S'apaga un símbol de la Transició
Adolfo Suárez, ingressat a la Clínica Cemtro de Madrid, veu empitjorat el seu estat de salut i els seus metges li donen 48 hores de vida
Ara a portada
Publicat el 21 de març de 2014 a les 14:10
Qui va ser ministre secretari general del Movimiento Nacional franquista entre 1975 i 1976, i president del govern espanyol entre 1976 i 1981, l'advocat Adolfo Suárez, ha vist empitjorat aquest divendres el seu estat de salut i els seus metges li donen de vida "un horitzó temporal que no supera les 48 hores". Així ho ha anunciat aquest matí des de la Clínica Cemtro de Madrid un dels seus fills, Adolfo Suárez Illana, que ha explicat que el seu pare va ser ingressat inicialment per una pneumonia, però que l'Alzheimer que patia se li ha agreujat de manera notable.
"Li donarem suport perquè mèdicament no tingui cap patiment", ha explicat Suárez Illana. A preguntes dels periodistes, ha assegurat que el seu pare i el rei Joan Carles I de Borbó "van canviar el rumb d'Espanya".
Franquista passat a la democràcia
Nascut el 1932 a Cebreros (Àvila), Suárez es va llicenciar en dret per al Universitat de Salamanca per doctorar-se posteriorment a la Universitat Complutense de Madrid. La seva carrera política dins el règim franquista arrenca el 1958, quan entra a formar part de la Secretaria General del Movimiento. El 1967 esdevé Procurador en Cortes per Àvila, i el 1968 ocupa el càrrec de governador civil de Segòvia el 1968. Del 1969 al 1973 és designat Director General de Ràdio Televisió Espanyola.
La seva escalada en el òrgans de poder de la dictadura arriba al seu cim el desembre del 1975, quan és nomenat ministre Secretari General del Moviment, càrrec amb el qual forma part del gabinet de Carlos Arias Navarro. El juliol del 1976, és anomenat a dit per Joan Carles per formar govern i avançar en el desmuntatge de la superestructura franquista.
Després de dues dècades integrat en el règim dictatorial, Suárez esdevé president del govern espanyol amb l'encàrrec d'iniciar la transició cap a un sistema de llibertats i democràcia que durien a la celebració, el 1977, de les primeres eleccions lliures a l'Estat espanyol des del 1936. Vencedor d'aquelles primeres eleccions al capdavant de la Unió de Centre Democràtic, durant el seu primer mandat es va aprovar la Constitució Espanyola.
Després de guanyar unes segones eleccions el 1979, Suárez va dimitir del seu càrrec al gener del 1981, per intentar retornar a la política amb un nou partit, el Centro Democrático y Social (CDS), amb el que tindria un tímid èxit que s'aniria fonent. El 1991 va deixar la política.
Al maig del 2005 es va fer públic que Suárez patia alzheimer des del 2003, i que ni tan sols recordava haver estat president del govern i no reconeixia a ningú, responent només a estímuls afectius.