La Plataforma va protestar davant de l'Ajuntament reclamant mesures urgents contra els desnonaments. Foto: Lluïsa TarridaDes de fa molts i molts mesos, fins i tot anys, que la paraula "desnonament" s'ha incorporat al vocabulari de moltes persones. Els mitjans en parlen gairebé ca-da dia, les xarxes socials van plenes de missatges en contra de les entitats financeres que promouen les execucions hipotecàries i els terrassencs ja s'han acostumat a veure cada vegada més ciutadans equipats amb una samarreta verda amb les sigles de PAH i cridant "gent sense casa, casa sense gent, no s'entén" pels carrers.
La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de Terrassa, una de les més actives de Catalunya, va néixer com a resposta a l'increment abrupte del nombre de persones que es trobaven que no podien pagar la hipoteca i es veien abocades a abandonar el seu pis i quedar-se amb un deute considerable a sobre. Des de l'associació advertien que Terrassa era una de les ciutats en què es produïen més desnonaments i que s'acostava un tsunami que seria difícil de combatre. Sense anar més lluny, si la setmana passada hi havia un intent de desnonament al carrer de Sant Tomàs i al bloc Unnim (vegeu el requadre adjunt), aquest dilluns està previst que es produeixi un desallotjament al carrer del Doctor Aymerich. Així, cada setmana la Plataforma pot arribar a aturar dos o tres desnonaments.
Aquest juliol, Foment de Terrassa i l'Observatori Econòmic i Social de la Sostenibilitat de Terrassa ha publicat un informe sobre "L'impacte econòmic a través d'informació relativa a l'activitat judicial de Terrassa 2001-2011".
El document, elaborat per Xavier Muñoz, Enric Sanllehí i Marc Armengol, posa sobre la taula i en xifres quina és la realitat de les execucions hipotecàries a la nostra ciutat en la darrera dècada. Les dades que es recullen relatives a Terrassa s'obtenen de l'activitat judicial que es desenvolupa en els jutjats de primera instància i primera instància i instrucció en l'àmbit del partit judicial de Terrassa, que inclou, a banda de la capital, els municipis de Matadepera, Viladecavalls, Rellinars, Vacarisses i Ullastrell.
Les xifres que s'exposaran a continuació fan referència a les execucions hipotecàries, que es defineixen com "el procés mitjançant el qual una entitat bancària reclama per la via judicial la satisfacció de la suma total d'un determinat préstec hipotecari concedit juntament amb els corresponents interessos. A través de la demanda d'execució hipotecària, si l'entitat bancària no obté la quantitat demandada es procedeix a l'embargament i a la subhasta de l'immoble sobre el qual hi ha la hipoteca".
Entre el 2001 i el 2006, les execucions hipotecàries al partit judicial terrassenc marcaven una tendència a l'estabilització, amb un valor mitjà de 93 execucions anuals. L'any 2007, però, el fenomen pateix una sotragada, en relació directa amb la conjuntura econòmica patida. És a partir d'aquest 2007 quan s'experimenta un creixement anual del 80 per cent en el nombre d'execucions, passant de les 105 de l'any 2006 a les 187. Però, lluny d'arribar al seu màxim, la tendència continua a l'alça assolint valors que arriben a suposar pràcticament increments propers al 1000%. Així, si l'any 2007 s'estava en 187 execucions, l'any 2008 s'enfila a les 602 i als anys 2009 i 2010 arriba el seu punt àlgid amb un total de 859 execucions. L'any passat, el partit judicial de Terrassa va donar un petit respir a les famílies i va registrar una disminució del 37,1%, situant el valor en el punt més baix des que es va iniciar la crisi. Malgrat tot, com ressalten els autors de l'informe: "És extremadament elevat: les 540 execucions iniciades l'any 2011 són pràcticament 6 vegades més que les experimentades com a mitjana anual en el període de 2001 i 2006". Aquesta lleu disminució al 2011 s'experimenta no sols a Terrassa sinó també a nivell provincial i nacional amb un decreixement del 24%. Cal dir, però, que fins aleshores Terrassa comptava amb una mitjana d'acceleració molt superior a la catalana.
Per copsar l'impacte evolutiu quant a execucions hipotecàries al partit judicial de Terrassa, cal ressaltar que pràcticament 8 de cada 10 casos van ingressar-se als jutjats en els darrers quatre anys. És a dir, en el període de 2008 a 2011 es van produir el 79,3% de les demandes d'execucions hipotecàries de tota la dècada. Sumant, en els darrers cinc anys, Terrassa i comarca han patit 3.047 execucions, el que suposa 1,6 desnonaments al dia.
Un índex de concentració del fenomen que també permet mesurar l'especial intensitat de la crisi econòmica en l’àmbit terrassenc respecte a la província i al país i que es pot veure més clarament quan es prenen com a referències les dades comparatives entre els ingressos d'execucions als òrgans judicials i el pes demogràfic d'àmbit referencial.
Comparant amb sabadell
Una de les reflexions interessants que aporta el document és la comparativa entre el partit judicial de Terrassa respecte al partit judicial de Sabadell (que inclou, a més de la cocapital, Castellar, Gallifa, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Sant Llorenç Savall, Sant Quirze, Santa Perpètua de Mogoda i Sentmenat). D'aquesta manera es pot comprovar si realment Terrassa és una de les ciutats més perjudicades pels desnonaments. Cal tenir present, però, a l'hora de comparar les dues situacions que el pes demogràfic no és igual ja que, si prenem com a referència els cinc darrers anys, Sabadell compta amb 30.000 habitants més que l'àmbit terrassenc.
Entre els anys 2001 i 2006, la incidència d'aquest fenomen social té una mitjana de 0,45 execucions per cada 1.000 habitants en l'àmbit de Terrassa mentre que a la província és del 0,31 i al conjunt català, de 0,38. Però aquesta diferència s'accentua al 2009, en què se situa la mitjana en les 3,6 execucions per cada 1.000 habitants a l'àmbit local, de 2 al provincial i 2,4 en el nacional. El 2011, malgrat la tendència recessiva, la incidència continua sent més notable encara en l'àmbit del partit judicial terrassenc, amb 2,3 execucions per cada 1.000 habitants, davant les 1,8 que tenen lloc en el conjunt català i les 1,4 del conjunt provincial.
Segons l'Observatori, al conjunt de la comarca en els deu anys s'han comptabilitzat un total de 10.301 execucions, el que suposaria una mitjana de 936 execucions hipotecàries anuals. Si es delimita entre els anys 2008 i 2011 el valor mitjà anual pujaria fins a les 2.007,8, el que significaria un increment del 519,1%.
Comparant percentatges, a Sabadell es van ingressar el 37,4% de les 10.301 execucions en el conjunt comarcal en els deu anys analitzats, mentre que representa un 35% per a l'àmbit del partit judicial de Terrassa. Si prenem com a punt de referència el pes demogràfic dels dos àmbits, veiem que a Sabadell s'aglutina un 34,6% de la comarca mentre que a Terrassa, un 26,7%; per tant, es fa evident que en l'àmbit del partit judicial de Terrassa la crisi econòmica es fa més palesa, per damunt del nivell d'incidència que té lloc en l’àmbit de Sabadell.
Perquè si a Terrassa, en el moment de màxima recurrència, s'estaven produint 3,7 execucions per cada 1.000 habitants (2009), a la població veïna, el nivell assolia al mateix any les 3 execucions per cada 1.000 habitants.
La diferència entre les capitals es va disparar al 2008 quan es van ingressar 55% més d'execucions a Terrassa que a Sabadell. L'evolució del darrer any tendeix a l'atenuació d'aquest diferencial, així als anys 2009 i 2010 el ritme d'ingressos d'execucions en els òrgans judicials s'atenua notablement per a Terrassa (un creixement del 43% i un 0%, respectivament), mentre que a Sabadell, malgrat baixar la intensitat en relació a l'any 2008, presenta taxes de creixement superiors a les de l’àmbit egarenc. Les últimes dades recollides indiquen que mentre que a Terrassa es van registrar als jutjats d'instrucció l'any passat 540 execucions hipotecàries, a Sabadell la xifra era de 596. Malgrat la disminució d'execucions, el fenomen continua generant maldecaps a administracions i patiments a molts ciutadans.
