Dissabte va confirmar-se el que molts donaven per fet des de fa setmanes: el descens del Terrassa Futbol Club a Tercera Divisió. Només 18 sumats en 33 partits deixen el Terrassa, a falta de disputar-se les cinc últimes jornades, en l'última posició i a vuit punts del penúltim. Els números més pobres de la història del club egarenc. El descens es produeix vint-i-un anys després de l'última vegada que es va baixar a Tercera i setze després d'haver abandonat la categoria.
“Tots erem conscients de la situació, però quan el descens t'arriba és molt diferent”, afirma l'entrenador egarenc Miquel Olmo. “Va ser un postpartit difícil per a tots nosaltres”. El Terrassa encara haurà de jugar cinc partits a segona B, i Olmo espera que “no es facin llargs”. “Fins ara hem volgut defensar amb dignitat la samarreta i ho seguirem fent. Hem de disfrutar del poc que li queda al Terrassa en la categoria, cosa que no hem pogut fer en tota la temporada. Intentarem agradar, ara que no tenim pressió”.
Amb el descens consumat, Olmo és conscient que dimecres l'Olímpic pot presentar la imatge més trista de la temporada: “La responsabilitat que la gent no vingui és nostra”. “Fins ara no hem estat a l'alçada”, reconeix el tècnic.
Setze anys sense coneixer la Tercera
L'última vegada que el Terrassa va jugar a Tercera va ser la temporada 1993-1994, quan va ascendir a Segona B. Aleshores el Terrassa sortia d'un pou que gairebé el va portar a la desaparició. L'any 1989, mentre la ciutat es preparava pels Jocs Olímpics, el Terrassa baixava a Tercera com a penúltim classificat immers en una crisi esportiva i institucional. L'estiu següent, l'equip egarenc encadenava un altre descens i es veia abocat a la Regional Preferent −no va ser fins l'any següent que es va crear entremig la Primera Catalana−.
Amb penes i treballs el Terrassa va anar sortint del pou. Primer, amb la creació de la Primera Catalana, en la qual va poder debutar la temporada 1991-1992. L'estiu de les Olimpíades Terrassa va poder celebrar el retorn a Tercera després del breu pas per categories regionals. La situació institucional va anar calmant-se i, després de dues temporades seguides a Tercera, el degà del futbol egarenc ascendia a Segona B l'estiu de 1994.
Setze anys després, el Terrassa tornarà a tastar la Tercera. Setze anys en els quals l'equip de la ciutat ha estat present en dues promocions d'ascens a Segona A, ha batut un rècord guanyant els sis partits de la promoció d'ascens del 2002, ha passejat el nom de Terrassa pel món plantant-li cara al Reial Madrid en els vuitens de final de la Copa del Rei −i marcant-li cinc gols en dos partits− i ha aconseguit dues Copes de Catalunya eliminant als totpoderosos Barça i Espanyol.
Cinc anys d'inestabilitat
Ara, els mèrits d'un equip que va estar durant tres anys a la categoria de plata del futbol espanyol queden molt lluny, però només han passat cinc anys. En aquests cinc anys han passat pel primer equip sis entrenadors diferents i desenes de jugadors que cada temporada formaven un vestuari gairebé del tot nou. Amb cap projecte es va aconseguir l'objectiu fixat: ni l'ascens en temporades anteriors ni en aquesta la permanència.
Però no només han estat problemes esportius. La presidència del Terrassa ha canviat en diverses ocasions des del descens a Segona B. Guillermo Cabello, Jaume Arnau, Kiko Sánchez i Jesús Fernández han estat els màxims mandataris del club. Quatre persones que han jugat un paper destacat en la liquidació de la SAD, en la creació de l'actual SL i en la polèmica entre el Terrassa FC i la Fundació Privada Esportiva Terrassa FC. Maldecaps que han contribuït a deixar molt tocat el Terrassa.
“Tots erem conscients de la situació, però quan el descens t'arriba és molt diferent”, afirma l'entrenador egarenc Miquel Olmo. “Va ser un postpartit difícil per a tots nosaltres”. El Terrassa encara haurà de jugar cinc partits a segona B, i Olmo espera que “no es facin llargs”. “Fins ara hem volgut defensar amb dignitat la samarreta i ho seguirem fent. Hem de disfrutar del poc que li queda al Terrassa en la categoria, cosa que no hem pogut fer en tota la temporada. Intentarem agradar, ara que no tenim pressió”.
Amb el descens consumat, Olmo és conscient que dimecres l'Olímpic pot presentar la imatge més trista de la temporada: “La responsabilitat que la gent no vingui és nostra”. “Fins ara no hem estat a l'alçada”, reconeix el tècnic.
Setze anys sense coneixer la Tercera
L'última vegada que el Terrassa va jugar a Tercera va ser la temporada 1993-1994, quan va ascendir a Segona B. Aleshores el Terrassa sortia d'un pou que gairebé el va portar a la desaparició. L'any 1989, mentre la ciutat es preparava pels Jocs Olímpics, el Terrassa baixava a Tercera com a penúltim classificat immers en una crisi esportiva i institucional. L'estiu següent, l'equip egarenc encadenava un altre descens i es veia abocat a la Regional Preferent −no va ser fins l'any següent que es va crear entremig la Primera Catalana−.
Amb penes i treballs el Terrassa va anar sortint del pou. Primer, amb la creació de la Primera Catalana, en la qual va poder debutar la temporada 1991-1992. L'estiu de les Olimpíades Terrassa va poder celebrar el retorn a Tercera després del breu pas per categories regionals. La situació institucional va anar calmant-se i, després de dues temporades seguides a Tercera, el degà del futbol egarenc ascendia a Segona B l'estiu de 1994.
Setze anys després, el Terrassa tornarà a tastar la Tercera. Setze anys en els quals l'equip de la ciutat ha estat present en dues promocions d'ascens a Segona A, ha batut un rècord guanyant els sis partits de la promoció d'ascens del 2002, ha passejat el nom de Terrassa pel món plantant-li cara al Reial Madrid en els vuitens de final de la Copa del Rei −i marcant-li cinc gols en dos partits− i ha aconseguit dues Copes de Catalunya eliminant als totpoderosos Barça i Espanyol.
Cinc anys d'inestabilitat
Ara, els mèrits d'un equip que va estar durant tres anys a la categoria de plata del futbol espanyol queden molt lluny, però només han passat cinc anys. En aquests cinc anys han passat pel primer equip sis entrenadors diferents i desenes de jugadors que cada temporada formaven un vestuari gairebé del tot nou. Amb cap projecte es va aconseguir l'objectiu fixat: ni l'ascens en temporades anteriors ni en aquesta la permanència.
Però no només han estat problemes esportius. La presidència del Terrassa ha canviat en diverses ocasions des del descens a Segona B. Guillermo Cabello, Jaume Arnau, Kiko Sánchez i Jesús Fernández han estat els màxims mandataris del club. Quatre persones que han jugat un paper destacat en la liquidació de la SAD, en la creació de l'actual SL i en la polèmica entre el Terrassa FC i la Fundació Privada Esportiva Terrassa FC. Maldecaps que han contribuït a deixar molt tocat el Terrassa.
