"la tradició pot ser divertida", assegura amb contundència Xavier Martínez. Aquest gironí d'origen amb sang valenciana i veí de Viladecavalls des del 1985, té el privilegi de ser un dels vuit finalistes del 23è concurs "La Sardana de l'any". Hi participa amb la peça "Lleida Sardanista" i coneixerà el veredicte final el 12 de maig al Teatre Llotja de Lleida. Aquell dia, dues cobles interpretaran les candidates al triomf en una mena d'Eurovisió a la catalana centrada exclusivament en "dansa més bella de les que es fan i es desfan".

Músic de ball i de banda, Martínez va fer una prova a La Cobla Contemporània (formada per terrassencs i sabadellencs) com a trompetista i posteriorment es va reciclar al trombó. "Com que és un paper senzill i avorrit perquè és tot rítmic, vaig començar a compondre sardanes", explica. S'hi va estar cinc anys fins que la vena festiva i la manca de temps el van obligar a decantar-se pel seu grup, la Orquesta Impakto. Però encara hi està vinculat i de fet encara crea dues o tres sardanes a l'any, sigui o no per encàrrec, fins al punt de tenir-ne 18 al seu repertori.

"És complicat perquè un arranjament fet per sintetitzadors o bateria l'has d'acoplar per onze músics. No hi ha baix ni guitarra, només metall i canya i has de pensar amb tots els instruments: el fiscorn, el tiple, les tenores... ". Agafa llapis i paper, fa quatre o cinc compassos i l'ordinador posa la cirereta. La inspiració pot venir dels llocs més impensats. "De vegades sento un pasdoble o una cançó infantil i a partir d'allà faig una variació de melodia amb el piano".

'Sardashakira' per als joves
La creativitat liquida la por a no cenyir-se als esquemes clàssics. "La sardana està molt ben feta des del punt de vista harmònic però jo ho veia tot massa clàssic i la mitjana d'edat era molt alta", recorda Martínez. Per això, a banda d'agafar cançons de l'estiu com la "Macarena" o alguna de la Shakira i passar-la pel filtre sardanístic (amb La Cobla Contemporània van fer la "Sardashakira"), va apostar per relaxar el gènere i fer-lo més informal.

Com per exemple "Amb aire festiu", una creació "circense i molt patxanguera", gràcies a la qual va rebre una placa de la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya, o els ritmes medievals de "El cant milenari". L'objectiu és atraure els més joves. "Veuen la sardana seriosa i tradicional, costa que s'hi enganxin". Amb propostes més arrauxades com les seves o les de La Cobla Contemporània, la plaça s'ha anat rejovenint. De retruc, aquestes iniciatives asseguren el futur de la tradició. "Això és d'aquí i s'ha de matenir, igual que la jota a l'Aragó", destaca el músic vilacavallenc, que ja somnia amb el premi després de dues temptatives anteriors. A veure si a la tercera sona el flabiol...