Sota el títol “Dialoguem i Aprenem: Pensa en tu. Pensem en nosaltres” els membres de la Comissió Dinamitzadora van organitzar un nou diàleg a l’Era de la Masia Freixa. Tot va començar amb la conversa que van iniciar dos professionals de l’ètica, la filosofia, la psicologia i la programació neurolingüística (PNL), que han relacionat els seus àmbits de coneixement, per ajudar a respondre les temàtiques plantejades en les preguntes fonamentals que, al llarg del procés Àgora que es va iniciar el novembre de 2013, la ciutadania s’ha formulat. Una de les butaques l’ocupava Begonya Roman, Catedràtica de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i Secretària Executiva d’Ethos Ramon Llull.

En l’altra hi havia Xavier Guix, psicòleg, escriptor, expert temes de creixement personal i participant de la Comissió Política del Pla de Valors de la Generalitat de Catalunya. Intercanviant visions, han donat compartit píndoles de reflexió per entendre el moment actual d’incertesa i han incitat a superar l’acomodament col·lectiu des de l’àmbit més personal. Sobre la situació de desconfiança política i democràtica que actualment existeix - i que va quedar palesa en la recent enquesta Àgora, realitzada per l’INS Santa Eulàlia - Xavier Guix apuntava que “és molt fàcil demanar al polític que revisi la seva condició, cadascú ha de revisar la seva i preguntar- se: què faig jo per la meva ciutat? què faig jo pel meu veïnat?” I és que imaginar el que hauria de ser no ens costa però si tenim en compte el punt de partida, d’on som realment, arribem a notar com no som capaços de gestionar i tolerar la pròpia frustració.

El no saber com gestionar la situació actual de complexitat ens fa sentir vulnerables i és factor de vergonya, una emoció social molt personal a tenir present. La vergonya l’amaguem fugint, amb orgull i ego o amb èxit, fent bona cara. Sobre aquest mateix desencant Begonya Roman creu que “la participació ciutadana ha de ser quotidiana més enllà de les que puguin promoure polítics (des de dalt) o les famílies (des de baix)”.

En parlem contínuament però la participació no ha de ser un acte heroic només d’uns quants sinó que té més a veure i ha d’identificar-se en el dia a dia, segurament en el lideratge que fan els càrrecs intermitjos i el bon funcionament d’equip amb tasques ben  coordinades.

Unes 80 persones s’han sumat posteriorment al diàleg, fent noves preguntes, que han posat de manifest les oportunitats de transformació i millora col·lectives i els frens personals que existeixen en àmbits com l’aprenentatge i els valors o com treballar perquè la nostra ciutat sigui més hospitalària que inhòspita? entre d’altres. L’Àgora Terrassa és un procés que busca crear nous espais de diàleg relacionals per fer aflorar noves maneres de conversar, veure i prioritzar les necessitats de ciutat en base a projectes que han d’ajudar-nos a treballar més transversalment. D’aquesta manera, es fuig dels processos de planificació més tradicionals, per a posar l’accent, en els valors, l’ètica, la confiança, creativitat i intel·ligència col·lectiva que siguem capaços de generar.