrir-lo a la ciutat i sense passar per cap filtre. I també ha estat la plataforma per donar sortida a moltes coses que es feien a la ciutat, de teatre amateur. Jo sempre els havia dit: “Terrassa no mereix el teatre que té i haver d'actuar al Centre Cultural de llogats”. És una ciutat prou potent per reivindicar el Teatre Principal. I ara que ja el tenim, ja puc deixar el càrrec! (riu).
Què esperes del Teatre Principal?
Que qui el dirigeixi tingui coneixement. Tinc por que hi hagi qui es vulgui aprofitar d’aquesta magnífica estructura sense tenir una consciència, sense conèixer el món del teatre.
Has anunciat que plegues, no que dimiteixes.
Porto nou anys dirigint la seu de Terrassa, i jo sóc dels que creu que els càrrecs no han de ser vitalicis. Jo venia per quatre anys, i jaen portava nou més en un altre càrrec a l'Institut del Teatre a Barcelona. A més, ja tinc una edat; em queden deu o dotze anys de pedagogia, només, i tinc ganes de fer més classes. Jo sóc pedagog, però per qüestions del destí em trobo fent gestions.
Has seguit fent classes tot aquest temps?
Sí, moltes menys de les que hagués volgut, però si no, no hagués acceptat el càrrec. El meu càrrec m'exigeix fer tres hores lectives a la setmana, i n'estic fent sis. Fer-ne menys em semblava un abús econòmic i ètic.
Quin és el germen del moviment teatral de la ciutat?
Terrassa ha tingut una gran capacitat associativa, com els Amics de les Arts, i aquí neix l'activitat teatral a la ciutat. Fa 35 anys d'això, i no era una època fàcil per moltes coses, però hi havia moltes idees. Era una època d'ideologies, una mica com aquests dies, per sort. Aquest objectiu va aglutinar; després cadascú va tirar pel seu costat, però aquell moment va ser com el que s'està originant ara.
Per què s’hi instal·la l’Institut?
Sorgeix a partir d'una intenció en els anys 70 de descentralització de Barcelona. A Vic es crea un centre territorial, i a Terrassa un altre. En el seu moment responia a grups de teatre molt potents: aquí a Terrassa, El Globus. Ara és un campus, forma part d'un projecte específic vinculat a l'ESCAC, al CITEM, al CAET...
Com és la convivència amb aquests altres centres?
El meu objectiu quan vaig arribar va ser endreçar aquesta casa, i obrir l'Institut a la ciutat. De tot el que calia fer, era prioritari formar part del Consell d'Estudis Superiors de Terrassa. És el nucli de totes les escoles universitàries. Dins d'aquest nucli, el nostre company natural de viatge és l'ESCAC. Hem fet projectes junts, els nostres alumnes participen en els projectes dels joves directors de l'ESCAC, etc.
I amb el CAET?
El CAET és un centre de producció, però no estrictament en clau local. De vegades s'hi fan projectes com el que ha inaugurat el Principal, L'hora en què res no sabíem els uns dels altres, però no és ben bé un projecte del CAET, sinó un projecte de ciutat. Hi ha intervingut l'Institut del Teatre, com hi han intervingut tots els grups de teatre amateur. En canvi, des de l'Institut sí que donem suport a propostes que arriben al CAET, però que ells no poden gestionar.
Com ho feu?
Alguns projectes han passat pel cicle L'Institut proposa, a la Sala Maria Plans. Vol ser una plataforma de suport a tot el que surt del propi institut, per obrir-lo a la ciutat i sense passar per cap filtre. I també ha estat la plataforma per donar sortida a moltes coses que es feien a la ciutat, de teatre amateur. Jo sempre els havia dit: “Terrassa no mereix el teatre que té i haver d'actuar al Centre Cultural de llogats”. És una ciutat prou potent per reivindicar el Teatre Principal. I ara que ja el tenim, ja puc deixar el càrrec! (riu).
Què esperes del Teatre Principal?
Que qui el dirigeixi tingui coneixement. Tinc por que hi hagi qui es vulgui aprofitar d’aquesta magnífica estructura sense tenir una consciència, sense conèixer el món del teatre.
