Els Minyons de Terrassa van tancar la temporada castellera amb un 3 de 10 carregat al Raval de Montserrat. Però res de vacances. Des de llavors es troben cada divendres per ensenyar a les darreres incorporacions la tècnica i la cultura dels castells. El cap de colla, Nani Matas, està satisfet: “no hem baixat de les cinquanta persones i tenim molta gent nova d’entre 15 i 20 anys”. Aquesta nova onada de minyons es deu, en part, als tallers que la colla castellera va realitzar als instituts. Nani Matas explica que és el primer cop que es fan sessions d’aquest tipus a l’hivern: “alguna vegada ho havíem fet a mitja temporada”, matisa. Però sembla que l’experiència és molt positiva i que es repetirà.
Primeres passes
El primer que cal aprendre per fer castells és com enfilar-se. Matas ens ho explica amb paciència: “cal posar el peu dret entre les cuixes del que ens aguanta, i llavors fer una bona batuda amb el peu esquerre, fins posar-lo a la faixa de l’altre. Llavors posem el genoll dret a l’espatlla dreta, i la mà al cap. Un cop hi tenim el peu esquerra, cal aixecar-se i aguantar”.
Fàcil de dir. Però tan important com pujar és aguantar a qui ho fa; per això, una part important dels assajos d’aprenentatge es dedica a l’estructura de les pinyes. Una pinya consistent és indispensable per fer castells de la categoria dels Minyons, una de les millors colles de Catalunya (i del món, és clar).
Valor i seny
Diuen que els castells reflecteixen el caràcter català: Valor i seny a parts iguals, una bona dosi de força i molt d’equilibri. Ara que els castellers són Patrimoni de la Humanitat, cal conèixer més que mai aquestes paraules. Per això abans d’acabar els assajos de pretemporada, cada divendres, els malves troben una estona per al debat: quin n’és l’origen, com s’estructura un castell, quin nom reben i per què...
La formació no és només física. Fer castells és un modus vivendi i, a partir del març, els qui vesteixen de malva (i de blau turquesa) ocuparan gran part dels seus diumenges a portar la bellesa i l’esperit casteller arreu del país.
Primeres passes
El primer que cal aprendre per fer castells és com enfilar-se. Matas ens ho explica amb paciència: “cal posar el peu dret entre les cuixes del que ens aguanta, i llavors fer una bona batuda amb el peu esquerre, fins posar-lo a la faixa de l’altre. Llavors posem el genoll dret a l’espatlla dreta, i la mà al cap. Un cop hi tenim el peu esquerra, cal aixecar-se i aguantar”.
Fàcil de dir. Però tan important com pujar és aguantar a qui ho fa; per això, una part important dels assajos d’aprenentatge es dedica a l’estructura de les pinyes. Una pinya consistent és indispensable per fer castells de la categoria dels Minyons, una de les millors colles de Catalunya (i del món, és clar).
Valor i seny
Diuen que els castells reflecteixen el caràcter català: Valor i seny a parts iguals, una bona dosi de força i molt d’equilibri. Ara que els castellers són Patrimoni de la Humanitat, cal conèixer més que mai aquestes paraules. Per això abans d’acabar els assajos de pretemporada, cada divendres, els malves troben una estona per al debat: quin n’és l’origen, com s’estructura un castell, quin nom reben i per què...
La formació no és només física. Fer castells és un modus vivendi i, a partir del març, els qui vesteixen de malva (i de blau turquesa) ocuparan gran part dels seus diumenges a portar la bellesa i l’esperit casteller arreu del país.
