Fa just quatre anys que l’Assemblea General de les Nacions Unides va decretar el 24 de gener “Dia Internacional de l’Educació”: un dret humà bàsic que encara es reclama com a objectiu de desenvolupament sostenible a l’Agenda 2030.
L’educació de qualitat és cabdal per poder fer front als reptes globals que se’ns plantegen, com la igualtat de gènere, l’erradicació de la pobresa o la construcció d’un futur sostenible. Sigui quin sigui el repte, una educació de qualitat augmentarà les probabilitats de resoldre’l.
És per això que des del govern de la ciutat tenim clares les prioritats: posar al centre del nostre dia a dia el benestar de les persones, fent possible la igualtat d’oportunitats i l’equitat també amb l’educació de qualitat.
Només podem avançar i millorar si comptem amb tothom. L’educació és un bé comú: a més nivell educatiu assolit per cada persona, més benefici per a tota la societat. Un clar exemple d’això és la pandèmia que estem vivint, no ens en podem sortir si no trobem i apliquem polítiques que finalment seran d’abast global. Aquests dies a les escoles estan sent molt durs i complicats, la comunitat educativa demostra, un cop més, el seu compromís i vocació social davant una pandèmia que desborda les previsions. Aquest 24 de gener ha de ser un bon motiu per agrair encara més la tasca dels equips docents en moments tant complicats.
Però la pandèmia, tard o d’hora, passarà i podrem tornar a dedicar tota l’atenció a les barreres que impedeixen generalitzar l’èxit educatiu, a la nostra ciutat i arreu. L’èxit educatiu a tot l'Estat Espanyol va directament vinculat al nivell d’estudis i socioeconòmic de la família. Els indicadors educatius a Terrassa no són bons, i portem massa anys que no ho són perquè la situació social no ho és. Cal intervenir-hi decididament i afrontant molts canvis alhora, coordinadament amb molts agents educatius.
Tots els indicadors internacionals coincideixen en la importància de l’educació dels 0 als 3 anys. Per aquest motiu l’any vinent l’escola bressol pública als dos anys serà gratuïta per les famílies com a primer pas per millorar els índexs de cobertura 0-3. El primer: l’extensió, hem de doblar com a mínim el percentatge de criatures escolaritzades. Acte seguit: quan puguem assegurar places per a tothom, caldrà millorar les ràtios per aula. Pas a pas però sense renúncies.
La segona gran barrera és la segregació escolar a primària i secundària: hem millorat la detecció i distribució equitativa de l’alumnat i seguirem fent-ho, hem impulsat aliances entre escoles i centres d’excel·lència i no podem perdre de vista que la innovació i renovació del món educatiu no són només tecnològiques sinó que per millorar la igualtat d’oportunitats cal incloure de manera decidida la mirada i la formació en coeducació, per tal de superar els rols que de fet discriminen per qüestió de gènere. Aquest és un compromís de ciutat que hem de guanyar col·lectivament. Acabar amb la segregació és positiu per a tothom, sense excepció.
I tant important com la segregació escolar és la segregació educativa: l’accés a extraescolars de qualitat, a activitats esportives o culturals fora de l’escola... en definitiva a tot allò que coneixem com a educació 360: la diferència d’oportunitats d’aprenentatge no es dona tant en funció de l’escola on es va sinó, sobretot, en funció de quines activitats es fan o no a les tardes, en cap de setmana, durant les vacances... Un repte immens que estem liderant a Terrassa amb iniciatives com el Passaport Edunauta o el programa +Estiu.
Per aquest motiu és imprescindible crear un nou Projecte Educatiu de Ciutat de manera participada i corresponsable, que assenyali els reptes compartits de futur, de manera que puguem multiplicar les oportunitats educatives d’infants, joves i de totes les persones, al llarg de tots els cicles vitals, perquè l’educació va molt més enllà de l’escola. El lideratge de Terrassa passa per tenir ben definits quins són els seus reptes en aquest món globalitzat i quina estratègia prioritzarà per a afrontar-los.
I ja que parlem d’un món global no puc deixar d’expressar la necessitat d’avançar i de cooperar entre tots els països: vull recordar que a Terrassa dediquem l’1% dels recursos a la Cooperació a través de les entitats de la ciutat o en col·laboració amb altres organismes supramunicipals. Els reptes globals es resolen, també, des de l’acció local.
L’educació de qualitat és cabdal per poder fer front als reptes globals que se’ns plantegen, com la igualtat de gènere, l’erradicació de la pobresa o la construcció d’un futur sostenible. Sigui quin sigui el repte, una educació de qualitat augmentarà les probabilitats de resoldre’l.
És per això que des del govern de la ciutat tenim clares les prioritats: posar al centre del nostre dia a dia el benestar de les persones, fent possible la igualtat d’oportunitats i l’equitat també amb l’educació de qualitat.
Només podem avançar i millorar si comptem amb tothom. L’educació és un bé comú: a més nivell educatiu assolit per cada persona, més benefici per a tota la societat. Un clar exemple d’això és la pandèmia que estem vivint, no ens en podem sortir si no trobem i apliquem polítiques que finalment seran d’abast global. Aquests dies a les escoles estan sent molt durs i complicats, la comunitat educativa demostra, un cop més, el seu compromís i vocació social davant una pandèmia que desborda les previsions. Aquest 24 de gener ha de ser un bon motiu per agrair encara més la tasca dels equips docents en moments tant complicats.
Però la pandèmia, tard o d’hora, passarà i podrem tornar a dedicar tota l’atenció a les barreres que impedeixen generalitzar l’èxit educatiu, a la nostra ciutat i arreu. L’èxit educatiu a tot l'Estat Espanyol va directament vinculat al nivell d’estudis i socioeconòmic de la família. Els indicadors educatius a Terrassa no són bons, i portem massa anys que no ho són perquè la situació social no ho és. Cal intervenir-hi decididament i afrontant molts canvis alhora, coordinadament amb molts agents educatius.
Tots els indicadors internacionals coincideixen en la importància de l’educació dels 0 als 3 anys. Per aquest motiu l’any vinent l’escola bressol pública als dos anys serà gratuïta per les famílies com a primer pas per millorar els índexs de cobertura 0-3. El primer: l’extensió, hem de doblar com a mínim el percentatge de criatures escolaritzades. Acte seguit: quan puguem assegurar places per a tothom, caldrà millorar les ràtios per aula. Pas a pas però sense renúncies.
La segona gran barrera és la segregació escolar a primària i secundària: hem millorat la detecció i distribució equitativa de l’alumnat i seguirem fent-ho, hem impulsat aliances entre escoles i centres d’excel·lència i no podem perdre de vista que la innovació i renovació del món educatiu no són només tecnològiques sinó que per millorar la igualtat d’oportunitats cal incloure de manera decidida la mirada i la formació en coeducació, per tal de superar els rols que de fet discriminen per qüestió de gènere. Aquest és un compromís de ciutat que hem de guanyar col·lectivament. Acabar amb la segregació és positiu per a tothom, sense excepció.
I tant important com la segregació escolar és la segregació educativa: l’accés a extraescolars de qualitat, a activitats esportives o culturals fora de l’escola... en definitiva a tot allò que coneixem com a educació 360: la diferència d’oportunitats d’aprenentatge no es dona tant en funció de l’escola on es va sinó, sobretot, en funció de quines activitats es fan o no a les tardes, en cap de setmana, durant les vacances... Un repte immens que estem liderant a Terrassa amb iniciatives com el Passaport Edunauta o el programa +Estiu.
Per aquest motiu és imprescindible crear un nou Projecte Educatiu de Ciutat de manera participada i corresponsable, que assenyali els reptes compartits de futur, de manera que puguem multiplicar les oportunitats educatives d’infants, joves i de totes les persones, al llarg de tots els cicles vitals, perquè l’educació va molt més enllà de l’escola. El lideratge de Terrassa passa per tenir ben definits quins són els seus reptes en aquest món globalitzat i quina estratègia prioritzarà per a afrontar-los.
I ja que parlem d’un món global no puc deixar d’expressar la necessitat d’avançar i de cooperar entre tots els països: vull recordar que a Terrassa dediquem l’1% dels recursos a la Cooperació a través de les entitats de la ciutat o en col·laboració amb altres organismes supramunicipals. Els reptes globals es resolen, també, des de l’acció local.