L'obertura del tram de la B-40 entre Olesa de Montserrat i Viladecavalls, així com l'anunci d'acord entre el Ministeri de Transports i la Generalitat pel conveni de la Ronda Nord no ha deixat indiferent a ningú. Els alcaldes dels ajuntaments afectats, els agents econòmics del territori i els col·lectius ecologistes s'han pronunciat 

En una primera valoració in situ, l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha demanat que una via d'alta capacitat com aquesta no acabi en una rotonda, com passa ara, i ha reclamat que s'acabin els enllaços corresponents, amb la C-16 i la C-58, perquè la Ronda Nord faci la funció de ronda per a Terrassa. Més tard, l'alcalde ha reconegut que ha rebut l'anunci "amb prudència i preocupació, ja que s'han fet molts anuncis que no s'han complert", i ha demanat que la Generalitat "estigui a l'alçada i que no hi hagi més excuses", ja que el consens sobre la Ronda Nord és "pràcticament total".

Per la seva banda, l'alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, ha celebrat l'anunci d'Óscar Puente, i ha dit que espera que no es posin "pals a les rodes" per desenvolupar el projecte de continuar la B-40.

Tots dos coincideixen que l'ampliació de la via entre Terrassa i Sabadell ha de ser de, com a mínim, dos carrils per sentit per garantir una bona mobilitat i l'enllaç amb Castellar del Vallès i la sortida a la C-58 a través de la Ronda Oest de Sabadell. 

Una opinió que no comparteixen des de les files d'ERC Vallès Occidental, que han emès un comunicat conjunt amb la federació del Vallès Oriental per recalcar que la Ronda Nord "no ha de respondre a la funcionalitat ni el caràcter de la B-40, sinó que és el final d'aquesta infraestructura". Així mateix, els republicans recorden que l'acord per al conveni de la Ronda Nord no pressuposa "ni el caràcter, ni la dimensió, ni el traçat" d'aquesta nova via, sinó que s'ha d'ajustar al que consta al Pla Específic de Mobilitat del Vallès: "reciclar i optimitzar les infraestructures de mobilitat existents, preservar al màxim el territori i alliberar el trànsit que avui circula per l'interior dels nuclis urbans".
 

Els agents econòmics, satisfets

Qui també ha assistit a la inauguració del nou tram de la via és Xavier Panés, president de Cecot, que ha celebrat l'entrada en funcionament del tram i també ha reclamat la Ronda Nord, una infraestructura que la patronal considera estratègica per a la mobilitat i el teixit econòmic: segons un informe elaborat per l'Institut Cerdà l'any 2015, la finalització d'aquest tram suposarà un impacte macroeconòmic de 252 milions d'euros a Catalunya i d'entre 354 i 427 milions d'euros al conjunt de l'Estat espanyol. A més, comportarà un estalvi anual de 6.700 tones de CO2 a l'any.

Panés ha criticat la lentitud de l'administració a l'hora d'executar aquest nou tram: "La dilatació del temps fa que les infraestructures perdin el valor i els criteris de quan van ser dissenyades, suposant un cost directe, enorme i innecessari que acabem pagant nosaltres", ha dit. Una denúncia que ja van fer al maig de 2022, a través de la campanya Prou incompliments amb els agents socioeconòmics més representatius i els ajuntaments afectats.
 
La Cambra de Terrassa ja es va pronunciar de manera similar en una trobada informativa a finals del mes de gener. De fet, el president Ramon Talamàs va anunciar que el pròxim ple del Consell General de Cambres de Catalunya se celebraria a Olesa de Montserrat.

Els ecologistes continuaran en peu de guerra

A la inauguració d'aquest divendres també hi han fet acte de presència membres d'Arran Terrassa i La Paparola, un col·lectiu ecologista de la ciutat, que a través d'un comunicat han denunciat la "desproporció policial" amb què han estat rebuts: "Quan els manifestants han arribat a la plaça Arquitecte Gaudí ja els esperaven quatre furgons dels Mossos d'Esquadra amb agents ARRO", expliquen. I afegeixen que "el fet més greu ha passat quan, un cop desconvocada la concentració, hi ha hagut identificacions a alguns participants".

Els dos col·lectius han encetat la campanya Fins aquí hem arribat, per demanar la paralització de la Ronda Nord, que asseguren que portarà més contaminació de l'aire i acústica, que suposarà la pèrdua de conreus al nord de Terrassa, i que només és una "excusa per requalificar terrenys no urbanitzables i poder promocionar nous creixements a la ciutat". Així mateix, recorden que hi ha formacions polítiques que tenen la intenció d'allargar encara més el Quart Cinturó, fent-lo arribar fins a Granollers.
 
La Campanya Contra el Quart Cinturó també manté viva la seva oposició a aquesta nova infraestructura, i aquest divendres ha emès un comunicat en què ha denunciat que l'Estat segueix aplicant "polítiques negacionistes", i d'apostar per una "autovia sense futur". En el text, denuncien que la B-40 és una infraestructura que va "en contra de les posicions d'ecologistes i les directrius d'emergència climàtica, de les directrius ambientals i del sentit comú", i que no s'ha fet cap intervenció rellevant en transport ferroviari en els últims cinc anys.

La CCQC recorda que la construcció del nou tram ha suposat 17 anys d'actuacions, amb problemes legals i ambientals, i un alt cost econòmic, de 25,48 milions d'euros per quilòmetre. Amb el pressupost final de la B-40, la CCQC diu que es podrien haver fet deu intervencions de transport ferroviari: cues de maniobres a Vacarisses i Viladecavalls per garantir el final de servei de la Zona 3, els intercanviadors a Volpelleres i Hospital General per connectar els serveis de Renfe i FGC de Rubí i Sant Cugat, una nova estació al barri de Can Llong de Sabadell, una nova estació d'intercanvi entre l'R8 i l'R4 a Cerdanyola Centre, incrementar el servei de la R8 entre Granollers i Martorell i el de l'R4 entre Terrassa i Manresa, una nova línia de tren Vallès - Aeroport, o el bypass ferroviari de mercaderies Ample Europeu del Vallès.