Representants dels tancats parlen amb el rector de Santa Maria del Mar Foto: Q.S./N.D.

Una vintena de persones ha comunicat a les vuit d'aquest vespre al rector de l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona la seva intenció de tancar-se dins el temple indefinidament fins que el president i el Govern de la Generalitat "facin un pas endavant per al tancament de caixes". SI Terrassa, des del Twitter, ha fet saber el seu suport a la iniciativa.

El grup de ciutadans que ha organitzat aquesta tancada forma part de diversos col·lectius de l'independentisme. L'operació, batejada com a 'Acollir-se a sagrat', espera que durant la Diada Nacional s'hi afegeixin més activistes, tot i que el rector ja ha avisat els Mossos d'Esquadra, que segons els activistes s'estaven adreçant al recinte per fer-los fora.

El concepte "acollir-se a sagrat" és similar al de l'asil polític i ve l'antigor feudal. Un dels privilegis que tenia el clergat -tal com s'explica en aquest bloc- era el de disposar d'un fur eclesiàstic, o sigui, una jurisdicció pròpia a favor dels clergues, els quals no podien ser jutjats pels tribunals civils. Aquest privilegi tenia una delimitació espacial i, per tant, només era vigent en certes zones, com ara l'interior dels temples i sovint s'utilitzaven cadenes o altres símbols per delimitar la frontera del privilegi.

Així, els tribunals civils ordinaris i altres organitzacions o institucions com ara milícies, ordres o fins i tot agents reials no tenien autoritat allà i, de fet, tenien fins i tot prohibit entrar-hi dins. Quan algú traspassava aquest límit i es ficava dins d'aquella zona se li aplicava aquest fur i, per tant, no podia ésser perseguit per cap organisme que estigués fora d'ell. A aquest fet se li anomenava "acollir-se a Sagrat" i no era estrany que malfactors i perseguits en fessin ús d'aquesta particularitat. Ara bé, hem de recordar que si hom sortia dels límits perdia aquella protecció.